• Notícies

Joan Francesc Mira: “L’antropologia hauria de ser més que observació i interpretació desencarnades, i la literatura, més que passatemps sense substància”

Un moment de l'acte en el Paranimf.

“L’antropologia és –o hauria de ser– alguna cosa més que observació i interpretació desencarnades i eixutes, i la literatura pot ser molt més que passatemps sense substància”. Així s’ha expressat l’escriptor i antropòleg Joan Francesc Mira aquest dijous, 1 de desembre, en el seu discurs d’acceptació de la Medalla de la Universitat de València. L’acte s’ha celebrat al Paranimf de l’edifici històric de La Nau, amb les intervencions de Mira; del rector, Esteban Morcillo; i de la catedràtica Josepa Cucó, encarregada de llegir la ‘laudatio’.

Joan Francesc Mira ha començat evocant el seu pas per les aules de la Universitat de València, més de mig segle enrere, “quan passejava pel claustre clàssic d’aquesta casa insigne”. El novel·lista, assagista, traductor, antropòleg i activista cívic i polític ha titulat la seua intervenció ‘Sobre literatura i antropologia”.

Mira ha indicat: “La distància entre antropologia i literatura no està tant (com abans recordava) en la ‘matèria’ o tema de què tracta un autor, ni únicament, malgrat tot, en la relació objectivitat-subjectivitat. Està també en el fet que l’antropòleg, com a practicant d’una ciència, ha de duplicar per tal d’explicar, i la seua explicació pretén ser, justament, la rèplica del real descobert i constatat. Però es tracta, a més a més, d’una rèplica construïda amb un cert mètode: tal aspecte, dimensió o nivell de tal grup humà pareix potser desordenat, i per tant inexplicable; l’antropòleg el re-produeix ordenat, amb l’odre que ell ha des-cobert, i allò que abans no es veia o no s’entenia, ara es veu i es comprén: “re-estructurant l’estructurat”, que diria S.F.Nadel”. I ha afegit: “Ara bé, si tal aspecte de la realitat humana apareix desordenat, confús, inexplicable, l’escriptor el que fa és exposar aquest desordre i aquesta confusió, expressar la inexplicabilitat. L’escriptor no ordena el desordre: el desvela i el mostra. Busca que, al lector, el misteri li arribe com a misteri, i que aquella “foscor al fons de l’escala” l’experimente com a foscor. L’antropòleg, en els seus millors moments, analitza o interpreta emocions i perplexitats; l’escriptor les contagia i les fa sentir. O això és el que pretenen, l’un i l’altre, ja que cap de les dos coses és fàcil d’aconseguir”.

Per al guardonat amb la Medalla de la Universitat, “una de les coses que diferencien l’antropòleg dels professionals d’altres ciències pròximes és el seu especial caràcter de transmissor d’una experiència personal. No és només, com els altres, un pur observador atent que constata fets, que recull i acumula dades. És, també, algú que con-viu amb l’’objecte’ que observa, que viu, o almenys intenta viure, entre i en els personatges del drama”.

El discurs íntegre de Joan Francesc Mira es pot consultar clicant ací.

En la ‘laudatio’, la catedràtica Josepa Cucó ha qualificat Joan Mira de “primer antropòleg del País Valencià: fou el primer valencià en ser reconegut públicament com antropòleg i també el primer a estudiar antropològicament la societat i la cultura valencianes”. Cucó ha concretat: “Entre 1979 i 1985 participa en la creació de l’Institut Valencià d’Estudis i Investigació (IVEI), una esplèndida aventura col·lectiva de recerca i publicació que durarà fins 1995, i dirigeix durant quatre anys (1980-1984) un dels seus instituts, el de Sociologia i Antropologia Social”.

Josepa Cucó ha detallat alguns dels assoliments en aquest camp, com ara la creació del Museu Valencià d’Etnologia. També ha recordat la seua producció literària, per a finalment remarcar el compromís cívic i polític de Joan F. Mira, “sota el qual batega la promoció de la llengua i cultura valencianes, així com la recuperació de la consciència civil entre les i els valencians”. “En la lluita pel seu País, Mira ha encapçalat iniciatives, assumit responsabilitats i viatjat de manera incansable, predicant, per tota la nostra geografia”. Cucó ha conclòs: “La seua implicació l’ha dut a fundar i també presidir Acció Cultural del País Valencià, a crear i impulsar la plataforma Valencians pel Canvi o a ser candidat a les Corts Valencianes en distintes ocasions”.

La ‘laudatio’ es pot llegir clicant ací.

El rector, Esteban Morcillo, ha qualificat Joan Francesc Mira com “un autèntic mestre”. “Mestre en el sentit de la seua activitat docent, tant com a catedràtic de grec d’institut així com a professor universitari a aquesta Universitat, la Universitat de València, i la Jaume I de Castelló. Però també mestre en el sentit de creació d’escola, de l’escola de l’antropologia social valenciana”.

També ha remarcat: “Com en el cas dels destacats pensadors i intel·lectuals compromesos, en Joan Francesc Mira podem dir que el seu pensament es fa paraula: paraula que recull les experiències, els sabers antropològics i les idees, com en el cas dels seus nombrosos assajos; paraula que expressa paraules, com en el cas de les seues magnífiques traduccions d’autors clàssics; i paraula que es crea, com són les seues esplèndides novel·les en les quals es recreen els paisatges i es recorren itineraris però també es verbalitzen les persones i les seues transicions personals i les seues maneres de ser i de viure”.

El discurs del rector es pot consultar íntegre clicant ací.

A l'acte han assistit entre altres Albert Girona, secretari autonòmic de Cultura; Ramon Ferrer, president de l'Acadèmica Valenciana de la Llengua; els exrectors Ramon Lapiedra i Pedro Ruiz Torres; i destacats secretaris autonòmics i directors generals.

Joan Francesc Mira (València, 1939) és batxiller en Filosofia per la Universitat Gregoriana de Roma, llicenciat per la Lateranense, i llicenciat i doctor per la de València. Ha col·laborat amb Claude Lévi-Strauss a París (Collège de France, Sorbona) i amb el Consell Internacional de Ciències Socials, Centre de Viena. Ha estat Visiting Fellow a la Universitat de Princeton, catedràtic d’institut i professor de grec a les universitats de València i Jaume I.

Va fundar i dirigir l’Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social i el Museu d’Etnologia de València, i és membre de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció de Filosofia i Ciències Socials) i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

És autor de més de quaranta llibres, que van de les ciències socials i l’assaig a la narrativa o a la traducció de textos clàssics, com la ‘Divina Comèdia’ o l’’Odissea’. Entre les seues novel·les destaquen ‘Els treballs perduts’, ‘Borja Papa’, ‘Purgatori’ o ‘El professor d’història’, i entre els assaigs ‘Crítica de la nació pura’, ‘Cultures, llengües, nacions’, ‘Hèrcules i l’antropòleg’, ‘Sobre ídols i tribus’ o ‘En un món fet de nacions’, a més de diversos reculls d’articles i prop d’un centenar de publicacions acadèmiques.

Entre altres distincions ha rebut la Lletra d’Or, la Creu de Sant Jordi, el Premio Nacional de Traducción, diversos Premis Nacionals de la Crítica, i la Medalla d’Or de la Ciutat de Florència. També és Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2004 i Premi de les Lletres Valencianes 2016.

Data d'actualització: 1 de desembre de 2016 12:30.

Llista de notícies
 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies