Agenda UV

L'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (centre mixt del CSIC i la Universitat de València), amb seu al Palau de Cerveró, prorroga fins al pròxim 21 de març l'exposició Infància, salut i malaltia. El Dr. Ramón Gómez Ferrer (1862-1924), organitzada pel Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat i l’IHMC López Piñero, en col·laboració amb l'Associació Cultural Ramón Gómez Ferrer. La mostra, que va ser inaugurada el passat 18 de setembre en la Sala José Puche del citat Institut, ha tingut molt bon acolliment per part del públic, rebent a més de 1.500 visitants.

El projecte, comissariat per Joan Lloret i, com a adjunt al comissari, Àlvar Martínez Vidal, tots dos professors de la Universitat de València, suposa l'habilitació d'una nova sala d'exposicions al Palau de Cerveró. És així mateix expressió de la decidida aposta de la Universitat per ampliar la seua oferta cultural a la ciutadania, així com un reconeixement a l'extraordinària labor d'aquest metge valencià, primer catedràtic de pediatría a la Comunitat Valenciana.

La trajectòria del Dr. Gómez Ferrer va unida, necessàriament, al naixement de la pediatria a València. Des de 1888, any de la creació de la càtedra de pediatria per part de la Universitat, fins a la seua mort en 1924, aquesta va ser ocupada per aquest insigne doctor que va dedicar la seua extensa trajectòria professional a combatre les altes taxes de mortalitat dels xiquets.

L'exposició, que podrà ser visitada fins al pròxim 10 de gener de 2014, compta amb materials cedits expressament per a l'ocasió per la família del doctor Ramón Gómez Ferrer, entre ells retrats inèdits, objectes de la seua consulta i una extensa documentació que roman inèdita (correspondència, notes personals, programes de l'assignatura, anotacions de les seues classes, etc.). Destaca l'enregistrament original, restaurada recentment, d'un fragment del discurs, que va pronunciar a l'Ateneu Mercantil en 1899, sobre la importància de l'educació integral i gratuïta de tots els xiquets.

A través de la polifacètica activitat del Dr. Gómez Ferrer, el visitant tindrà ocasió de conèixer de primera mà els esforços de la societat valenciana en favor de la salut infantil. En aqueix sentit, l'exposició mostra, d'una banda, la introducció de la docència de la pediatria com a disciplina independent a la Universitat de València, amb les seues aportacions científiques sobre pediatria en reunions nacionals i internacionals i, per un altre, la seua extraordinària labor assistencial, tant en el sector privat com en el públic. Un bust del Dr. Gómez Ferrer, que es conserva a l'actual Hospital General de València, rememora la seua dedicació i lliurament als xiquets que s'acollien en l'antic hospital del carrer de Guillem de Castro.

Necessitat social

Al llarg del segle XIX el moviment higienista va defensar, davant l'elevada mortalitat infantil, la necessitat de protegir als xiquets pobres o abandonats, víctimes col•laterals de la revolució industrial, que sucumbien a causa de la inanició, del treball extenuant o de les males condicions higièniques. Per als metges de l'època, les ‘malalties dels xiquets’ constituïen un dels capítols més voluminosos de la patologia humana. Gradualment, es va configurar un camp específic del saber i la pràctica assistencial que presentava dos vessants: la pediatria per a tractar les malalties infantils i la puericultura per a previndre aquestes afeccions per mitjà de la bona alimentació i de les normes higièniques.

Trajectòria professional

Membre d'una família procedent de la localitat aragonesa de Mora de Rubielos, Ramón Gómez Ferrer va nàixer a València el 21 de desembre de 1862. Va estudiar medicina i després d'una breu estada a Madrid va obtindre en 1888 la càtedra de “Malalties dels xiquets” de la Universitat de València, plaça que va ocupar fins a la seua mort.

En 1920 va ser nomenat fill predilecte de la ciutat de València i va ser homenatjat públicament en el paranimf de la Universitat. Als Jardins de la Glorieta una escultura en pedra, pagada mitjançant subscripció popular per les mares valencianes en senyal d'agraïment, evoca des de llavors la seua figura com a pediatra i la seua generositat amb els xiquets pobres. L'exposició mostra com la societat valenciana va saber reconèixer públicament la vàlua del pediatre, rendint-li homenatges, erigint-li escultures i dedicant-li en nombroses poblacions noms de carrers, avingudes i places.

Va dirigir durant vint anys La Medicina Valenciana, revista de la qual era propietari. Entre els treballs de la seua especialitat, destaquen els seus estudis sobre les paràlisis infantils, especialment la poliomielitis. Va ser soci de nombre en la Real Acadèmia de Medicina i Cirurgia de València. Va romandre fins a la seua mort compromès amb els problemes socials. Segons ell, l'educació havia de ser pública i gratuïta per a tots els xiquets. Va ser vicepresident de la Junta de Protecció a la Infància i president del Tribunal Tutelar de Menors.

L'exposició recupera els dos projectes als quals va consagrar els últims anys de la seua vida: l'Institut de Nipiología i l'Hospital dels Xiquets. La seua mort prematura i inesperada, a conseqüència de la pneumònia que li va contagiar un xiquet malalt al que assistia, va impedir que els seus anhels es feren realitat.