La velocitat del vent en la superfície del nord de la península antàrtica està descendint des de 2001, i impacta sobre les precipitacions, l'estabilitat del gel marí, el corrent circumpolar antàrtic (CCA) i la formació d'aigües profundes, entre altres aspectes. Així ho mostra la primera anàlisi de dades registrades de la Base Joan Carles I del CSIC durant el període 1979-2022. L'estudi, liderat pel Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE, UV-CSIC, GVA), apareix publicat en la revista Atmospheric Research.
El treball es basa en dades registrades en la zona i simulacions climàtiques de la reanàlisi ERA5 del ECMWF/Copernicus Climate Change Service, i analitza els patrons de circulació atmosfèrica amb major influència en la velocitat del vent de la regió: el Mode Anul·lar del Sud (SAM) i El Xiquet-Oscil·lació del Sud (ENSO).
“Estudis previs mostren que el SAM té una tendència positiva i eixe cinturó de vents està cada vegada més prop de la península antàrtica, per la qual cosa cal esperar que la tendència en la velocitat del vent superficial siga positiva”, explica Miguel Andrés Martín, investigador del CIDE i autor principal de l'estudi. Per què apareixen, doncs, tendències negatives de velocitat de vent en superfície al llarg de les dues últimes dècades?, es planteja l'estudi.
La resposta és que la influència d'aquest fenomen en la velocitat del vent superficial varia segons el període d'estudi seleccionat. “En els hiverns entre 2009 i 2013 la relació és directa, mentre que no s'observa una relació significativa entre 2014 i 2020”, comenta César Azorín, director del Climatoc-Lab del CIDE i coautor de l'article. El Xiquet juga un paper secundari en el control dels vents en la península antàrtica, afectant només el costat oest de la península per la relació entre La Xiqueta, el seu oposat, i la Baixa de la Mar d’Amundsen. “La península antàrtica és una regió molt complexa, on l'orografia abrupta fa que els processos locals tinguen un paper fonamental. La velocitat del vent en superfície també podria estar influenciada per canvis espacials en l'estructura del SAM, canvis en l'estabilitat atmosfèrica, la connexió amb ENSO, forçaments antropogènics i concentració de gasos d'efecte d'hivernacle o l'ozó estratosfèric, entre altres factors”, puntualitza Azorín.
Efectes sobre el clima antàrtic
La velocitat del vent en superfície és una variable del clima menys estudiada comparada amb la temperatura o la precipitació, però té importants implicacions, segons l'estudi. Els recents rècords de temperatura del nord-est de l'Antàrtida s'associen al vent, l'augment del qual incrementa l'efecte Föhn, és a dir, l'aire ascendeix pel costat de sobrevent de les muntanyes, refredant-se i generant precipitació, i baixa pel costat oposat com a aire sec i càlid. Associat a aquest procés també es genera un desglaç de les plataformes de gel Larsen.
Així, les variacions en la velocitat del vent en superfície poden impactar també en les precipitacions a l'oest de la península, en la quantitat i estabilitat del gel marí, en el corrent circumpolar antàrtic o a la formació d'aigües profundes a l'Antàrtida, destaquen.
A més del CIDE, en l'estudi participa personal investigador de l'Institut Pirinenc d'Ecologia (IPE-CSIC), la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET). L'estudi compta amb finançament del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, la Generalitat Valenciana, la Generalitat de Catalunya, la Fundació BBVA i la Plataforma Temàtica Interdisciplinària Clima del CSIC (PTI+ CLIMA). Destaca a més la col·laboració de les diferents estacions a l'Antàrtida, en particular dels membres d'AEMET Antàrtida i de Manuel Bañón, responsable durant molts anys de l'estació meteorològica de la BAE Joan Carles I del CSIC.
Referència:
Miguel Andres-Martin, Cesar Azorin-Molina, Encarna Serrano, Sergi González-Herrero, Jose A. Guijarro, Shalenys Bedoya-Valestt, Eduardo Utrabo-Carazo, Sergio M. Vicente Serrano, Near-surface wind speed trends and variability over the Antarctic Peninsula, 1979–2022, Atmospheric Research, Volume 309, 2024, 107568, ISSN 0169-8095. DOI: https://doi.org/10.1016/j.atmosres.2024.107568
