El Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi de València, fundat pel patriarca Joan de Ribera, va ser un cas excepcional per la seua aplicació estricta del Concili de Trento, ja que la tradició popular musical va perviure en els oficis religiosos valencians. En la resta de la diòcesi de València i de forma similar al que va ocórrer en l’àmbit hispànic, la norma es va trobar amb serioses dificultats i el seu èxit va ser escàs, tal com exposà el musicòleg Josep Antoni Alberola en el congrés ‘Música i Reforma Litúrgica des de 1611 fins al Present’ organitzat pel Institut Valencià de la Música que s'ha celebrat aquests dies en la Universitat de València amb motiu del quart centenari de la defunció del sant.
Les prioritats de les autoritats eclesiàstiques valencianes eren una major formació del clergat, incloent la musical, i la supressió de tota influència de la música popular en els oficis divins, que havien de celebrar-se en llatí. El concili va aconseguir en gran mesura el seu propòsit relacionat amb la formació i la “professionalització” del clergat, que fins a llavors tenia uns hàbits de vida mundans i bastant allunyats dels preceptes de l’Església. No obstant això, no va obtenir igual èxit pel que fa a l’aspecte musical. Encara que la norma establia taxativament que no es permetien les cançons profanes o en llengua vulgar d'influències profanes en els temples, el concili provincial obria la porta a possibles excepcions si l'obra passava per un censor.
Pel que sembla, l'excepció va ser tan gran que a principis del segle XVII un sínode va prohibir de nou aquest tipus de música, però encara així es van seguir cantant nadales en les esglésies .
El paper social dels gojos en la societat valenciana del XVII
La societat valenciana va patir una profunda transformació després de la Contrareforma i l'expulsió dels moriscs, i els gojos van ocupar una important funció social per a cohesionar i controlar a les classes populars compostes per persones de diversa procedència, com explicarà el doctor Joan Carles Gomis Corell, professor del Conservatori Superior de Música de Castelló en la seua comunicació sobre la funció dels gojos en la religiositat contrareformista.
“Els gojos, lluny d'una mera expressió poètica i ingènua del fervor popular, com es perceben en l'actualitat, tenien una forta intencionalitat social, política i religiosa”, aclareix Gomis Corell. “El propi sant Joan de Ribera, després de fundar el Real Col·legi Seminari de Corpus Christi, va tenir molt clara aqueixa potencialitat, pel que va ordenar al mestre de capella Juan Bautista Comes la composició d'obres d'aquest gènere dedicades a les quatre invocacions del Patriarca, dos d'elles de nova creació: la Verge de l'Antiga i sant Maur”.
La veneració d'una imatge, un punt de referència per a una nova comunitat, es va reforçar amb la invenció d'històries de troballes, aparicions i miracles que es van gravar en la memòria col·lectiva gràcies a aqueixos gojos, que no solament tenen el valor de l'oració sinó de document històric.
Els primers passos de Joan de Ribera a València
Sant Joan de Ribera va promoure la música a la fi de la dècada dels anys setanta del segle XVI, però únicament en els àmbits de la litúrgia i la devoció, tals com les celebracions del Corpus Christi i altres festivitats, segons la investigació que la codirectora del congrés Greta Olson està portant a terme sobre els primers anys de sant Joan de Ribera a València i en la qual ha analitzat els pagaments periòdics en concepte de sous d'instrumentistes que figuren en els llibres de comptes del Patriarca referits a aqueix període.
Malgrat que com sacerdot i gran impulsor de la reforma de l'Església catòlica, no desitjava fer ús de la música per a la seua pròpia satisfacció personal ni que els seus seminaristes s'involucraren en l'aprenentatge de la música instrumental, es va envoltar d'intèrprets i compositors molt qualificats per a difondre el nou ritu.
Així doncs, el Patriarca, un dels més destacats defensors del Concili de Trento, va realitzar grans esforços en la introducció del missal revisat en 1577 i va contribuir que tant la processó del Corpus com el cant gregorià es convertiren a València en un dels instruments de l'Església per a difondre les seues idees.
La sessió de matí divendres també acollirà ponències o comunicacions de Todd Borgerding (Colby College de Maine, EUA) sobre ritual, cerimonial i retòrica en el gènere musical; Michael B. O’ Connor (Universitat Palm Beach Atlantic) sobre la mariologia i el motet a principis del segles XVII; Robert Kendrick (Universitat de Chicago) sobre la lletanies no marianes a Europa entre 1600 i 1700; Cristina Urcheguía (Universitat de Berna) sobre la teatralitat de l'Església catòlica alemanya del segle XVIII, i de Mercedes Castillo (Universidad de Jaén) entorn de l'Abadia del Sacromonte enfront del Col·legi de Corpus Christi.
Actuació de Victoria Musicae
Per altra banda, hui dijous té lloc en el claustre de La Nau, l’edifici històric de la Universitat de València, un concert que s’inscriu en el congrés sobre música i reforma litúrgica de l’Any del Patriarca. Victoria Musicae, un grup valencià especialitzat en recuperació de música antiga, oferirà a partir de les 22.30 hores una selecció d’obres corals compostes per mestres de capella del Patriarca i que han estat recuperades del seu arxiu.
Demà dissabte 2 de juliol, l’Orfeó Universitari de València actuarà, l’últim cap de setmana del festival Serenates, amb un programa de música a cappella fruit del treball que ha realitzat enguany. Un any que ha estat molt productiu per a aquesta formació que acaba de recollir la Medalla al Mèrit en les Belles Arts que atorga la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València.
Data d'actualització: 3 de de juliol de 2011 08:07.
Llista de notícies
