Un equip de Psicologia i Neurociència de la Universitat de València ha definit el perfil neuropsicològic específic dels homes amb antecedents per violència contra la dona en les relacions de parella que presenten diferents patrons de consum d’alcohol. L’estudi, publicat a la revista 'Alcohol', busca facilitar l’adherència al tractament, així com la detecció de la probabilitat de reincidència dels agressors que passen a disposició judicial.
En la investigació, duta a terme per la doctoranda Sara Vitoria i els professors Ángel Romero, Marisol Lila i Luis Moya, dels departaments de Psicobiologia i Psicologia Social de la Universitat de València, s’han comparat tres grups d’homes. Dos d’ells condemnats per violència de gènere, un amb alt i altre amb baix consum d’alcohol, respectivament, i un tercer grup format per homes sense antecedents penals.
Els resultats de l’estudi han mostrat que els agressors amb un consum d’alcohol excessiu i continuat presenten un major nombre de dèficits en les funcions executives. Així, destaca una major rigidesa mental, un dèficit de planificació i capacitat de inhibició major, i també una capacitat d’atenció deficient i menor memòria de treball.
Un altra de les conclusions publicades en l’article «Differential cognitive profiles of intimate partner violence perpetrators based on alcohol consumption» és que aquests homes tenen més dificultats per empatitzar i reconéixer les emocions facial en el rostre de la parella que els no consumidors d’alcohol i els no violents.
“Els resultats obtinguts són fonamentals per a elaborar programes d’intervenció adaptats a aquestes particularitats, la qual cosa suposaria una millora en la seua eficàcia”, destaca Sara Vitoria, qui apunta la importància de la necessitat de realitzar intervencions en les quals es considere el perfil neuropsicològic dels agressors per millorar-ne l’eficàcia.
L’objectiu final de la investigació és la creació d’una avaluació més completa i precisa sobre la probabilitat de reincidència, fet de summa importància quan s’ha de prendre una decisió ràpida en les hores posteriors al moment en què els agressors passen a disposició judicial. A més, els resultats també poden ajudar a prevenir la violència de gènere ja que, gràcies a l’anàlisi de les funcions executives i la impulsivitat, seria més fàcil detectar individus amb més probabilitat de cometre aquest tipus de crims.
Actualment hi ha pocs estudis que hagen analitzat les característiques neuropsicològiques dels homes penats per violència de gènere i, encara menys, aquells que aprofundeixen en el paper de l’alcohol.
Metodologia
En l’estudi han participat voluntàriament 100 homes dividits en tres grups: condemnats per violència de gènere amb alt i baix consum d’alcohol i sense antecedents penals. La investigació, que es va realitzar durant tres sessions consecutives a la Facultat de Psicologia de la Universitat de València, va constar de diverses entrevistes als voluntaris realitzades per especialistes, en les quals es va determinar que el seu perfil era l’òptim per a les proves neuropsicològiques. Algunes de les condicions van ser la condemna per violència de gènere amb una pena de presó menor de dos anys i sense antecedents penals i no tenir diagnosticada cap malaltia mental.
Article:
Sara Vitoria-Estruch, Ángel Romero-Martínez, Marisol Lila, Luis Moya-Albiol «Differential cognitive profiles of intimate partner violence perpetrators based on alcohol consumption». Alcohol, Volume 70, August 2018, Pages 61-71.
DOI: https://doi.org/10.1016/j.alcohol.2018.01.006
Peu de fotografia:
(D’esquerra a dreta): Sara Vitoria, Luis Moya, Marisol Lila i Ángel Romero.
