De l'horta d'Alboraia a la costa del Prat de Cabanes-Torreblanca

  • Jaime Escribano Pizarro
  • 5 de desembre de 2024
Horta d'Alboraia
Bernat Botella Andres

El divendres 18 d'octubre es va desenvolupar la primera eixida del màster en la seua actual edició 24-25, en el marc del mòdul Sistemes Naturals i Societat, i amb la finalitat de conéixer i reflexionar in situ sobre els processos d'erosió de sòls, el seu gènesi i conseqüències ambientals

El divendres 18 d'octubre es va realitzar la primera eixida de camp del curs acadèmic 24-25, en el marc del mòdul obligatori de Sistemes Naturals i Societat i, més concretament, de la mà del prof. Artemi Cerdà i els continguts que impartix en este sobre els processos d'erosió de sòls. A causa de ser una activitat desenvolupada durant la primera setmana de classes del màster, a part de l'aprenentatge que va suposar per als 30 estudiants que van assistir, va permetre a estos conéixer-se més i millor i iniciar les primeres xarxes de suport i d'amistat.

L'eixida en si es va organitzar en dos parts clarament diferenciades. Una primera, de caràcter voluntària, a l'horta de València, i una segona ja obligatòria, al Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca. L'accés a l'horta de València va partir des de la mateixa porta de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, amb destinació al municipi d'Alboraia (València). Durant el trajecte realitzat a peu (d'hora i mitja de duració), es van observar diverses parcel·les amb cultius en regadiu i es va reflexionar sobre l'ús recurrent de diversos tipus de pesticides, la seua incorporació a la cadena tròfica i l’impacte sobre la salut de les persones, o els processes de cultiu de la xufa, per exemple, el qual, en certes ocasions, en la seua modalitat tradicional, comporta la crema de restes de sembra que poden generar greus dinàmiques d'erosió en el sòl.

Per a la segona part de l'eixida, els estudiants es van desplaçar en autocar fins al Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca, amb motiu de contrastar in situ alguns dels aspectes clau d'este espai natural, la seua integració amb activitats econòmiques i culturals antròpiques, i la incidència d'estes en el desenvolupament del propi parc. Per a això, es va recórrer un itinerari d'aproximadament 6,5 quilòmetres en unes dos hores, travessant parcel·les de cultius tradicionals, alguns actius i altres ja en clar abandó (com el cas d'alguns arrossars que deixen en desús tota una infraestructura de canals i séquies les quals transformen el paisatge), horts de tarongers, secans i diverses finques d'eminent caràcter rural. Es van realitzar un total de sis parades:

En la primera parada, es va observar la disposició dels cultius d'índole més tradicional de la zona. Aixòs estaven formats per rases de terra intercalades a les àrees de drenatge del propi mareny, d'on s'omplien carabasses per al reg. Hui eixos sistemes de regadiu es troben substituïts per uns altres més moderns com a reg per degoteig. Es tracta d'un espai natural que tradicionalment albergava gran diversitat d'espècies, però amb el pas del temps estas han anat disminuint alhora que han augmentat la presència d'espècies invasores. En esta primera parada es va aprofitar també per a analitzar el canvi de model d'usos del sòl en la zona, a partir de la Guerra Civil i l'afecció d'esta a l'economia local.

En la segona parada es va aprofundir en qüestions com el descens de 50% al 3% de població agrícola, i cóm la intensificació dels cultius ha portat a un augment de la productivitat, que finalment ha contribuït a una baixada dels preus dels productes en origen, que es fa insostenible per a mantindre el model de vida de l'agricultor tradicional.

En la tercera parada es va explicar la utilització dels paranys ecològics, destinades al control de plagas com la “mosca del mediterrani”, que s'observava amb facilitat durant tot el recorregut en diversos arbres. A més, es va exposar la utilització de cobertures verdes entre cultius com a exemple de les Nature-Based Solutions, alternativa a deixar el sòl nu amb beneficis com la millora de la infiltració de l'aigua, l'augment de la biodiversitat de la zona, l'esmentat control de plagues o la millora de les propietats edàfiques del sòl. Com a exemple, el sembrat de faves entre els cultius, o la sembra d'avena, ja que l'un i l'altre ajudan a fixar nutrients com el nitrogen.

En la quarta parada, després d'accedir a un punt d'observació en regruix sobre el conjunt de la marjal, es va comentar el canvi del paisatge i la presència en la zona d'unes certes torberes, algunes de les quals continuen sent explotades a nivell local.

En la quinta parada, a la platja i prop de l'antiga caserna de carabiners, ja en ruïnes i quasi en la mar, es va reflexionar sobre els processos que donen lloc al entorno natural. L'aportacions sedimentàries, procedents de la zona nord de l'àrea del Prat de Cabanes-Torreblanca, al llarg d'un llarg procés de sedimentació i redistribució per la deriva litoral, van anar formant un cordó litoral d'arena i grava que al final va conformar el tancament del mareny. Amb el temps, fenòmens com la disminució de l'aportació de sediments han anat guanyant terreny al cordó i disminuint est. En un futur, existix la possibilitat que este es trenque i connecte el mareny amb la mar, canviant així l'estructura que coneixem.

Després de caminar de tornada per la costa, l'eixida de camp va finalitzar en el Centre d'Interpretació del Parc Natural, on es va poder observar, entre altres aspectes, una maqueta de la distribució del Parc. Igualment es va aprofitar eixe espai per a concloure la jornada posant en valor les funcions de conservació i divulgació que es realitzen des d'esta mena de centres.

Imatges: