BibliotequesUVUniversitat de València Logo del portal

  • Fotografía sala lectura biblioteca
  • Noves guies temàtiques

    17/07/20

    Noves guies temàtiques

    A la Biblioteca Historicomèdica hem aprofitat aquests dies de teletreball per a preparar algunes guies temàtiques d'interés per als investigadors i estudiants, relacionades amb les nostres àrees de treball.

     

    Ja teniu disponible la primera, amb una selecció d'enllaços a Museus d'Història de la Ciència, la Medicina i la Tecnologia de tot el món (accessible també des del portal de LibGuides de la Universitat de València), a la qual afegirem en breu una altra sobre Col·leccions digitals en línia, on trobareu enllaços a diferents recursos històrics de diverses institucions, com ara col·leccions d'instruments científics, d'audiovisuals, cartells i fotografies o col·leccions bibliogràfiques accessibles a text complet.

     

    Esperem que us agraden i us ajuden en la vostra tasca de recerca. 

  • Llibres a la Biblioteca Historicomèdica

    26/06/20

    Serveis especials per Coronavirus

    Per al mes de juliol estaran disponibles els serveis de  préstec i devolució, i consulta en sala dels documents exclosos de préstec, però només amb cita prèvia.

     

    Podeu veure com solicitar-ho i quins altres serveis continuem oferint en aquest enllaç.

    També continuarem digitalitzant les peticions d'articles de revista, amb finalitat d'investigació. Podeu demanar-los anticipadament en aquesta pàgina.
     

    La biblioteca continua tancada al públic (excepte per a la consulta en sala amb cita prèvia).
  • Obra de l'exposició

    04/06/20

    Exposicions en línia

    L'Institut Interuniversitari López Piñero ha pujat nous continguts i vídeos a la seua exposició en línia "Tòxics (In)visibles". Aquesta exposició ja va estar físicament instal·lada al museu de l'institut (ara es troba a l'Hospital d'Olot), i es pot visitar també esta versió digital a la web.

    "Tòxics (in)visibles" és una exposició, científica i artística, que invita a reflexionar sobre la complexitat dels processos que intervenen en l’establiment de la toxicitat d’una substància, de vegades sota la pressió de forts interessos polítics, econòmics i acadèmics, que interaccionen per visibilitzar la toxicitat d’una substància o, al contrari, per invisibilitzar-la, mitjançant la producció activa d’ignorància sobre els seus efectes en la salut i el medi ambient.

     

    A més, us recordem que a través de la web de l'institut podeu accedir a dues exposicions més: la versió en línia de "La grip de 1918", exposició quasi premonitòria que va haver de tancar-se per l'actual pandèmia, i "Metges escriptors, escriptors metges", organitzada per les biblioteques de Salut i Humanitats i amb participació de Josep Lluís Barona, investigador de l'institut.

  • Gravat amb nadiu americà malalt de pigota

    25/05/20

    Píndoles d'Història de la Medicina i la Ciència: la vacuna de la pigota

    S’acaba el mes de maig, i no podem deixar-lo marxar sense recordar la importància que té a la història de les vacunes, i més concretament a la de la vacuna de la pigota, una malaltia que ha afectat als éssers humans des de fa milers d’anys, i que va causar la mort o la desfiguració de moltíssimes persones per tot el món... Però, per què és el mes de maig tan important en aquesta història?

     

    La primera raó és que Lady Mary Wortley Montagu va néixer el 26 de maig de 1689. Aquesta dona va tenir, com sol dir-se, una vida de pel·lícula; però si és important per a la història de la vacunació és perquè va ser ella qui va introduir a Europa el seu antecedent: la tècnica de la inoculació. Aquest mètode, practicat en la Xina i l’Índia i després estés per tota Àsia, consistia a propiciar el contacte d’una ferida en una persona sana amb pols de les pústules d’un malalt, bé per inoculació directa, bé vestint-se amb les robes del malalt, etc. de manera que la persona desenvolupara la pigota d’una forma més benigna.

    Lady Montagu va conéixer el mètode a Turquia, i havent perdut un fill per la malaltia i havent-la patit ella mateixa, va fer tot el possible a la seua tornada a Anglaterra per a popularitzar aquesta pràctica.


    Però la inoculació, tot i ser un pas endavant, presentava també inconvenients, ja que alguns dels inoculats acabaven emmalaltint greument, a més de contagiar-se d’altres malalties que podia tenir el portador de les pústules. I ací és on trobem el segon dels nostres personatges: Edward Jenner, que casualment també va néixer en maig, concretament el 17 de maig de 1749.
    Jenner va anar un pas més endavant, i donat que era sabut que els i les lleteres no agafaven les formes greus de la pigota va arribar a la conclusió que allò era degut al fet que es contagiaven abans amb la pigota vacuna, una forma més benigna de la malaltia. Així doncs, en maig (sí, una altra vegada aquest mes) de 1796 va experimentar inoculant la pus de les pústules de les mans d’una lletera a un xiquet, comprovant que aquest quedava immunitzat contra la pigota humana. Amb això no només va demostrar la immunització dels vacunats, sinó també que la pigota vacuna es podia inocular de persona a persona, i no només des del ramat.

     

    Encara es tardaria segles a aconseguir fer extensiva i universal la vacunació, des de les campanyes pioneres com la de la Real Expedició Filantròpica de la Vacuna dirigida per Francisco Javier Balmis (de qui parlarem en una altra ocasió) fins a arribar a les últimes a escala mundial de l’OMS. Finalment, el 8 de maig (com no) de 1980, la XXXIII Assemblea de l'OMS va fer oficial l’erradicació de la pigota a tot el món.

     

    A les biblioteques de la UV disposem d’obres físiques sobre Mary Montagu o Edward Jenner, però mentre reprenem el servei de préstec podeu llegir The Letters of Lady Mary Montagu, o The life of Edward Jenner, M.D. de John Baron, tots dos disponibles en línia a Archive.org. També podeu escoltar els podcasts Edward Jenner, el vencedor de la viruela a la web Cienciaes.com i El asombroso descubrimiento de las vacunas, del programa La noche en vela de RTVE.
     

  • Icona del programa ODS

    15/05/20

    Objectius de Desenvolupament Sostenible

    La Universitat de València està involucrada en la implementació dels 
    Objetius de Desenvolupament Sostenible mitjançant el Projecte "ODS: Yo SI”.

     

    El Servei de Biblioteques i Documentació, com a servei fonamental de la UV, s'ha unit al projecte, i també ho ha fet la nostra biblioteca com a part del servei.

     

    Pots saber-ne més en aquest enllaç o picant a la imatge del cartell per ampliar-ho. 

    Cartell amb els objectius de desenvolupament sostenible

  • Florence Nightingale

    12/05/20

    Píndoles d'Història de la Medicina i la Ciència: Florence Nightingale

    Hui és el Dia Internacional de la Infermeria; enguany una celebració molt especial per l’esforç que està duent a terme tot el personal sanitari, i també perque es va escollir aquesta data commemorant el naixement de Florence Nightingale, fet del que justament hui es compleixen 200 anys.

     

    Florence Nightingale va néixer circumstancialment a Florència el 6 de maig de 1820, filla de pares anglesos, i va dedicar-se a la infermeria per vocació, davant la incomprensió de la seua família que veia aquest ofici com propi de classes treballadores i no d’una jove culta i de bona posició.

    Es va formar com a infermera (o cuidadora) i va afegir-hi l’experiència i els coneixements que va anar adquirint als seus viatges, on visità diversos establiments sanitaris. Finalment, va ser anomenada superintendent de l’Institute for the Care of Sick Gentlewomen, una institució d’acollida per a dones malaltes sense recursos, on va començar a aplicar els seus coneixements.

     

    Però va ser a la Guerra de Crimea on realment es va fer famosa. Nightingale va participar amb un equip de 38 infermeres formades per ella mateixa, i malgrat que la taxa de mortalitat no va baixar al principi, més aviat va pujar (suposadament perquè no va donar-li massa importància a la higiene, centrant-se més en la nutrició), la seua dedicació a la cura dels soldats ferits i malalts la va fer un personatge molt popular.

    En tornar al seu país i repassant les seues anotacions i estadístiques sobre el conflicte va reconsiderar les seues idees i començà a lluitar per millorar les condicions sanitàries als hospitals. De fet, les seues estadístiques i els avançats mètodes de presentació d’aquestes (amb inclusió de gràfics de tota mena) li valgueren ser la primera dona membre de la Royal Statistic Society.
    L’any 1859 publicaria Notes on Nursing, què seria el text bàsic per a l’escola d’infermeria que fundaria l’any següent a l’Hospital St. Thomas, la primera de caràcter laic. A això s’ha d’afegir diverses obres, informes i altres escrits sobre la infermeria i la planificació hospitalària, que va escriure fins i tot quan va quedar prostrada al llit per motius de salut.

     

    Podeu accedir lliurement a la seua obra Notes on Nursing (a la web Archive.org). També la teniu disponible si sou membres de la UV, a més d'altres obres seues, com aquesta sobre els seus viatges per Europa: Florence Nightingale's European travels. També podeu consultar la seua abundant correspondència a The Florence Nightingale Digitization Project.
    I per acabar, aquesta vegada tenim una cosa per als més xicotets: el capítol dels Lunnis de leyenda dedicat a ella. Potser amb poca fidelitat històrica, però segur que els menuts s'ho passen molt bé.