Investigadors de la Universitat de València i de l’Institut de Recerca Sanitària INCLIVA (Hospital Clínic de València), han analitzat els possibles efectes de la presència del citomegalovirus (CMV) a la sang de pacients receptors de teràpies CAR-T, una forma d’immunoteràpia que ha demostrat ser eficaç en certs tipus de càncer hematològic. Els resultats s’han publicat en la revista Clinical Microbiology and Infection.
El citomegalovirus (CMV) és un virus molt comú, que després de la infecció roman latent i es pot reactivar en qualsevol moment. Aquesta investigació pretenia esbrinar si la teràpia CAR-T pot conduir a una reactivació del CMV en pacients amb infecció latent i neoplàsies hematològiques tractats amb noves teràpies com CAR-T, les quals augmenten l’eficàcia antitumoral, però poden tindre impacte en la susceptibilitat a aquest virus i en les estratègies de monitorització, profilaxi o tractament.
En aquest estudi es van reclutar 51 pacients CMV-seropositius (pacients que ja havien tingut contacte previ amb el CMV) sotmesos a teràpia CAR-T a l’Hospital Clínic de València o l’Hospital La Fe. Es va monitoritzar la DNAèmia de CMV en plasma, és dir, presència del CMV a la sang del pacient. A continuació, mitjançant assajos de reacció en cadena de la polimerasa en temps real, es va determinar la presència o no del CMV a la sang del pacient (DNAèmia).
A l’estudi es conclou que la DNAèmia per CMV va ser un fenomen comú en els pacients, però es resolia espontàniament i no va conduir en cap cas a malaltia d’òrgan diana. Els investigadors consideren que els pacients amb CAR-T es poden beneficiar de la monitorització sistemàtica de la DNAèmia per CMV, especialment aquells seropositius per a CMV amb DNAèmia per CMV detectada a l’inici de l’estudi.
En la investigació, entre d’altres, hi han participat David Navarro, catedràtic de Microbiologia de la Universitat de València (UV) i cap del Servei de Microbiologia de l’Hospital Clínic, a més de coordinador del Grup de Recerca Microbiologia Molecular i Patogènesi Microbiana d’INCLIVA; el Grup de Recerca en Trasplantament Hematopoètic d’INCLIVA, coordinat per Carlos Solano Vercet, catedràtic de Medicina a la UV i cap del Servei d’Hematologia i Hemoteràpia de l’Hospital Clínic; i Juan Carlos Hernández Boluda, del mateix grup i professor associat de la UV.
El tractament amb cèl·lules CAR-T (cèl·lules T amb receptor d’antigen quimèric) és una forma d’immunoteràpia que ha demostrat ser eficaç en el tractament de certs tipus de càncer, especialment els hematològics. El procés de tractament amb cèl·lules CAR-T implica diversos passos. Primer, mitjançant un procediment similar a la donació de sang, s'extrauen cèl·lules T que s’envien a un laboratori on són genèticament modificades per expressar un receptor d’antigen quimèric (CAR) específic per a l’antigen present en les cèl·lules canceroses. Quan les cèl·lules T han estat modificades, es multipliquen al laboratori per obtenir un nombre suficient de cèl·lules CAR-T que s’infonen en el pacient a través d’una transfusió intravenosa per destruir selectivament les cèl·lules canceroses.
La presència del CMV a la sang es pot detectar en un gran percentatge dels pacients seropositius tractats amb aquesta teràpia (fins a un 45%), però falten dades sobre el seu comportament i immunobiologia, així com la seua possible contribució a empitjorar els resultats clínics.
Referència:
Solano de la Asunción C, Hernani R, Albert E, Gómez MD, Giménez E, Benzaquén A, González-Barberá EM, Hernández-Boluda JC, Pérez A, Piñana JL, Chorao P, Guerreiro M, Montoro J, Sanz J, Solano C, Navarro D. Cytomegalovirus DNAemia in haematological patients undergoing CD19-directed chimeric antigen receptor T-cell therapy: should it be systematically monitored? Clin Microbiol Infect. 2023 May 13:S1198-743X(23)00234-3. doi: 10.1016/j.cmi.2023.05.010. Epub ahead of print. PMID: 37182642.
