Un equip d’investigació de la Universitat de València (UV) ha elaborat un estudi que analitza els efectes d’intervencions basades en mindfulness i compassió en l’estudiantat de psicologia. El treball, publicat en la revista Mindfulness, ha detectat un increment de l’oxitocina salivar, una hormona relacionada amb les vinculacions afectives i l’establiment de l’empatia. L’article advoca per la inclusió d’aquestes intervencions en el currículum docent dels estudis de psicologia clínica i de la salut.
Es tracta d’un estudi que fa una avaluació integral de l’empatia i no només de l’autopercepció que una persona té sobre les pròpies aptituds, la qual pot estar esbiaixada. Amb aquesta investigació, s’afegeixen indicadors biològics, psicològics i conductuals que donen una visió més àmplia de les destreses empàtiques de l’estudiantat de psicologia.
L’empatia, definida com l’habilitat d’inferir l’estat cognitiu i emocional d’altres persones i de sincronitzar-se amb ell, és un aspecte essencial de la tasca sanitària dels i les professionals de psicologia i es vincula a l’èxit de les seues intervencions.
La investigació compara els resultats obtinguts en tres grups d’estudiants. En el primer, es va aplicar una intervenció basada en mindfulness i compassió. En el segon, els i les estudiants van realitzar les seues pràctiques formatives en psicoteràpia. A més, es va incloure un tercer grup en el qual no es va aplicar cap intervenció. En qui es va ensenyar a practicar mindfulness i compassió, s’observa un augment en l’empatia i l’oxitocina salivar. El grup investigador conclou que açò podria produir una influència beneficiosa en les interaccions i els vincles socials. A més, ajudaria als i les estudiants a augmentar la seua introspecció i gestió emocional, habilitats que no sempre s’aborden en la formació acadèmica, i que són indispensables en el desenvolupament de la seua professió.
L’article aporta una base científica a les intervencions basades en mindfulness i compassió. En ell han participat Miguel Bellosta Batalla (primer signant de l’article), M. Carmen Blanco Gandía, Marta Rodríguez Arias i Luis Moya Albiol (els quatre del Departament de Psicobiologia), Ausiàs Cebolla (Departament de Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics) i Josefa Pérez Blasco (Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació).
“En els últims anys, les estratègies de mindfulness i compassió han sigut objecte d’una sobreexposició mediàtica que ha fet que s’entenguen com una panacea o una moda sense base científica. En aquest sentit, es fonamental elaborar estudis rigorosos per a demostrar que aquest tipus d’entrenaments mentals son eficaços i poden tindre beneficis per a la societat”, ha destacat Ausiàs Cebolla.
Els investigadors informen que l’augment dels nivells d’oxitocina salivar es produeix al final de la intervenció, i la millora de l’empatia succeeix quan aquest aprenentatge s’assimila i s’aplica a l’àmbit social de la persona. A més, assenyalen la importància de continuar amb la pràctica de mindfulness i compassió amb regularitat, per tal que es mantinguen els efectes beneficiosos d’aquestes intervencions. En l’estudi van participar 90 estudiants de la Facultat de Psicologia.
Article: Bellosta-Batalla, M., Blanco-Gandía, M.C., Rodríguez-Arias, M., Cebolla, A., Pérez-Blasco, J., & Moya-Albiol, L. (2020). «Increased salivary oxytocin and empathy in students of clinical and health psychology after a mindfulness and compassion-based intervention». Mindfulness, 11, 1006-1017. Enllaç: https://doi.org/10.1007/s12671-020-01316-7
