Llista de notícies

Una investigació d’Àlvar Peris, professor de Comunicació Audiovisual de la Universitat de València, conclou que el programa televisiu ‘MasterChef’ és un producte que incorpora elements del nacionalisme espanyol modern. Atenent al fet que la gastronomia és part indiscutible de la cultura sobre la qual s’edifica actualment la identitat d’una societat i tenint en compte la forta penetració de la televisió d’entreteniment, Peris detalla com la selecció de l’escenografia, dels comensals participants i dels llocs de realització dels capítols de ‘MasterChef’ s’ha fet per a adaptar i legitimar “un nou discurs de la nació espanyola”.

‘MasterChef’ és un format que s’ha emés en 145 països, i ha aconseguit, en termes generals, una elevada audiència. El format original es remunta a 1990, per la BBC. El ‘MasterChef’ que va començar el 10 d’abril de 2013 a TVE és, per tant, l’adaptació a escala espanyola d’un format televisiu global. Aquest procés, la glocalització, com apunta Peris, es fa mitjançant la selecció d’elements i missatges que puguen legitimar un determinat discurs televisiu en una societat concreta. L’audiència obtinguda pel programa a Espanya –amb cims de 5.500.000 espectadors i una quota mitjana de pantalla del 33,1% en la final– ha convertit l’espai en un producte televisiu amb una gran penetració social.  

En el ‘MasterChef’ de TVE, explica Àlvar Peris, “es mesclen trets de la modernitat global amb d’altres de perfil més tradicional associats a una concepció conservadora i unitarista” del nacionalisme espanyol. La Marca Espanya, la presència de l’exèrcit espanyol en el programa en dues ocasions o la selecció d’espais i paisatges identificats com a part indiscutible d’una determinada idea d’Espanya per una àmplia part de la ciutadania són els tres elements sobre els quals pivota l’argumentació de l’investigador de la Universitat. 

A més, “el canvi experimentat per la gastronomia espanyola en els darrers anys ha despertat en les institucions, els mitjans i, consegüentment, en molts ciutadans, un sentiment d’orgull nacional desconegut fins al moment. En una època de crisi econòmica i política profunda, la gastronomia ha aconseguit ser un dels pocs valors que encara inspira un extraordinari reconeixement fora de les fronteres espanyoles”, diu el professor associat de la Universitat. 

Segons Àlvar Peris, a més, alguns dels capítols de ‘MasterChef’ “han servit per a realitzar homenatges a institucions o col·lectius que han sigut històricament associats a la nació espanyola en el seu vessant més tradicionalista i conservador, com són l’Exèrcit, el món dels bous o l’Església”. 

Qui ha format part del programa també és un element d’aquesta cosmovisió nacional: “L’elecció del conjunt de personalitats a les quals els aspirants han hagut de cuinar en les diferents proves, la majoria pertanyents als sectors més exclusius i benestants, conformen un mosaic representatiu, tot i que parcial, de la cultura i societat espanyoles”, diu el treball ‘Els programes televisius de cuina i la identitat nacional. El cas de MasterChef’. L’estudi va ser publicat el passat novembre a la Revista de Recerca i d’Anàlisi de la Societat, la qual és editada per la Societat Catalana de Comunicació.  

L’Exèrcit
En dues ocasions els participants en ‘MasterChef’ van cuinar per a l’Exèrcit durant els dos primers anys de vida del programa, el període analitzat en l’estudi. En una d’aquestes, com s’apunta en el treball d’Àlvar Peris, per a 150 soldats de la brigada d’infanteria mecanitzada Extremadura XI, la qual va incloure una posada en escena a la base militar General Menacho de Badajoz, i el desplegament de la infanteria i els presentadors amb el casc i l’armilla de camuflatge. El capità va explicar les campanyes “per la pau i l’estabilitat’, segons assenyala l’estudi, existents en aquell moment a l’Afganistan, al Líban i a Mali, i els concursants van escoltar diverses arengues per part del jurat que apel•laven a l’esforç i el sacrifici dels soldats, abans de pujar als carros de combat que els traslladarien a l’interior de la base.

“La ‘laudatio’ feta a l’exèrcit espanyol en conjunt pensem que no té parangó en la televisió d’entreteniment”, destaca Peris. “La resta de la prova fou molt marcial, amb els soldats formant per anar a menjar i els concursants fent la salutació militar a tort i a dret. Per acabar l’extraordinari exercici de propaganda, un pla aeri ens introduïa al quarter sota el lema ‘Todo por la patria’, amb els colors de la bandera nacional espanyola de fons”. 

La segona temporada de ‘MasterChef’ va incloure una visita a la base naval de Rota, on els concursants van cuinar per a més de 200 marins a bord del ‘Juan Carlos I’, el vaixell almirall de l’armada. “La prova fou un publireportatge de l’equipament de la marina espanyola, amb el desplegament d’helicòpters, vehicles amfibis i llanxes al compàs d’una música èpica. En aquesta ocasió, la presentadora recordà als concursants, i de passada també als espectadors, que l’armada espanyola és una de les més antigues del món. Al crit de “Rompan filas”, els aspirants a millor cuiner pogueren descansar i agrair als soldats les seues votacions”, segons l’estudi. 
 
Marca Espanya i paisatge
“Durant les dues temporades del programa, els concursants han visitat, entre d’altres, Toledo, O Grove (Pontevedra), l’estació d’esquí de Formigal (Osca), Lanzarote (les illes Canàries), Pedraza (Segòvia), Badajoz, Cadis, Salamanca, la Rioja alabesa, Marbella, Burgos, Hondarribia (Guipúscoa), València i Madrid. Espais que, en conjunt, configuren una determinada mirada sobre el marc territorial espanyol”, destaca l’estudi. A aquests espais també s’uneixen “paisatges icònics per a l’imaginari nacional, que tothom reconeix, com les deveses, el sòl volcànic canari o les vinyes de la Rioja”. 

Enfront d’aquesta imatge d’Espanya, durant els dos primers anys de ‘MasterChef’ no es va enregistrar cap programa a Catalunya, i “hi ha una sobrepresència de Madrid i els seus voltants”, amb fins i tot set visites a llocs com la T4 de Barajas, el Teatro Real, la Gran Vía, la vila d’Aranjuez i alguns dels hotels més selectes de l’àrea. En aquest sentit, l’autor de l’estudi apunta que aquesta tria “segurament aconsegueix patrocinis interessants per al programa, però no podem negar que la localització espacial pot associar-se amb la reproducció de certs estereotips”. 

Conclusió
Àlvar Peris emmarca aquesta investigació en l’interés que els últims anys hi ha per rastrejar en els continguts televisius pràctiques nacionalistes, no sols en els programes de caràcter informatiu, sinó en gèneres d’entreteniment com la ficció o la telerealitat. Aquests solien interpretar-se, en general, com a simples artefactes d’evasió que poc o no res havien de dir sobre la configuració de les identitats i, menys encara, de les nacions.

Peris, Àlvar: ‘Els programes televisius de cuina i la identitat nacional. El cas de MasterChef’. 
Comunicació: Revista de Recerca i d’Anàlisi [Societat Catalana de Comunicació]
http://revistes.iec.cat/index.php/TC Vol. 32 (2) (novembre 2015), p. 29-46
ISSN (ed. impresa): 2014-0304 / ISSN (ed. electrònica): 2014-0444 / 
DOI: 10.2436/20.3008.01.134
 

Data d'actualització: 28 de de desembre de 2015 07:00.