.jpg)
La conservació del patrimoni bibliogràfic més valuós de la Universitat de València ha experimentat un important avanç després del seu trasllat i instal·lació a cambres dissenyades i construïdes ex professo.
La Biblioteca Històrica, juntament amb el Servei de Biblioteques i Documentació, com a responsables de la custòdia i preservació d'aquest valuós llegat, han realitzat un considerable esforç per aconseguir les millors codicions ambientals i contribuir així a augmentar l'esperança de vida del nostre patrimoni i assegurar-ne la transmissió a les futures generacions.
L’any 2017, a l’edifici de la Nau, es van construir unes cambres climàtiques en les quals es conserva el patrimoni bibliogràfic més valuós de la Universitat de València, conformat per manuscrits, incunables i llibres impresos entre els segles XVI i XVIII.
L’índex de permanència (SEBERA 1994) o esperança de vida dels materials bibliogràfics, s’obté aplicant una fórmula basada en els nivells de temperatura i humitat, que com a resultat ens dóna una referencia de la velocitat a les quals es produeixen les reaccions químiques de degradació, especialment l’oxidació i la hidròlisi àcida. Si reduïm la temperatura, la humitat o tot dos paràmetres alhora, reduirem la velocitat de les reaccions químiques de degradació dels materials, amb la qual cosa obtindrem un nivell de deterioració menor i, per tant, una esperança de vida major.
Si comparem les condicions ambientals dels fons en la seua anterior localització, l’any 2016, amb les condicions experimentades en la situació actual, podem observar una evolució favorable en tots els paràmetres.
A més de l'increment de l'esperança de vida per la disminució de reaccions químiques, també s'ha aconseguit reduir la degradació física dels materials gràcies a la gran estabilitat del clima en les cambres. La inestabilitat en els nivells de temperatura i humitat està directament relacionada amb la degradació física dels materials bibliogràfics, provocada pels moviments de dilatació i contracció que, en el cas dels còdexs amb gran diversitat de materials en la seva constitució, els fa extremadament vulnerables.
A les cambres s’ha aconseguit finalment crear un espai lliure d’influència exterior, que a més de facilitar l’obtenció d’un clima adequat i estable amb un consum mínim d’energia, permet un control minuciós de la contaminació atmosfèrica i biològica.
Més informació al repositori Roderic o en aquest article científic de la revista Ruiderae.
