El passat 28 de març vam clausurar el nostre màster amb un seminari sobre “Paisatges viscuts, Geografia i PPGIS: Ferramentes per una gestió col·laborativa del territori i la presa de decisions estratègiques”, juntament amb la Càtedra de Paisatges Valencians i Participació Ciutadana
El divendres 28 de març de 2025 clausurem oficialment l'edició actual del nostre màster, la 16ta, corresponent al vigent curs 24-25. Per a això, organitzem a la Sala de Juntes de la Facultat de Geografia i Història, un seminari presencial sobre “Paisatges viscuts, Geografia i PPGIS: Ferramentes per una gestió col·laborativa del territori i la presa de decisions estratègiques”, en col·laboració amb la Càtedra de Paisatges Valencians i Participació Ciutadana.
Esta activitat va comptar, com a principal intervenció, amb la participació de Lucía Martínez, tècnica SIG de la Unitat d'Emergències de Creu Roja. Lucía va centrar la seua ponència a abordar aspectes tan nous com els relacionats amb “El mapatge comunitari i la planificació de la resiliència”.
En la seua intervenció, Lucía ens va explicar que el mapatge comunitari que realitzen des de Creu Roja es recolza fonamentalment en mapatones corporatius, emmarcats en el projecte Missing Maps, l'objectiu principal del qual és cartografiar les zones en les quals viuen persones en risc de patir catàstrofes o crisis. Les dades que es generen, per part dels col·laboradors interessats a participar, s'integren en la plataforma de mapes col·laborativa OpenStreetMap (OSM) i són accessibles a tota mena d'organitzacions humanitàries, comunitats o persones que puguen necessitar-los per a preparar-se i respondre millor davant emergències. Cada activitat se centra en una àrea concreta, en funció de les necessitats de Cooperació Internacional de Creu Roja Espanyola.
Esta és una experiència col·laborativa que el nostre màster ja coneix, atés que al novembre de 2023 realitzem un Mapaton amb els companys de Metges Sense Fronteres.
Lucía també va compartir detalls sobre projectes específics:
- A Sudan, per exemple, va abordar els problemes de desertificació i gestió de recursos naturals mitjançant la creació de mapes comunitaris. Este procés va incloure una anàlisi detallada del territori des de diverses perspectives geogràfiques, polítiques i demogràfiques, amb l'objectiu de facilitar la planificació i el desenrotllament sostenible.
- A Burundi, un altre dels seus projectes es va centrar en millorar l'accés a l'aigua potable, la higiene i el sanejament en un país caracteritzat per la seua alta densitat de població i la seua dependència de l'agricultura. En este cas, es va reforçar la resiliència de les poblacions rurals mitjançant la construcció d'infraestructures de transport, emmagatzematge d'aigua i sanejament, involucrant activament a les comunitats locals, fins i tot durant els desafiaments que va portar la pandèmia. En este breu pòdcast hi ha disponible un resum de part de l'explicació que Lucia ens va oferir sobre el projecte centrat en una àrea rural de Burundi, en col·laboració amb la Creu Roja burundesa.
- En Palestina, va treballar en una plataforma SIG orientada a enfortir la resiliència comunitària enfront d'amenaces com a terratrémols, despreniments de terra i vulnerabilitats relacionades amb el ràpid creixement de la població i el desenrotllament urbà no planificat. Este projecte també va abordar el mal estat de les infraestructures de transport i va buscar ajudar les comunitats a preparar-se per a futures necessitats i riscos. La plataforma es va convertir en una ferramenta essencial per a optimitzar la planificació i garantir la seguretat de les comunitats.
Després d'esta magistral exposició, va intervindre la nostra companya la prof. Carmen Zornoza per a explicar-nos part dels continguts del màster treballats este curs en el mòdul optatiu: "Tècniques de modelització i sistemes d'informació geogràfica" (41056), de l'Itinerari B: Mètodes i tècniques aplicades a l'ordenació del territori, i que han generat una destacada aportació: “els StoryMaps com a innovació cartogràfica per a la narració de dades geoespacials”.
De fet, de la seua participació va derivar la presentació dels cinc finalistes de la 2da edició del Premi a la Millor “Proposta Innovadora en Comunicació Cartogràfica”. Estos van exposar breument els treballs desenrotllats, cada un protagonitzat per una temàtica particular triada segons els seus interessos, centrant-se en la utilitat dels Storymaps i les opcions tècniques que esta ferramenta cartogràfica oferix per a la difusió de dades geoespacials:
- Karen Beltrán, amb el storymap: “Bogotà capital mundial de la bici. Bogotà busca paritat 50/50: més dones amb bici!”.
- María Camila Cano, amb el storymap: “Pereira en Construcció: assentaments informals. La configuració històrica dels assentaments informals i les seues causes estructurals”.
- Lidia Escuder, amb el storymap: “Crisi de vivenda. A causa del lloguer turístic a la ciutat de València, augment i conseqüències”.
- Cristián Dessaborida, amb el stroymap: “Èxode i Resiliència. 25 anys després, analitzem la migració massiva d'Equatorians feia Espanya a causa de la gran crisi esdevinguda al seu país en 1999”.
- Clara Lattanzio, amb el storymap: "L'aigua revela desigualtats socials".
Després de la votació realitzada per tots els assistents a través de la ferramenta Mentimeter, sent triada guanyadora la proposta de Cristián, i premiada amb un tiquet regal de 50€ en La Tenda de la UV, es va passar a la següent activitat prevista en el seminari: el taller de cartografia col·laborativa “Atles mental dels paisatges de la Comunitat Valenciana”. Este va estar a càrrec del prof. Emilio Iranzo i Estefanía de la Vega (tècnica d'investigació de la Càtedra de Participació Ciutadana i Paisatges Valencians).
Entre els assistents a l'acte es trobaven diversos estudiants del Grau en Geografia i Medi Ambient (procedents de les matèries optatives de quart curs “Construcció del Paisatge” i “Espais Naturals Protegits”) i del propi màster. Tant els uns com els altres van valorar el seminari, i per extensió l'acte de clausura, com un èxit:
"Este seminari subratlla el rol crucial del geògraf en la planificació urbana i ambiental. Com a professionals, els geògrafs poden utilitzar ferramentes com el SIG per a, monitorar espais naturals i crear mapes detallats que faciliten la seua conservació, desenrotllar estratègies Bottom-Up, col·laborant directament amb comunitats o aplicar solucions sostenibles en àrees rurals i vulnerables, millorant la qualitat de vida sense comprometre els recursos naturals. Una cosa nova per a mi va ser l'enfocament "Bottom-Up Policies" i com empodera a les comunitats locals en la gestió dels seus territoris. Pense aplicar-ho en la meua futura trajectòria acadèmica i professional fomentant projectes participatius en la planificació d'espais protegits. També vaig aprendre sobre l'ús de ferramentes com Missing Maps i Mapatones, que oferixen formes pràctiques de suplir mancances cartogràfiques en àrees necessitades". Mikel Bonal Hernández.
La clausura de tota l'activitat es va desenrotllar al voltant d'un vi d'honor, cofinançat pel Vicedegà de Cultura i Participació Estudiantil, de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València.
Imatges:
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
