Ens complau presentar un recull de les preguntes que els arqueòlegs i arqueòlogues es formulen actualment respecte al passat, acompanyat per les respostes obtingudes, o en vies de solució, des del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València. L'objectiu d'aquesta exposició és arribar a la ciutadania valenciana per explicar qui som, com investiguem i en què estem centrats, aprofitant el programa de divulgació del Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial. El gran públic coneix millor l'arqueologia de ficció que la professional, la qual, incapaç de competir amb aquella, ha acostumat a desatendre la difusió científica fins fa poc temps. Amb els plafons que ara oferim esperem transmetre alguns dels descobriments i dels tresors de la nostra pràctica quotidiana, basada en dades reals.

Des d'una tradició enriquidora, el panorama valencià passa per tenir no sols jaciments fonamentals per a contemplar les vivències dels grups humans del Mediterrani europeu, entre el 350.000 abans de la nostra era fins al final de l'antiguitat, sinó també equips d'investigació aptes per a promocionar-los. La selecció d'algunes pàgines, diverses i discontínues, d’una història tan llarga té en comú l'aplicació d'una metodologia rigorosa i competitiva per a llegir-la, la consideració de plantejaments ecològics per a interpretar-la i la voluntat de fer partícip la societat d'un patrimoni exclusiu en suport de la seua sostenibilitat, amb el convenciment que sols l'apreciació i el gaudi col·lectiu poden contribuir a mantenir-lo.

L'obtenció de coneixements del passat és avui dia molt complexa, per tal com la revisió d’allò que s’havia establit trenta anys arrere ha vingut acompanyada per la multiplicació de les fonts d'estudi i per l'exigència de sotmetre-les a analítiques d'última generació, que ja no és possible d’obviar quan es persegueixen resultats científics. Una vegada formulada una hipòtesi, el mètode professional arranca amb la prospecció dels paisatges, després de la qual s'inicia, selectivament, el ritme cadenciós de les campanyes d'excavacions arqueològiques o la catalogació de les restes, emplaçades en els llocs idonis, dins o fora del nostre entorn. Segueixen classificacions interminables, tractament específics de determinades troballes, moltes hores de consultes i d'assajos en laboratoris, així com també l'acarament d'una bibliografia i d'una documentació gràfica no sempre fàcils de reunir. El treball conclou amb la interpretació històrica de les dades. I llavors la satisfacció del descobriment científic persisteix, a manera de recompensa intel·lectual, quan les conclusions indiquen un avanç de l'estat de la qüestió susceptible de ser reconegut, si més no, per la comunitat científica.

Però tan important com l'èxit acadèmic és la participació dels qui, sense ser especialistes, s'identifiquen amb el seu passat, s'enorgulleixen del seu patrimoni arqueològic, el tutelen i el consideren. Per això és convenient eixir de les aules i dels laboratoris, explicar al gran públic per on va la investigació i escoltar què l’interessa i el preocupa, de manera que passat i futur, ampliant horitzons, arriben a ser compatibles.