Ignacio Carrión parla en La Nau del paper subversiu de l'escriptura

Ignacio Carrión.

El periodista i premi Nadal Ignacio Carrión participa aquest dimarts, dia 25, al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, en el debat ‘Escritura contra tiempo y marea’. Aquesta taula rodona, que comptarà amb les intervencions de l’escriptor i periodista Enric González i del vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat, Antonio Ariño, es planteja a propòsit de l'últim de llibre de Carrión 'Molestia aparte II. Diarios (2006-2010)', editat per Reino de Cordelia. La conferència, d'entrada lliure fins a completar la capacitat de la sala, es farà a l'Aula Magna de la Nau, a les 19:30 hores.

L'exredactor d'El País ja va decidir compartir el 2007 els seus diaris íntims, notes i papers sobre qüestions del món que l’envoltava amb grans dosis d'humor en La hierba crece despacio (Editorial EDAF), que cobria el període de 1961-2001. Posteriorment, l'editorial Reino de Cordelia ha publicat dos volums amb el títol de Molestia aparte. El primer, basat en el quinquenni 2001-2005, recull l'11-S, la guerra d'Iraq, el tomb electoral de Zapatero i els atemptats de l'11-M, entre altres qüestions. Aquest segon lliurament se centra en l'agitat període 2006-2010, marcat per una crisi que ha minat els fonaments de l'estat de benestar i posat en dubte les suposades bondats de la Transició. 
 
Des de la mirada del reporter ja jubilat, Carrión continua confessant-se amb una duresa semblant i ajustant comptes amb el seu ampli entorn. La singularitat d'aquests escrits rau en el fet que es troben a mig camí entre el diari íntim i l'anàlisi despietada de la realitat. El blog del Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, NAU XXI,  (http://nauxxi.uv.es) permet la lectura de les primeres pàgines del llibre. 
 
Sobre Ignacio Carrión. Nascut a Sant Sebastià el 1938, va estudiar a les universitats de València, Madrid i Lovaina (Bèlgica) i va acabar Periodisme el 1968. Després d'una etapa com a llibreter, va ser corresponsal per a mitjans de comunicació com l'agència ‘EFE’, ‘ABC’, ‘Cambio 16’ i ‘Diario 16’ a San Francisco, Londres i Washington. Posteriorment es va incorporar com a redactor en cap i enviat especial al diari ‘El País’. 
 
El seu estil irònic, incisiu i precís, en el qual el periodisme mai no oblida la seua arrel literària, l’ha convertit en un dels millors reporters i cronistes dels últims temps. Ha publicat les novel·les El milagro (1990), Desahucio (1996) i Cruzar el Danubio, amb la qual el 1995 va obtenir el Premi Nadal. També els volums de relats Klaus ha vuelto (1992) i Pobres mujeres (2010) i els llibres de viatges India, vagón 14-24 (1977), Madrid, ombligo de España (1984), De Moscú a Nueva York (1989) i Buscando a Marilyn (2008). Com a assagista és autor d’Alabado sea yo (1998) i del volum autobiogràfic Diarios (1961- 2001). La hierba crece despacio (2007), que va esdevenir un fenomen editorial per la polèmica generada, i el segon lliurament del qual ha aparegut enguany amb el títol Molèstia aparte (2001-2005). 
 

Data d'actualització: 24 de de novembre de 2014 14:17.

Llista de notícies