Tot i que el ciclisme urbà està guanyant protagonisme arreu del món com a mode de transport actiu i sostenible, diversos riscos relacionats amb la seguretat continuen amenaçant els ciclistes. En este sentit, alguns estudis suggereixen que els resultats relacionats amb el risc en el ciclisme podrien estar estretament vinculats amb indicadors de desenvolupament que van més enllà de la infraestructura ciclista, com ara la salut, els ingressos i els indicadors de benestar. Este estudi tenia com a objectiu analitzar les relacions entre diferents indicadors de desenvolupament a escala nacional (com el nivell d'ingressos, l'esperança de vida, l'accés a internet, la cobertura sanitària i la despesa nacional en salut) i els comportaments i resultats relacionats amb la seguretat dels ciclistes en 19 països amb contextos socioeconòmics diversos. Els resultats d'este estudi multinacional indiquen que els indicadors de desenvolupament dels països estan relacionats de manera significativa i consistent tant amb els comportaments de seguretat en el ciclisme com amb els registres de sinistralitat, una situació especialment marcada en els països de renda baixa i mitjana (LMIC). En conjunt, estes diferències posen de manifest, encara que no de manera estrictament lineal, la desigualtat i l'elevada vulnerabilitat que afronten els ciclistes als països amb nivells baixos o mitjans de desenvolupament econòmic. Això evidencia la necessitat d'implementar intervencions específiques en àmbits com l'accés a la informació, l'assistència sanitària i la formació en seguretat viària. Estes mesures poden contribuir a promoure el ciclisme i altres formes de mobilitat activa des d'una perspectiva centrada en les persones usuàries i, alhora, reforçar de manera multidimensional la bicicleta com a mitjà de transport sostenible, fomentant una major seguretat i equitat entre els diferents països.