Els murals de Josep Renau en la República Democràtica Alemanya (RDA) durant els anys seixanta i setanta seran l’objecte d’un debat que se celebra hui dijous, dia 12 de març, a les 19 hores en La Nau de la Universitat de València (Aula Magna). La sessió permetrà acostar-se a una de les facetes menys conegudes del gran pintor i foto muntador valencià, al qual la Universitat va dedicar una gran exposició en 2008.
El ponent de la sessió serà Oliver Sukrow, membre de l’Institut d’Història de l’Art de Munich i de l’Institut Europeu d’Història de l’Art de la Universitat de Heidelberg. També intervindran Juan Antonio Canales, professor del Departament de Pintura de la Facultat de Belles arts de València; Emili Payá, director d’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València; Joan Robledo-Palop, investigador del Departament d’Història de la Universitat de Yale; i Ricard Silvestre, professor i investigador de l’Institut de Creativitat i Innovació Educativa de la Universitat de València i del Centre Documentació d’Art Valencià Contemporani "Romà de la Calle".
En la RDA, Renau representava, segons el professor Oliver Sukrow, “una alternativa, un estil i una pràctica artístics no soviètics als quals es va mantenir fidel especialment en la seua tècnica favorita, la pintura mural a gran escala desenvolupada en espais públics”. Per aquest motiu, recorda, la major part dels seus dissenys van ser rebutjats, sota l’acusació de ser massa difícils de comprendre. Segons l’anàlisi d’aquest investigador “des de la perspectiva de la teoria cultural socialista, les pintures murals eren la versió més adequada de propaganda permanent en l’àmbit públic, a causa de la seua magnitud i a la claredat dels seus missatges visuals”.
Pel que l’obra de Renau, segons argumenta Sukrow, “va suposar un desafiament a aquesta aproximació unidimensional en combinar elements estilístics d’avantguarda amb la iconografia socialista i amb un innovador procés de treball creatiu, al que va denominar una ‘composició complexa de l’entorn social construït’”.
El material arxivístic procedent del llegat valencià de Renau mostra, en opinió d’aquest investigador, “per què la seua forma única de fer muralisme va ser, al mateix temps, una cerca de l’expressió artística contemporània en plena era de el ‘socialisme utòpic’ en la RDA de la dècada dels 60 i una crítica als conceptes dogmàtics del realisme socialista”. La qual cosa li permet concloure que “el treball de Renau en la RDA pot considerar-se una forma de alteritat estètica, així com una resistència artística contra l’hegemonia cultural de l’Estat socialista”.
Data d'actualització: 12 de de març de 2015 09:00.
Llista de notícies
