Un equip d’investigació amb Isaac Garrido, de la Universitat de València (UV), i on també participen el Museu Nacional de Ciències Naturals del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de Minessota, conclou que galerina verinosa (Galerina marginata), un bolet present a la Península Ibèrica i que pot provocar intoxicacions mortals, arribà a l’Antàrtida a partir del Pleistocé, probablement des de l’hemisferi nord (Europa i Nord Amèrica). El treball, publicat en la revista Antarctic Science, es basa en l’estudi de dades genètiques provinents de la seqüenciació d’ADN d’aquest bolet, que s’ha comparat amb una base de dades mundial de seqüències genètiques d’aquesta Galerina i d’altres espècies properes.
Asunción de los Ríos, investigadora del Museu Nacional de Ciències Naturals, va recol·lectar prop de la base de recerca Juan Carlos I de l’Antàrtida mostres d’aquest bolet. “Mitjançant la seqüenciació d’una porció menuda de l’ADN, vam poder comparar les mostres antàrtiques amb les d’altres Galerina de tot el món i, curiosament, vam veure que els seus parents més pròxims es troben al nord d’Europa i Amèrica del Nord”, destaca Isaac Garrido, investigador del Departament de Botànica i Geologia de la Facultat de Ciències Biològiques.
L’equip investigador datà cronològicament tots els llinatges genètics, tant els antàrtics com els d’altres zones del món, amb el que esbrinaren que el llinatge antàrtic, parent dels de l’hemisferi nord, s’originà al Pleistocé, aproximadament fa uns 2 milions d’anys. Segons De los Ríos, “amb molta probabilitat, un ancestre de la galerina verinosa antàrtica, provinent del nord, colonitzà el continent en aquest moment i des d’aleshores creix i es reprodueix a les cobertures de vegetació costaneres”, explica.
Aquest és un dels primers estudis filogeogràfics que se centren en fongs antàrtics que produeixen bolets. L’aproximació metodològica ha permés establir un marc temporal per a l’origen de les poblacions antàrtiques del bolet Galerina marginata, el mateix que s’ha inferit en altres estudis per a l’origen de les dues úniques plantes antàrtiques amb flor, la pastura antàrtica (Deschampsia antarctica) i la perla antàrtica (Colobanthus quitensis), així com per a diverses molses i líquens.
A l’Antàrtida es coneixen unes poques desenes de bolets. Aquesta xifra contrasta amb el que es coneix a la Península Ibèrica o la Comunitat Valenciana, on hi ha catalogades milers d’espècies de fongs que formen bolets.
Aquesta recerca és part dels projectes CTM2017-84441-R i PID2019-105469RB-C22, del Ministeri de Ciència, i ha estat possible gràcies al suport del personal de la Unitat de Tecnologia Marina (UTM) del CSIC.
Article: Garrido-Benavent, I., Blanchette, R., & De Los Ríos, A. (2023). Deadly mushrooms of the genus Galerina found in Antarctica colonized the continent as early as the Pleistocene. Antarctic Science, 1-14. doi:10.1017/S0954102023000196
