María Carmen Blanco ha estat guardonada amb el premi extraordinari de doctorat 2017-2018 per la seua tesi “Influence of a high-fat diet during adolescence on the reinforcing effects of cocaine and alcohol”, que ha estat dirigida per la Marta Rodríguez Arias, catedràtica del departament de Psicobiologia de la Universitat de València.
Blanco es llicencià en Psicologia l’any 2011 per la Universitat de València, on tambe va cursar el Màster Oficial en Investigació, Tractament i Patologies associades en Drogodependències (DITPA). Posteriorment, va realitzar la seua tesi doctoral en Investigació en Psicologia en la Unitat d’Investigació Psicobiològica de les Drogodependències, en el grup d’investigació de José Miñarro López i sota la supervisió de Marta Rodríguez Arias, catedràtica i catedràtic de la Universitat de València.
Des de 2014, ha impartit docència als graus de Psicologia i Logopèdia, i ha participat en seminaris del Màster Oficial de Fisiologia i en el Màster DITPA de la Universitat de València; ha codirigit dos Treballs de Fi del Màster DITPA i, actualment, codirigeix una tesi doctoral sobre menjar palatable i estrès social. En maig de 2018 li van concedir una beca postdoctoral del programa Val I+D de la Generalitat Valenciana. Avui en dia forma part de la unitat d’investigació dirigida per José Miñarro de la Universitat de València i és professora ajudant doctora en Psicologia a Universitat de Saragossa.
La seua trajectòria científica ha estat principalment centrada en l’estudi de factors de vulnerabilitat en el consum de substàncies d’abús, com la dieta i l’estrès social. La seua recerca de la tesis s’ha focalitzat en l’estudi del paper modulador de la dieta sobre el desenvolupament de l’addicció, l’escalada i la recaiguda en el consum de cocaïna i d’alcohol.
Amb quines dificultats t'has trobat a l'hora d'investigar?
He pogut trobar nombroses dificultats, quasi cada dia. Aquestes podien derivar-se de la posada en marxa d’un model d’afartaments que abans no existia, la qual cosa ha suposat haver de realitzar estudis pilot amb tot el que comporta. Altres dificultats han vingut dels dissenys experimentals, les anàlisis o del treball de laboratori. Però sempre els hem resolt com a equip i mai m’he sentit a soles, cosa que he considerat fonamental en la meua recerca.
Quins camins deixa oberts la teua tesi per a futurs treballs?
Aquesta tesi fou una nova línia d’estudi a la Unitat d’Investigació. Vam haver de posar en marxa el model d’afartaments de menjar palatable i auto administració oral d'etanol, i arran d’això han sorgit nombrosos projectes que ens han concedit per a poder continuar amb la investigació, tant a escala autonòmica amb beques del Programa PROMETEO i la Generalitat Valenciana, com a nacional amb el Pla Nacional Sobre Drogues del Ministeri de Sanitat.
Els resultats han posat en relleu que l'exposició a afartaments del menjar ric en greixos i sucre, una dieta que es coneix com “de cafeteria”, incrementa la vulnerabilitat reforçant els efectes de l'alcohol i la cocaïna. També hem demostrat que aquest menjar palatable provoca grans modificacions cerebrals, ja que altera l'expressió de gens a la cortesa prefrontal, el nucli accumbens i l’ària tegmental ventral, estructures rellevants en el procés de l'addicció. L’alteració gènica d’aquestes àries fa l’individu més vulnerable a desenvolupar addicció a drogues d’abús.
Tot açò ha donat lloc a estudis actuals en què estem plantejant, per un costat, el paper modelador del menjar enfront de l’estrès social i, per un altre, el paper de la dieta com a tractament de l’abús de substàncies.
Què creus que aporta la teua recerca al conjunt de la comunitat científica i a la societat?
Des d’un primer moment ens plantejàrem els adolescents com a població diana de l’estudi. Sabem que s’ha donat un dramàtic increment de l'obesitat en els països desenvolupats, especialment en població adolescent, que és a més la més vulnerable al consum de drogues. Ens hem encaminat a dilucidar les característiques que concorren en l’addició al menjar, els productes ultraprocessats rics en sucres i greixos i l'exposició infantil i adolescent a tot aquest tipus d’estímuls contextuals. Hem obert una línia d’investigació molt ampla de la qual se sap ben poc. S’ha estudiat molt el paper de l’addicció al menjar, però no tant sobre la interacció entre el consum plaent d’aliments ultraprocessats i la vulnerabilitat a drogues d’abús.
Quina aplicabilitat pràctica té el seu treball?
Considerem que hem pogut demostrar com el menjar palatable i ultra processada està afectant el sistema de recompensa cerebral, alterant les experiències d’altre tipus de reforços naturals i no naturals, i produint canvis en l’expressió dels nostres gens. Aquests resultats ens indiquen que la dieta té un paper fonamental, tant en l’adquisició com en el tractament de les addicions, la qual cos comença a tenir-se en compte en la clínica. He pogut veure en congressos com algunes persones dedicades a la clínica plantejaven preguntes sobre el paper dels afartaments de menjar palatable en la població addicta, ja que molts pacients en desintoxicació substitueixen el plaer de la droga pel del menjar, desplegant així un nou trastorn, el de l’alimentació.
Doctorar-se facilita la inserció laboral?
Des de el meu punt de vista, doctorar-se no facilita la inserció laboral més que un altre treball. Doctorar-se ha de ser quelcom que ens agrade, quelcom pel que estem disposats a fer molt. El doctorat és el resultat, però el camí ens ha d’apassionar. No hem de doctorar-nos per a trobar un treball millor, ja que si aquesta és la motivació, ens rendirem enfront de la mínima dificultat. En l’actualitat, totes les especialitats són molt competitives i cadascun ha de treballar molt, molt dur per a arribar on vol. Ser doctor no garanteix res.
Recomanaria els estudis de doctorat? Quins consells donaria a una persona que vulga doctorar-se?
Insistisc en allò que he esmentat abans. Realitzar un projecte de doctorat, ben fet, ha de ser pur amor i dedicació i, sobretot, tolerància a la frustració.
Has participat activament, en alguna ocasió, en activitats de divulgació i comunicació científica? Quina importància creus que tenen aquestes activitats?
Sí, tant en l'àmbit de la Universitat de València, com en congressos nacionals i internacionals així com a instituts d’ensenyament de secundària de València. També he escrit alguns articles divulgatius sobre la nostra línia d’investigació. Considere que l’activitat de comunicar la ciència és fonamental. Es tracta que els resultats no es queden només a les revistes científiques, sinó que arriben a qualsevol persona, de qualsevol edat, per a crear una major consciència sobre el que ocorre en aspectes de la vida quotidiana com és en aquest cas el menjar palatable i l’addicció a drogues. A més, m’agrada especialment arribar a la població jove, perquè vegen que la joventut també fem ciència, i que pot ser la que continue amb aquestes línies d’investigació i obri nous horitzons.
