.jpg)
Un estudi de la Universitat de València, la Universitat de Saragossa, la Universitat Complutense de Madrid i del Museu Nacional de Ciències Naturals del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha mostrat l’origen i l’evolució primerenca dels ancestres de l’actual panda roig (Ailurus fulgens), a partir de noves restes fòssils trobades a la Comunitat de Madrid. Els resultats d’aquestes investigacions s’han publicat en la revista Journal of Systematic Palaeontology.
El treball demostra que fa entre 16 i 12 milions d’anys, en el Miocé mitjà, Magerictis imperialensis, l’ancestre més antic de panda roig, conservava trets primitius dins del llinatge del panda roig, però ja amb característiques clau que anticipaven la morfologia de les espècies actuals, com el distintiu molar trilobulat i uns tarsals (ossos del turmell) comparables als de l’espècie actual.
Les restes fòssils estudiades per un equip de paleontòlegs de les quatre institucions estan formades per materials cranials, dentaris i ossos de l’esquelet apendicular, i procedeixen de huit jaciments de l’àrea de Madrid. Fins ara, una de les espècies considerada com l’ancestre més antic del panda roig havia sigut trobada a Madrid, però només era coneguda per un únic molar, classificat com Magerictis imperialensis.
Les troballes han permès reconstruir la seua anatomia dental i postcranial amb un detall sense precedents, el que aporta una visió renovada sobre l’evolució de la família dels pandes rojos en un context d’importants canvis climàtics durant el Miocé mitjà. Amb aquesta investigació es resol un enigma taxonòmic vigent des de fa quasi trenta anys.
Aquests resultats han sigut obtinguts mitjançant una anàlisi filogenètica exhaustiva. El treball demostra que Magerictis i el nou gènere descrit, Rothictis, ocupen la posició més basal dins de la família Ailuridae, separats tant dels ailurins (com Ailurus) com dels simocyonins, grup que inclou a Simocyon. Aquest estudi proposa una reorganització profunda dels musteloideus fòssils de l’Oligocé i del Miocé, i aclareix relacions evolutives que havien romàs confuses durant dècades.
Juan Abella, professor de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València en el Departament de Botànica i Geologia i signant de l’article, explica: “La investigació redefineix l’origen evolutiu del panda roig i l’organització dels musteloideus fòssils mitjançant l’anàlisi més completa realitzat fins a hui. A més, mostra com els fòssils d’entorns urbans poden transformar la nostra comprensió de la biodiversitat passada”.
“Aquests nous fòssils de Magerictis imperialensis ens indica que va ser un animal molt més comú del que pensàvem en l’àrea del que hui és la ciutat de Madrid fa uns 15,5-13,5 milions d’anys. Encara que posseeix amb una dentició més primitiva, presenta característiques distintives que fa que es puga relacionar amb els pandes rojos actuals”, assenyala Alberto Valenciano, investigador de la Universitat Complutense de Madrid.
Aquest projecte ha sigut possible pels convenis de col·laboració entre el CSIC i la Comunitat de Madrid i ha sigut finançat per projectes d’investigació del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
Referència article: Morales, J., Abella, J., Caballero, O., DeMiguel, D., Peláez-Campomanes, P., & Valenciano, A. (2025). The enigmatic ailurid Magerictis imperialensis (Mammalia: Carnivora) unveiled: a systematic approach to the early Ailuridae. Journal of Systematic Palaeontology, 23(1). https://doi.org/10.1080/14772019.2025.2571254
Peu de foto en l'annex:
Hemimandíbula esquerra de Magerictis imperialensis procedent de Príncipe Pío-2 (Madrid), en vista lingual.
