Un estudi del Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE, UV-CSIC-GVA) ha avaluat, mitjançant l’anàlisi de les aigües residuals, el consum de drogues a la ciutat de València durant el període del 2011 al 2020. Cànnabis, tabac i cocaïna van ser les més consumides, sobretot durant els caps de setmana i en períodes festius, en concordança amb les estimacions de la UE. El treball, que apareix publicat en la revista Water Research, posa en relleu l’eficiència d’aquesta tècnica epidemiològica.
L’enfocament de l’epidemiologia basada en les aigües residuals (WBE, Wastewater-based epidemiology) ha permès analitzar les tendències en el consum de drogues a València durant una dècada; detectar l’aparició de noves substàncies d’abús i identificar els canvis en les pautes de consum relacionats amb períodes de vacances o esdeveniments festius.
Per al treball, el Grup de Recerca en Seguretat Alimentària i Mediambiental de la Universitat de València (SAMA-UV), al CIDE, va analitzar les aigües residuals procedents de tres depuradores de la ciutat de València i va aconseguir detectar un total de 16 substàncies psicoactives –legals o il·legals–, huit de les quals van rebre un control continuat mitjançant estudis cromatogràfics i d’espectrometria de masses.
Els resultats, recentment publicats en la revista Water Research, mostren que el cànnabis, el tabac i la cocaïna van ser les drogues més consumides, amb una mitjana per cada 1.000 habitants de 9,9 g/dia per al cànnabis, 1,7 g/ dia per a la cocaïna i 1,5 g/dia per a la nicotina (vegeu dades originals en l’article). L’estudi també mostra una tendència de consum a l’alça de les tres substàncies a partir del 2018. Opiacis com la codeïna (0,5 g/dia), al·lucinògens com la bufotenina (0,2 g/dia), o estimulants com l’èxtasi (MDMA 42 mg/dia), les amfetamines (36 mg/dia) i les metamfetamines (20 mg/dia) destaquen a continuació. I, finalment, l’heroïna, la ketamina o la metadona, entre d’altres, van mostrar ser drogues de menor consum a València durant el període d’estudi. Les mostres per a l’anàlisi van ser obtingudes tant en forma de substàncies pures com dels metabòlits.
“Aquestes dades són similars a les trobades a altres ciutats espanyoles i estan en concordança amb les estimacions realitzades per a la UE pel centre Europeu de Monitorització de Drogues i d’Addicció a les Drogues”, apunta l’enginyer Julián Campo, primer autor d’aquest article i investigador del Grup SAMA al CIDE. L’Informe Europeu sobre Drogues 2021 va identificar la cocaïna com el segon estimulant més estès i confiscat a Europa, i l’Informe de 2021 de l’Observatori Espanyol sobre Drogues i Addiccions (OEDA), va confirmar que la cocaïna és una de les drogues amb més prevalença de consum a la població espanyola entre 15 i 64 anys i al període 2019-2020, després de l’alcohol i el tabac.
Els resultats del grup SAMA-UV mostren que, a més de la cocaïna, el cànnabis es troba entre les drogues il·lícites detectades més freqüentment en mostres d’aigües residuals. Aquestes dades concorden amb diferents estudis realitzats per a períodes similars a 26 països de la UE.
Altres dades que aporta el treball són l’augment del consum de cocaïna a la ciutat de València i els seus municipis al voltant de la dècada, coincidint amb la tendència general observada a tot Europa; el consum estabilitzat de metamfetamina, reduït per a l’amfetamina i a l’alça per a l’èxtasi. Durant els caps de setmana i festes locals, principalment les Falles, es va observar una freqüència més gran de consum de substàncies psicotròpiques en comparació dels dies laborables.
“Resultats similars s’han registrat a diferents festivals, esdeveniments o períodes de vacances a diferents ciutats del món, cosa que confirma l’ús recreatiu d’alguna d’aquestes substàncies”, assenyala Yolanda Picó, catedràtica de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de València i responsable del grup SAMA-UV.
Els resultats d’aquest treball posen en relleu la pertinència de l’anàlisi d’aigües residuals com a excel·lent complement als indicadors epidemiològics clàssics –dades de prevalença, estadístiques de requises, etc.– a l’hora de compondre un panorama objectiu, ràpid, barat i anònim dels patrons de consum de drogues en una localització específica, com és el cas de la ciutat de València”, conclou Julián Campo.
Referència:
Julián Campo, Dyana Vitale, Daniele Sadutto, Lucia Vera-Herrera, Yolanda Picó. Estimation of legal and illegal drugs consumption in Valencia City (Spain): 10 years of monitoring. Water Research 240:120082. 2023. DOI: https://doi.org/10.1016/j.watres.2023.120082
