La investigació de la Universitat de València (UV) a la Cova Negra (Xàtiva) des del 1981 ha permès recuperar nombroses restes humanes de neandertals, amb les quals reconstruir la seua forma de vida. L’anàlisi recent per un equip científic internacional d’una resta cranial amb la tècnica de la tomografia axial computeritzada (TAC) –que permet visualitzar de manera no destructiva l’interior i l’exterior d’objectes– va concloure que aquesta persona va tenir síndrome de Down i va ser cuidada pel grup sense contraprestació, cosa que suggereix una evolució basada en la cooperació. Valentín Villaverde, catedràtic emèrit de Prehistòria de la UV, va ser l’investigador sota la direcció del qual una excavació del 1989 va extraure aquesta resta.
“La tecnologia actual ens ha permès analitzar la resta i obtenir unes conclusions impensables fa 35 anys”, destaca Villaverde respecte a la importància de les restes fòssils d’aquesta cova, habitada fa entre 300.000 i 60.000 anys. La publicació de l’anàlisi, en què també participa el professor de la UV, es va donar la setmana passada en la prestigiosa revista Science Advances, i permet concloure que els neandertals cuidaven els seus xiquets, no necessàriament els seus fills, i per tant el grup cooperava entre si.
“Un dels aspectes més interessants del conjunt neandertal recuperat a Cova Negra és l’alt nombre de restes infantils, així com la presència escassa de marques d’origen antròpic, a diferència del que s’ha assenyalat en altres conjunts peninsulars i francesos, i per contra, l’existència d’una resta cranial infantil amb marques d’un animal carnívor”, ha recalcat el prehistoriador.
Villaverde destaca que Cova Negra, propietat de l’Ajuntament de Xàtiva, és un dels jaciments més complets del plistocè mitjà i superior a Espanya i que s’hi han trobat 25 peces de restes humanes, artefactes com ara eines de sílex o ossos d’animals, fet que converteix aquesta cavitat en una de les més riques de la península Ibèrica pel que fa al nombre de fòssils neandertals proporcionats.
La direcció de les excavacions per Valentín Villaverde va arrancar el 1981. “Estava en aquelles dates fent la meua tesi doctoral, centrada en l’estudi de les col·leccions arqueològiques de les campanyes que s’havien realitzat els anys 50. Aquestes excavacions van durar fins a l’any 1991. Els principals objectius eren obtenir una visió actualitzada de l’estratigrafia i la seqüència del jaciment, i definir les ocupacions neandertals a partir de l’estudi espacial i la distribució de les restes faunístiques i lítiques”, comenta.
Declarat Bé d’Interès Cultural, les primeres excavacions al jaciment es remunten a l’any 1928 i a Gonzalo Viñes, que en descobrir un os parietal neandertal, va aconseguir que aquesta cova passara a formar part de la llista de jaciments neandertals a Espanya. Una segona excavació, als anys 50, portaria de nou resultats, si bé van ser les campanyes dirigides per Valentín Villaverde les que van obtenir-ne més. Entre el 2013 i el 2017, amb la codirecció d’Aleix Eixea, també professor de Prehistòria de la UV, es va dur a terme una segona fase d’excavacions per a millorar la informació bioestratigràfica a partir de l’obtenció de micromamífers i quiròpters. La participació d’un ampli equip interdisciplinari ha sigut clau per a l’avanç de la recerca durant tots aquests anys. Tots aquests treballs han estat en col·laboració amb el Museu de Prehistòria de València.
Divulgar la cova i la seua importància
La iniciativa de divulgar la cova va sorgir a partir d’una exposició titulada “De neandertals a cromanyons. Els inicis del poblament humà a les terres valencianes” amb motiu del programa d’activitats dut a terme en la celebració del Cinc Segles de la UV, recorda Valentín Villaverde, que també destaca que “des de llavors s’han publicat diversos materials i s’han realitzat avanços importants en la caracterització cultural de les ocupacions dels neandertals al jaciment”.
La cova constitueix un dels referents del Museu de Prehistòria de València i gran part de la sala dedicada als neandertals es nodreix de les troballes i la investigació duta a terme al jaciment. Amb motiu de la divulgació duta a terme pel Museu s’han organitzat visites guiades per al gran públic i, de vegades, per a especialistes amb motiu de reunions internacionals sobre el quaternari a València.
Peu de foto annex:
- Cova Negra de Xàtiva, situada a l’estret de les Aigües del riu Albaida.
Imatges:
