Carmen Aranegui, catedràtica d’Arqueologia de la Universitat de València, participà dijous 18 d’abril en els debats de Claustre Obert amb la conferència ‘Allò cultural i allò nacional. Els ibers, arqueologia i identitat’, a propòsit del seu últim llibre ‘Los iberos ayer y hoy. Arqueologías y cultura’ (Editorial Marcial Pons). La xarrada tingué lloc a l’Aula Magna del Centre Cultural La Nau.
L’arqueologia té un paper clau en la construcció del paradigma identitari. Qui i com es construeix el sentiment de pertinença en aquest món globalitzat? Ens atrau més el que ens és propi? Podem pertànyer simultàniament a diverses cultures? Són algunes de les qüestions que planteja Aranegui i sobre les quals es reflexionaran en la conferència de demà dijous. El debat serà presentat per Antonio Vizcaíno, investigador del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València, i moderat pel vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño.
En NAU XXI, l’equip d’especialistes (think tank) universitari del Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València (http://nauxxi.uv.es) i com a avantsala al debat, es recull una sèrie de documents sobre aquest assumpte: les primeres pàgines del llibre de Carmen Aranegui, un informe sobre aquesta temàtica realitzat per la catedràtica ex professo per a aquesta plataforma universitària de debat en línia i algunes de les seues contribucions en els mitjans de comunicació.
En ‘Los iberos ayer y hoy. Arqueologías y cultura’, Aranegui proposa una lectura plural de les cultures ibèriques. Les cultures dels ibers han despertat l’interés d’historiadors i arqueòlegs des del final del segle XIX, quan van quedar unides al sentiment de pertinença dels espanyols, amb múltiples accepcions, reflexions i conclusions. Les investigacions d’aquest llibre serveixen de base per a referir-se al procés polièdric que originà les cultures ibèriques i la multiculturalitat en general.
L’arqueologia ibèrica contemporània ha multiplicat exponencialment el seu arxiu escultòric, pictòric, epigràfic, numismàtic… i ha posat cura a tractar-lo amb mètodes avançats, no tant per inventar una identitat sinó per presentar una societat estructurada, la primera en l’àmbit peninsular.
En aquest llibre, la professora Aranegui vol posar en coneixement del públic els continguts (historiografia, epigrafia, paisatge, ocupació del sòl, necròpolis, santuaris, art...) que serveixen de base per a referir-se al procés polièdric que originà les cultures ibèriques, en plural. En uns casos, l’hàbitat arqueològic pròpiament dit es converteix en l’argument de pes a favor d’una determinada proposta; en altres casos, es tracta d’un monument funerari, santuari o tresor d’orfebreria, susceptible de revisió des de posicionaments postcolonialistes que advoquen en favor d’una pluralitat d’imaginaris ètnics amb elements, no obstant això, transversals.
En el transcurs del temps, la identitat essencialista va considerar els ibers avantpassats històrics de tots els espanyols o d’una part, però aquest enfocament està hui en via morta en els fòrums professionals. D’acord amb l’autora, “aquest tot ibèric va ser inventat pels romans sobre la base d’afinitats socioculturals preexistents i discernibles d’altres”. Com quasi tot el que van establir els romans, explica la professora Aranegui, “l’etnònim ibèric ha estat objecte de consideració i estudi des del segle XVIII, sovint al marge del qüestionament sobre quan i com es va encunyar i, especialment en la primera meitat del segle XX, amb connotacions racistes”.
En el plantejament d’aquesta obra, per inventar un estat de la qüestió més ben adaptat a la interpretació del passat ibèric, una obra en què Aranegui ha posat no sols constància, sinó també convenciment i passió.
Data d'actualització: 19 de d’abril de 2013 08:00.
Llista de notícies
