Agenda UV

L'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (centre mixt de la Universitat de València i el CSIC), amb seu al Palau de Cerveró, presenta el seminari Fleming, Florey i Chain: mites i anti-mites en la història de la penicil·lina, dimecres que ve 22 de maig, a les 17 hores, en la sala de conferències de l'institut. El seminari, finançat pel Banco Santander, serà impartit per Daniele Cozzoli, investigador del programa “Ramón y Cajal” en la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona).

La conferència pretén analitzar les figures de Fleming, Florey i Chain, i explicar com, malgrat els mites que es construeixen al voltant d'ells, juguen tres papers fonamentals en les relacions entre la recerca biomèdica i la indústria farmacèutica en el context internacional de la Guerra Freda. En 1945 el premi Nobel de Medicina o Fisiologia es concedeix a Alexander Fleming, Howard Florey i Ernst Boris Chain, pel descobriment de les propietats antibacterianes de la penicil·lina. No obstant açò, la destinació dels tres científics serà bastant diferent. L'escocés Fleming es converteix en un dels científics més famosos del segle. En els mitjans de comunicació de masses se li representa com el gran benefactor de la Humanitat. L'australià Florey troba una posició ferma en el “establishment” científic britànic, malgrat ser el responsable del presumpte robatori de la invenció de la penicil·lina per part d'Estats Units. El jueu Chain juga el paper del "bad boy", que parla malament de tots i es baralla en tots els llocs on treballa: Oxford, Roma, i Londres.

Daniele Cozzoli és investigador del programa “Ramón y Cajal” en la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona). Es va llicenciar en Filosofia en la Università de Roma La Sapienza, i va obtindre el seu doctorat en aquesta universitat en Lògica i Filosofia de la Ciència. Ha publicat treballs sobre Òptica, Astronomia i Filosofia de la Ciència en els segles XVI i XVII, i sobre l’Istituto Superiore di Sanità italià. Actualment, treballa en temes relacionats amb la Història i la Filosofia de les Ciències Biomèdiques, en temes de la ciència durant el Feixisme i la Guerra Freda, així com en la Història de la Farmacèutica entre els segles XVIII i XIX. També, està elaborant una biografia científica del Premi Nobel de Fisiologia o Medicina Daniel Bovet. Ha obtingut beques de recerca tant a Espanya, incloent les beques Ramón y Cajal i Juan de la Cierva, com en l'estranger, com a estades de recerca en el CERMES3, Paris o a Copenhague, així com una visiting research fellowship en la University of Texas, Austin; en la Chemical Heritage Foundation, en Philadelphia i en la Dibner Library de la Smithsonian Institution a Washington DC. Entre les seues publicacions més recents cal destacar: Making Biomedicine in Twentieth Century Italy: Domenico Marotta (1886-1974) and the Italian Higher Institute of Health, amb M. Capocci, The British Journal for the History of Science, 44(4): 549 - 74, 2011; The Development of Mersenne's Optics, Perspectives on Science, 18 (1): 9 - 25, 2010; Mersenne and Mixed Mathematics, amb A. Malet, Perspectives on Science, 18 (1): 1-8, 2010 i Un chimico fra scienza i politica: Domenico Marotta i l'Istituto Superiore di Sanità, amb M. Capocci Nuova Civiltà delle Macchine, 2009.