L’estel Pan-STARRS, de visita en els cels primaverals i visible a ull nu després de la posta de sol, ofereix un espectacle còsmic inhabitual. Per a veure la seua estructura interior cal l’ús de telescopis. Vicent Peris, astrofotògraf de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València, en el Parc Científic, ha aconseguit obtindre una imatge espectacular, en la qual s’aprecia l’estructura detallada de la cua i el nucli de l’estel, usant el telescopi reflector de cinquanta centímetres situat en les instal·lacions que l’Observatori té en la localitat d’Aras de los Olmos (un dels racons més foscos de la Comunitat Valenciana).
Durant aquests mesos es pot gaudir d’un d’eixos espectacles que de tant en tant ofereix la Naturalesa: un estel desplegant la seua brillant cua sobre el cel nocturn. Aquests dies l’estel Pan-STARRS està present prop de l’horitzó a la posta de sol, cap al nord-oest, al costat de la constel·lació d’Andròmeda. Encara que actualment és bastant brillant (magnitud 0.5, més que qualsevol de les estrelles de l’Óssa Major), per a poder apreciar bé l’estel és convenient l’ajuda d’uns prismàtics.
Vicent Peris afirma que prendre les imatges no va ser tan senzill com cabia esperar. “El dia 15 vaig tindre problemes per a prendre fotografies, segurament a causa de la baixa altura de l’estel sobre l’horitzó i a les turbulències atmosfèriques. El 18 vaig tornar a intentar-ho, intercalant preses de fons del cel i preses de l’estel, i la imatge és molt satisfactòria”. Aquesta és la imatge que es pot apreciar, presa amb un telescopi reflector de cinquanta centímetres de diàmetre.
Aquest estel, anomenat Pan-STARRS, és un estel no periòdic, és a dir, la seua velocitat és tan alta que passarà pel Sistema Solar per a no tornar; ni la forta atracció gravitatòria del Sol podrà detindre’l. Una velocitat tan alta indica que probablement la seua procedència siga el Núvol d’Oort, eixe llunyà eixam de roques de gel i pols que, com un gran núvol esfèric, envolta el Sol i que marca les bogues més extremes del Sistema Solar. Fernando Ballesteros, astrònom de l’Observatori, afirma sorprés: “Un dels aspectes més curiosos de Pan-STARRS és la gran obertura de la seua cua, pràcticament un ventall de noranta graus”.
La lluentor de l’estel Pan-STARRS està començant a afeblir-se i prompte deixarà de ser visible a primera vista. Mai més no es tornarà a veure, ja que es perdrà en l’espai per a no regressar. Però això no ha d’entristir-nos. Conforme uns estels es van, uns altres vénen, i a la fi d’enguany, en novembre, s’espera l’arribada d’altre estel, anomenat ISON i descobert per astrònoms russos l’any passat. De ser correctes les previsions, ISON podria arribar a brillar tant com la Lluna plena. L’espectacle celeste, per tant, continua.
L’Observatori Astronòmic de la Universitat de València, fundat en 1909, és un centre singular dedicat a la divulgació, la docència i la investigació en astronomia. La seua estació d’observació, l’Observatori d’Aras de los Olmos, inaugurat en 2009, és el complex astronòmic més important de la Comunitat Valenciana.
Més informació sobre l’estel (aut. Fernando Ballesteros)
Els estels són boles de gel que, en acostar-se al Sol, mostren la seua cabellera, que pot ocupar l’espai de diverses llunes plenes en el cel. En calfar el Sol l’estel, el gel que ho forma (principalment gel d’aigua, però també de diòxid i monòxid de carboni, metà i amoniac) passa a convertir-se en gas que ix en totes direccions, desprenent alhora part de la pols que té atrapada. Però aquest gas i pols, en allunyar-se de l’estel, es troben amb la pressió produïda per la radiació i vent solar. A la imatge, el Sol està situat cap avall; la pressió de la radiació solar (que va cap amunt) comprimeix la part inferior del gas expulsat i ho envia cap amunt, produint la cua de l’estel. Eixa mateixa radiació solar il·lumina el gas i és per això que es pot veure. Per la seua banda, el nucli de l’estel que encara segueix congelat, bloqueja part de la llum del Sol i projecta la seua ombra sobre la pols, cap amunt.
El vent solar (partícules amb càrrega elèctrica, expulsades violentament pel sol, com protons o electrons) també arrossega part de la pols; encara que com el vent solar té càrrega elèctrica, el propi camp magnètic del Sol les desvia del “camí recte” i arriben a l’estel formant un marcat angle amb la llum solar. En aquest cas, el vent solar arriba per la dreta de la imatge i arrossega la pols cap a l’esquerra, produint l’oberta cua en forma de ventall que caracteritza l’estel Pan-STARRS. En la majoria dels casos, això sol produir estels amb dues cues (anomenades, respectivament, cua iònica i cua de pols), però en la situació de Pan-STARRS el vent solar està arribant a ràfegues, i ambdues cues es barregen en una única cua ampla.
Data d'actualització: 27 de de març de 2013 09:46.
Llista de notícies
