Logo de la Universitat de València Logo Màster Universitari en Tècniques per a la Gestió del Medi Ambient i del Territori Logo del portal

Defensa Tesi Doctoral David de la Osada, egressat del Màster 12-13

  • Jaime Escribano Pizarro, David De La Osada Sauri
  • 7 de març de 2025
Image de la noticia

David de la Osada va defendre la seua Tesi el passat 6 de març: Cartografies de la turistificació. Una metodologia per a l'anàlisi de la pressió turística sobre les ciutats de Barcelona, Bilbao, Madrid i València (2000-2020). Enhorabona Doctor!

David de la Osada Saurí, Doctor des de dijous passat 6 de març, va realitzar el nostre Màster en Tècniques per a la Gestió del Medi Ambient i del Territori durant el curs 2012-2013. Llicenciat en Geografia per la Universitat de València, el seu TFM es va centrar en la “La Ciutat Difusa en l'àrea metropolitana de València, localització i mesurament”, tutoritzada pel Prof.  Eugenio Burriel.

David de la Osada ha participat de la docència del Dpt. de Geografia com a professor associat des de fa diversos cursos, però també col·laborant en congressos com el XIX Col·loqui Internacional de Turisme AGE-UGI celebrat entre Cullera i València, amb la realització de la visita del col·loqui  a la ciutat de València, centrada en la regeneració urbana i la turistificació del centre històric. O més recentment, en unes jornades sobre la vivenda turística a la ciutat de València, coorganitzades pel Dpt. i la Federació d'Associacions Veïnals de València (AAVV).

La seua Tesi Doctoral porta per títol: “Cartografies de la turistificacin. Una metodologia per a l'anàlisi de la pressió turística sobre les ciutats de Barcelona, Bilbao, Madrid i València (2000-2020)”, i va ser valorada pel tribunal compost pel Prof. Quique Navarro (UMA) com a president, Pilar Peñarrubia (UA) com a secretària, i Cláudia Margarida Brito (UALG) com a vocal.

En este projecte de Tesi, David ha pretés abordar l'impacte de les vivendes turístiques i el turisme urbà en la configuració i gestió de les ciutats postmodernes, centrant-se en la massificació de turistes en àrees delimitades i les seues conseqüències per al desenrotllament residencial. Com a resultat del creixement del turisme, han sorgit problemes com l'expulsió de residents, la gentrificació i tensions socials que han donat lloc a protestes i debats sobre la gestió del turisme a les ciutats.

L'estudi es desenrotlla en quatre ciutats espanyoles amb un alt acompliment en turisme urbà: Barcelona, Bilbao, Madrid i València. A través de l'anàlisi de l'ús del sòl (basat en Corinne Land Cover), l'oferta d'allotjaments turístics i els recursos culturals, s'identifiquen les zones més afectades per la massificació turística. La investigació també empra ferramentes estadístiques i espacials com Moran’s I i Getis-Ord per a avaluar la concentració turística i la seua relació amb els canvis urbans i demogràfics.

Els resultats revelen que, malgrat les seues particularitats, estes ciutats presenten patrons similars en l'evolució de la seua estructura urbana, caracteritzada per un fort creixement d'àrees residencials, comercials i turístiques, amb una separació progressiva dels espais industrials, cada vegada més externalitzats. S'observa també un augment en les infraestructures de transport, amb especial èmfasi en aeroports, ports i xarxes viàries, la qual cosa facilita l'expansió del turisme.

A nivell metropolità, la concentració turística es dona principalment en les capitals i àrees costaneres, amb més del 70% de l'allotjament turístic tradicional localitzat en les grans urbs. No obstant això, les vivendes turístiques han proliferat en zones pròximes a infraestructures de transport i recursos culturals, modificant l'equilibri urbà i residencial. A pesar que la pandèmia i algunes regulacions han reduït el seu número en uns certs llocs, ciutats com Bilbao han mostrat un creixement sostingut en este sector.

En l'estudi  també s'evidencia que la relació entre les vivendes turístiques i el dinamisme urbà està marcada per un procés de gentrificació, especialment en àrees pròximes a infraestructures clau i edificis històrics. Això ha portat a la transformació de barris prèviament no turístics en destins populars, generant canvis demogràfics com l'expulsió de població jove i de baixos ingressos, l'envelliment poblacional i l'arribada de residents transnacionals amb major poder adquisitiu.

A nivell de barri, s'observa que des de 2015, amb l'expansió de les vivendes turístiques, la gentrificació s'ha intensificat, desplaçant a residents a zones menys turístiques. A més, els baròmetres municipals analitzats en la tesi reflectixen que la percepció del turisme varia segons la zona de residència. En els barris amb major presència turística, hi ha una major insatisfacció amb la gestió urbana i un rebuig moderat al turisme, encara que este es va reduir després de la pandèmia. Així mateix, la massificació i el tipus de turisme influïxen en la percepció ciutadana, afectant la convivència local.

En conclusió, la investigació confirma que el turisme ha sigut un factor clau en la reconfiguració urbana de les ciutats postmodernes, generant impactes tant positius com negatius. Mentres que el turisme impulsa l'economia i la diversificació cultural, també provoca tensions socials, incrementa el preu de la vivenda i transforma la identitat dels barris. Les vivendes turístiques, en particular, han accelerat estos processos, contribuint a la gentrificació i alterant l'estructura demogràfica de les ciutats.

La metodologia utilitzada en la tesi ha demostrat ser eficaç per a analitzar estos fenòmens a gran escala, oferint possibilitats d'aplicació en altres mercats i sectors turístics, així com la incorporació de nous elements d'estudi segons la informació disponible. En definitiva, l'estudi destaca la necessitat d'una gestió urbana equilibrada que permeta mantindre l'atractiu turístic sense comprometre la qualitat de vida dels residents.

Algunes de les publicacions relacionades amb esta Tesi Doctoral, realitzades per David de la Osada, són les següents:

Imatges: