.jpg)
Luis M. Rojo Bofill, Universitat de València y Ingrid Mosquera Gende, UNIR - Universidad Internacional de La Rioja
S'ha fet cada vegada més comú el sharenting o sobreexposició dels fills, l'exposició d'informació relacionada amb menors per part dels seus cuidadors, una pràctica que inclou imatges, vídeos, o dades personals del menor.
Encara que el terme fa referència als progenitors i cuidadors pròxims, afecta també altres figures del seu entorn, com el professorat. Tots ells són referents i models per al menor, que pot resultar molt vulnerat per aquesta pràctica en auge en les xarxes socials.
Informació personal i petjada digital
Una font de riscos relacionats amb la sobreexposició dels fills és l'aportació d'informació que facilita la identificació i la interacció amb el menor. Aquest tipus de dades, com els seus gustos o les seues rutines, són susceptibles de ser utilitzats per tercers de manera inadequada.
A més, l'acumulació d'informació sobre la identitat i el passat d'una persona, la seua petjada digital, també pot resultar font de molts problemes. Una imatge compromesa, per exemple, podria donar lloc a una situació d'assetjament escolar o formar-ne part. D'altra banda, compartir dades sobre la salut podria tenir conseqüències futures. Malgrat això, les publicacions sobre els menors es comparteixen sovint sense el seu consentiment, un fenomen que s'ha disparat en els darrers anys.
Aquesta exposició en xarxes socials podria, a més, tenir conseqüències psicològiques en els menors, segons comencen a formular alguns professionals de la salut mental.
Sharenting i autoimatge
La importància que es concedeix a la imatge o a l'èxit quan es genera contingut sobre el menor pot impactar en la seua manera de percebre's a si mateix i allò que l'envolta. En aquests casos, aquest infant és sovint conscient que la seua imatge està compartint-se i, per tant, jutjant-se per part d'altres, cosa que pot tenir especial repercussió en una persona amb un autoconcepte i un pensament crític que es troben en procés de construcció.
A més, si la imatge és prèviament editada, el missatge que es transmet pot entendre's com “tal com ets no és prou per a ser acceptat; cal modificar-te la imatge per agradar”. Aquests aprenentatges, que en la sobreexposició dels fills són promoguts per l'entorn del menor, influeixen en com la persona es considera i es compara amb els altres.
La mercantilització dels menors
D'altra banda, quan el contingut en xarxes socials està relacionat amb menors té més difusió. Això promou que, a vegades, els cuidadors compartisquen informació, buscant més visibilitat, així com també beneficis directes o indirectes. Tot plegat representa una mercantilització de la imatge de l'infant.
Més encara: la repercussió augmenta si la informació inclou imatges compromeses o del menor patint. Ací, no sols es nodreix la petjada digital, sinó que el cuidador pot arribar a generar situacions artificials per enregistrar-lo en situacions desagradables (per exemple, creant vídeos en què se l'humilia).
En alguns casos, quan el menor està patint, en comptes de respondre al seu malestar d'una manera que l'ajude a regular les seues emocions, se l'enregistra, de manera que s'afavoreixen aprenentatges perillosos sobre com gestionar les emocions.
Desconfiança en la seua figura de referència
Les dinàmiques que ocorren al voltant de la sobreexposició dels fills influeixen, a més, en la relació entre el menor i els seus cuidadors. Les situacions que genera aquesta pràctica poden incrementar la desconfiança respecte a ells. En casos extrems, els infants podran arribar a dubtar de si un passeig respon a un desig de gaudir junts o a una necessitat de generar m'agrades (likes), o fins i tot de si un regal és únicament fruit d'una col·laboració.
De la mateixa manera, aquesta pràctica posa en dubte els límits de la pròpia intimitat i de la relació amb el cuidador: si com a fill et conte una experiència molt personal o si com a alumne t'escric una carta que acaba sent pública, quina part de mi puc confiar-te? Què hauria de deixar de compartir sobre mi amb els altres?
Responsabilitat compartida
La sobreexposició dels menors pot portar-se a l'extrem, monetitzant-la, buscant impacte i seguidors. Però no cal arribar tan lluny: una sola imatge ofereix dades de llocs, d'edats, etc. A més, la fotografia mateixa es pot utilitzar amb finalitats malintencionades. Per tant, com a professionals, hem de recomanar evitar compartir dades dels menors en xarxes socials.
Com a famílies, intentem no pujar imatges dels menuts de la casa a qualsevol xarxa social i, en cas de fer-ho, hauria de ser sempre de manera conscient, meditada, consentida i responsable. Precisament ara, a l'estiu, no podem deixar d'assenyalar els riscos potencials de compartir imatges o vídeos de menors en platges o piscines.
Recordem que això inclou les fotos de perfil de Whatsapp, xarxa en què tenim contactes amb qui pot fer anys que no parlem o amb qui no tenim confiança o són completament desconeguts. Per això resulta important revisar la configuració o evitar posar imatges amb menors.
Com a educadors, no hem de pujar fotografies de l'alumnat a les nostres xarxes, ni en l'àmbit personal ni com a centres educatius. Encara que tinguem el permís dels progenitors, hauríem de cercar altres modes de traslladar les nostres activitats per mitjans privats o sense exposar els estudiants. Al cap i a la fi, compartir experiències de l'aula o del centre en xarxes socials que identifiquen el menor no respon a cap objectiu didàctic o pedagògic.
Finalment, com a usuaris de xarxes socials, intentem no viralitzar, compartir, comentar o fer un m'agrada a vídeos, imatges o a informació relacionada amb menors. Des de tots els àmbits de la societat podem contribuir, d'una manera o d'una altra, a cuidar els nostres infants.
Luis M. Rojo Bofill, Facultatii Especialista en Psiquiatria en H. La Fe, València, Spain. Professor Associat, Universitat de València i Ingrid Mosquera Gende, Profesora Titular de Universidad. IP del Grupo de Investigación TEKINDI, UNIR - Universidad Internacional de La Rioja
Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.
