BibliotequesUVUniversitat de València Logo del portal

  • Fotografía sala lectura biblioteca
  • Juego monumentos París

    01/02/23

    NOVA ENTRADA DE “SABERS EN ACCIÓ”: "Ciutat" de Josep Simon (IILP-UV)

    Segon volum de “sabers en acció”: https://sabersenaccio.iec.cat/

    Categoria "Geografies"

     

    Entre la utopia i el no-lloc, la ciutat exerceix diversos papers com a motor de la història de la ciència, la tècnica i la medicina i com a cruïlla d’escales geohistòriques. 

     

    […] amb l’expressió «ciutat» o «urbà» estem al·ludint a vàries dimensions diferents. Ja els romans van distingir clarament […] – entre l’espai edificat, l’urbs, i els ciutadans, la civitas. Al que podríem afegir encara un altre tret, el polític i l’administratiu, que queda ben formulat per l’expressió grega de la polis. El que significa simplement que allò «urbà» és una forma de classificació: de l’espai i de la societat.

    Horacio Capel, Gritos amargos sobre la ciudad (2001)

     

    Barranquilla 2132, l’escriptor Juan Antonio Osorio Lizarazo (1900-1964) va imaginar el 1932 el futur de l’aleshores més cosmopolita de les ciutats colombianes: un món sense estats-nació, estructurat per ciutats independents, meravelles del progrés traduïdes en transports aeris alimentats per descomposició atòmica, edicions incessants de la premsa periòdica per ones magnètiques, pràctiques d’alimentació solitària i utilitària, codis de conducta asèptics i asexuats, alts edificis d’acer i vidre, clíniques flotants al mar envoltades de jardins, control eugenèsic de la població –tot regit per juntes municipals harmònicament compenetrades amb assemblees universals. Un món nou nascut de les cendres de la civilització després de la gran crisi de l’any 2000, marcada per la superpoblació, fams, epidèmies, la carrera autodestructiva del maquinisme i la desfeta pràctica del capitalisme, el comunisme i la democràcia republicana. Com altres relats distòpics sobre la ciutat contemporània, Barranquilla 2132 va fusionar l’Atenes catòlica amb la utopia liberal metropolitana, mitjançant una mescla de positivisme i moral. Després de l’enlluernament de la seva visita al futur, el protagonista d’aquesta novel·la avorreix la inflexible supremacia de la tècnica, la histèrica racionalització de la vida quotidiana, la vacuïtat de la societat de la sobreinformació i la nova urbanitat mancada d’emocions i estètica, conduents a deshumanitzar tan brillant i postmoderna civilització. Només el riu i el mar romanen impertorbables a aquests canvis. Des del port, decebut, es capbussa al mar –origen de la vida humana– per retrobar-se amb la natura o el seu ara enyorat passat.

     

    Per a continuar llegint:

    https://sabersenaccio.iec.cat/ciutat/

  • Experiment amb conill

    12/01/23

    NOVA ENTRADA DE “SABERS EN ACCIÓ”: "L’experimentació animal: un debat de llarga duració" de José Ramón Bertomeu Sánchez (IILP-UV)

    Segon volum de “sabers en acció”: https://sabersenaccio.iec.cat/

     

    Categoria " Controvèrsies "

     

    Els debats sobre els experiments amb animals mostren la mescla canviant de qüestions de diferents àmbits en controvèrsies de llarga duració.

     

    L’experimentació amb animals ha donat lloc a debats al voltant de diferents qüestions, amb variats participants i des d’èpoques remotes. L’ús dels animals com a objecte d’investigació apareix esporàdicament als textos més antics relacionats amb la medicina. Encara que als primers textos hipocràtics a penes hi existeixen referències, ja Aristòtil (384-322 aC) va realitzar un gran nombre de disseccions per observar les estructures internes i intuir així la funció dels òrgans. L’escola de metges d’Alexandria, entre els quals destaquen Heròfil (ca. 330-260 aC) i Erasístrat (ca. 304-245 aC), va practicar habitualment la vivisecció d’animals i experiments amb éssers humans. Pel que sembla, els governants egipcis proporcionaven als metges presoners condemnats a mort per realitzar investigacions.

     

    Per a continuar llegint:

    https://sabersenaccio.iec.cat/lexperimentacio-animal-un-debat-de-llarga-duracio/

  • Icono_Hcomèdica

    19/12/22

    Horari de Nadal 2022

    Amb motiu de les festes de Nadal i Any Nou, la Biblioteca Historicomèdica tindrà el següent horari:


    • Sala d'investigadors i serveis assistits pel personal (préstec, consulta en sala, etc.): Tancada del 24 de desembre al 8 de gener, ambdòs inclosos, a excepció dels dies 27, 28, 29 i 30 de desembre, que estarà oberta de 8:15 a 14:30 h.
     
    • Sala d'estudi: Tancada del 24 de desembre al 8 de gener, ambdòs inclosos, a excepció dels dies 27, 28, 29 i 30 de desembre, que estarà oberta de 8:00 a 20:00 h.

     

    El dia 9 de gener tornarà a obrir-se amb l'horari habitual, També podeu veure els Horaris de Nadal a la resta de biblioteques.

     

    Bon Nadal!!
     

  • Historicomèdica

    30/11/22

    Biblioteca tancada el 9 de desembre

    AVÍS:

     

    El divendres 9 de desembre la Biblioteca Historicomèdica romandrà tancada.

     

    Disculpeu les molèsties.

  • Icono Historicomèdica

    23/11/22

    Biblioteca tancada la vesprada del 25 de novembre

    AVÍS:

     

    El divendres 25 de novembre la sala d'investigadors i els diferents serveis que presta la Biblioteca Historicomèdica romandran tancats durant la vesprada, des de les 14:00 h.

     

    La sala de lectura de la primera planta estarà oberta amb l'horari habitual.

     

    Disculpeu les molèsties.

  • Leviatán

    21/11/22

    NOVA ENTRADA DE “SABERS EN ACCIÓ”: "Leviatan i la bomba de buit" de José Ramón Bertomeu Sánchez (IILP-UV)

    Segon volum de “sabers en acció”: https://sabersenaccio.iec.cat/

    Categoria " Controvèrsies "

    Les controvèrsies permeten conèixer trets crucials dels sabers en acció.

     

    Un dels llibres més influents de la història de la ciència de les últimes dècades va ser realitzat per un historiador britànic (Simon Schaffer) i un sociòleg nord-americà (Steven Shapin). Analitzaren els experiments de la segona meitat del segle XVII relacionats amb la bomba de buit o màquina pneumàtica, un aparell per a extreure l’aire d’un recipient tancat i contemplar fenòmens sorprenents que rarament s’observen en la vida quotidiana. Un historiador de mitjans del segle XX, Alfred Rupert Hall (1920-2009), l’havia denominat el “ciclotró del segle XVII” pel paper que li atribuïa en el naixement de la ciència experimental. L’objectiu de Shapin i Schaffer era diferent als molts estudis anteriors. Pretenien oferir un esquema per a pensar històricament els experiments de Robert Boyle (1627-1691) i les polèmiques generades amb els seus crítics, entre ells Thomas Hobbes (1588-1679). Van assenyalar tres aspectes (o “tecnologies”) de la controvèrsia: la tecnologia material (la bomba de buit), la literària (pautes retòriques de descripció d’experiments per a obtenir credibilitat i mobilitat) i la social (regles implícites i explícites de desenvolupament del debat i establir límits i veus autoritzades). Mitjançant aquest esquema, la controvèrsia permetia connectar obres habitualment considerades com a crucials en la història de la ciència amb altres com Leviathan de Thomas Hobbes. Aquest és l’origen del títol del llibre i també la provocadora portada que entremescla el frontispici de l’obra d’Hobbes amb una màquina pneumàtica.

     

    Per a continuar llegint:

    https://sabersenaccio.iec.cat/leviatan-i-la-bomba-de-buit/