Un estudi publicat per investigadors de la Universitat de València i Depaul University en la prestigiosa revista ‘Learning and Instruction’ sosté que un lleuger canvi de format en els textos pot ajudar als xiquets amb dislèxia a llegir millor, millorant la seua velocitat de lectura i comprensió. Conclou que tot el que es necessita és un xicotet -i pràcticament imperceptible- augment de la quantitat d’espai entre les lletres en el text.
“Si bé fa falta més investigació en aquest camp, els resultats són importants”, ha indicat el primer autor de l’estudi, Manuel Perea, professor de l’ERI-Lectura en la Universitat de València. Segons ha explicat l’investigador, “estudis previs havien mostrat que un xicotet augment de l’espaiat entre lletres en paraules podia millorar el procés de lectura en adults i en persones amb discapacitat visual, però volíem provar si podíem ajudar en els processos de lectura en xiquets amb dislèxia i la idea era que augmentant lleugerament la distància entre les lletres, hi hauria menys efectes d’interferència que es produeixen per la proximitat de les altres lletres. És una idea senzilla i més intuïtiva, però que no havia sigut provada”.
Per la seua banda, Victoria Panadero, investigadora de la Universitat de València i coautora de l’estudi, ha afegit que trobar l’equilibri adequat també és important. “Si hi ha massa distància entre les lletres d’una paraula, llavors la paraula no es reconeix com un tot. I alhora, si hi ha molt poc espai entre les lletres, aquestes s’interfereixen entre elles”, ha dit.
En un dels experiments, els xiquets amb dislèxia van llegir dos contes breus, un presentat amb l’espaiat estàndard i l’altre amb un lleuger augment d’espaiat. Quan l’espaiat entre lletres es va incrementar lleugerament, va haver-hi una millora substancial en els temps de lectura i també en comprensió lectora. Els resultats tenen implicacions pràctiques per a les editorials i els lectors electrònics. “La majoria dels programes de processament de textos ja permeten als usuaris augmentar l’espaiat entre lletres”, ha matisat en aquest sentit el doctor Pablo Gómez, professor de Psicologia Cognitiva en DePaul University (Chicago), i coautor de l’estudi.
Així doncs, segons ha manifestat Gómez, “esperem que els lectors electrònics com el Kindle o l’iPad prompte permeten als usuaris augmentar l’espaiat entre lletres, i no solament modificar la grandària de font i el color de fons. Açò seria una valuosa funció per als pares els fills dels quals mostren dificultats en la lectura, així com per a les persones amb discapacitat visual i adults amb dislèxia”.
Data d'actualització: 19 de de juliol de 2012 10:36.
Llista de notícies
