inauguració 17 de setembre a las 17 h.

Sala Manuela Ballester

Facutat de Ciències Socials

horari de dilluns a divendres de 9.00 h a 20:00 h.

Candela Miret acaba de tornar de Guinea-Bissau després de participar durant sis mesos en un projecte de cooperació vinculat a l’adaptació agrícola davant el canvi climàtic. D’esta experiència naix una investigació que connecta els arrossars de l’Àfrica Occidental amb els de l’Albufera de València per a plantejar la idea que la crisi climàtica no sols posa en risc els ecosistemes i les collites, sinó també la memòria, la llengua, els sabers i les formes de vida construïdes al voltant de la terra.

Mitjançant un magazín comparatiu, Miret explora els vincles entre Guinea-Bissau i l’Albufera des del cultiu de l’arròs, les tècniques tradicionals, el paper de les dones en el treball agrícola i la resistencia cultural de les comunitats rurals. El resultat és una mirada que entén la lluita contra el canvi climàtic també com a defensa de la identitat i del patrimoni immaterial dels pobles.

Des de les costes de l’Àfrica Occidental fins a les ribes del Mediterrani, el cultiu de l’arròs ha modelat no només el paisatge, sinó l’ànima de les persones: som el resultat de segles de domini de l’aigua, de mans que han aprés a dialogar amb la terra per extraure-li la vida. És per això que el canvi climàtic no és només una crisi de collites sinó, també, una amenaça d’extinció cultural. Quan la sequera esquerda la terra o l’augment del nivell del mar salinitza els camps no estem perdent només un cereal; estem perdent la memòria de generacions, les tècniques ancestrals, les cançons de la sega i la saviesa de qui sap llegir el cel. És molt important conéixer la realitat de la nostra identitat per entendre que lluitar contra el canvi climàtic és, també, un acte de resistència per a protegir qui som.

Per tal de sintetitzar este desgavell d’idees, vaig crear esta exposició, amb intenció de mostrar dues realitats que, encara que semblen molt llunyanes, no sols tenen un passat molt semblant sinó que, a més, l’esdevenir els ofega de formes molt paregudes. Compartir reptes de futur fa que les solucions locals es comprenguen des d’una perspectiva global. El canvi climàtic és una amenaça global que afecta de distintes formes arreu del món i que no deixarà cap racó de la terra intacte.

La lluita contra el canvi climàtic i la importància d'invertir en solucions pràctiques i immediates és una necessitat no sols per salvar les collites, sinó per preservar les cultures i tradicions que descendeixen de la natura i de com ens hem agermanat amb ella durant els anys.

Així i tot, cal remarcar la importància de contextualitzar les prioritats de cada societat; a la realitat valenciana tenim el privilegi de podercombinar totes dues lluites (el camp i la identitat) mentre que la prioritat dels llauradors entrevistats per este projecte és no patir fam eldia de demà. L'accés a la cultura, a l’espai de reflexió i a laintel·lectualitat ha quedat històricament reservat a aquells sistemes on lasubsistència està garantida; és així que reclame com, des de la nostra posició de privilegi, tenim l’obligació moral d’alçar la veu, no per ensenyorir-nos d'una lluita que no ens pertany, sinó per actuar com a altaveus de tots aquells que, immersos en la urgència de sobreviure, no poden fer-se sentir. La nostra cultura només serà plenament digna si és capaç de reconéixer i denunciar el silenci imposat per la precarietat d’aquells que encara han de lluitar pel plat de cada dia.