Una investigació liderada pel professor de la Facultat de Ciències Socials Joan Lacomba ha analitzat l’impacte de l’activitat de les associacions d’immigrants a l’estat espanyol en el desenvolupament dels seus països d’origen. Aquest treball ha fet un seguiment de col·lectius de huit països d’Àfrica, l’Amèrica del Sud i l’est d’Europa, i conclou que aproximadament la meitat de les associacions finança iniciatives als seus territoris de procedència. Les conclusions de l’estudi es recullen en la revista ‘New Diversities’, editada per l’Institut Max Planck.
Els investigadors van detectar a Espanya l’existència de 852 associacions d’immigrants –151 a la Comunitat Valenciana– procedents d’Algèria, el Marroc, Mali, Senegal, Colòmbia, l’Equador, Bulgària i Romania. Tot i això, “només 206 van respondre a la nostra entrevista, ja que molts d’aquests grups tenen una activitat efímera o intermitent, i d’aquestes associacions, més o menys la meitat asseguraven que havien finançat projectes de desenvolupament als seus països d’origen gràcies al fet d’haver aconseguit diners amb projectes finançats per institucions espanyoles per a la cooperació o de les seues mateixes quotes”, explica Lacomba, professor de Treball Social i Serveis Socials.
L’estudi va mostrar l’existència “d’una implicació arrelada als territoris de procedència dels immigrants, més elevada del que havíem imaginat a l’inici de la recerca, i consistents en accions diverses com ara la construcció d’un pou, la millora d’una escola, el suport a una cooperativa agrícola de dones, etcètera”, assenyala l’investigador. Aquesta col·laboració mostra el compromís de les persones amb la seua terra natal i també, segons Lacomba, “la creació de xarxes socials i punts de contacte que poden originar dinàmiques interessants d’integració o de vincles de suport”. A més, fer pública aquesta implicació amb els països d’origen pot ser beneficiosa per a la imatge i la visibilitat dels immigrants als territoris d’acollida.
En canvi, el treball revela que no tots els col·lectius d’immigrants s’impliquen en el mateix grau ni de la mateixa manera. Per exemple, les associacions de l’Àfrica Subsahariana s’orienten més clarament al desenvolupament local de base, mentre que les de l’Europa de l’Est ho fan cap a activitats culturals, i les del Magrib o les de l’Amèrica Llatina es connecten més amb la dinamització de la societat civil. Les possibilitats d'integració en destinació i les característiques dels contextos d’origen són fonamentals per a entendre aquestes diferències.
Joan Lacomba és professor del Departament de Treball Social de la Universitat de València i director del Grup InMIDE (Investigació en Migracions i Desenvolupament). La seua recerca se centra en els vincles entre la mobilitat migratòria i els processos de desenvolupament en diferents països i contextos. Ha dirigit entre 2012 i 2014 el projecte R+D+I ‘Diásporas y codesarrollo desde España. El papel de las asociaciones de inmigrantes en el desarrollo de los países de origen’, finançat pel Ministeri de Ciència i Tecnologia.
Joan Lacomba, Alexis Cloquell (2014). ‘Migrants, Associations and Home Country Development: Implications for Discussions on Transnationalism’, en ‘New Diversities’, Vol. 16, No. 2 (ISSN-Print 2199-8108; ISSN-Internet 2199-8116).
Data d'actualització: 9 de de maig de 2015 07:00.
Llista de notícies
