María-Ángeles Durán ha reclamat una “economia innovadora que interprete el treball de l'atenció com una activitat productiva, i una nova sociologia que coadjuve a implantar un model més just en el repartiment de la càrrega total de treball.” La catedràtica de Sociologia i professora en el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) va ser investida el passat divendres com a doctora ‘honoris causa’ per la Universitat de València.
L'acte es va celebrar en l'Aula Magna de la Facultat de Medicina i Odontologia. El rector, Esteban Morcillo, ha destacat el lloc “preeminent” de María-Ángeles Durán en la lluita per la igualtat entre homes i dones. La ‘laudatio’ ha estat llegida per Antonio Ariño, catedràtic de Sociologia i vicerector de Cultura, Igualtat i Planificació.
En la seua intervenció, la nova doctora ‘honoris causa’ ha recordat els seus vincles personals i acadèmics amb València i la seua universitat. “Quan a la fi dels anys seixanta, ja llicenciada, vaig dissenyar una enquesta per a conéixer les actituds dels joves universitaris, la Universitat de València va ser una de les seleccionades per a realitzar el treball de camp. Vaig comptar llavors amb el suport del catedràtic de sociologia d'aquesta universitat professor José Jiménez Blanco”. Durán ha afegit: “Des d'aquell moment fins a hui els meus contactes amb aquesta universitat i la Comunitat a la qual pertany han continuat vius: he estat membre de tribunals de tesis, conferenciant, organitzadora de cursos d'estiu, i professora del programa de doctorat a través de la Fundació Cañada Blanch. Amb el Departament de Sociologia sempre he tingut una relació estreta i va ser un dels primers a prestar-me el seu suport quan vaig concórrer a la Presidència de la Federació Espanyola de Sociologia”.
En la seua intervenció, María-Ángeles Durán ha recordat una de les idees centrals de la seua activitat: “La delimitació de la frontera entre treball i ocupació no és una qüestió lingüística: és, sobretot, una qüestió política, perquè l'estatut del treballador va associat amb alguns dels drets i obligacions socials i econòmiques més importants en la vida actual”. En aquesta línia, ha reivindicat el paper de les dones de tot el món amb ocupacions no remunerades (en l'agricultura, la llar, la cura de malalts…) i ha reclamat que cesse la invisibilitat social i científica d'aquest esforç.
El discurs complet de María-Ángeles Durán pot llegir-se clicant ací.
El rector, Esteban Morcillo, ha afirmat que la comptabilització “dels costos invisibles o dels intangibles –com diu María Ángeles Durán- no és només una innovació tècnica, sinó ideològica, perquè desvetla mecanismes socials de distribució i adscripció estructural de les càrregues col·lectives”. I ha denunciat: “Fins a ara havien atret escàs interès de la sociologia i l'economia”.
En aquest context, els estudis de la nova doctora ‘honoris causa’, en paraules del rector, “han estat pioners”. I ha citat, entre uns altres, treballs de Durán sobre el treball no remunerat, la situació social de les dones, els cuidadors de dependents, els malalts de llarga durada, i la desigualtat en l'ús del temps.
Les paraules del rector es poden consultar clicant ací.
En ‘el seu laudatio’, Antonio Ariño, també sociòleg, ha assenyalat que l'obra de María Ángeles Durán “s'ha caracteritzat des del principi per aportar una mirada i una perspectiva radicalment noves a les ciències socials, mirada lliure, audaç, fresca, que semblaria brollar de forma espontània de la seua posició com a dona i del propi objecte que li va ocupar des dels seus inicis: el treball de les dones i de les mestresses”. Ariño ha continuat: “No obstant això, sempre ha subratllat i ha mostrat mitjançant una sòlida producció científica que la seua ocupació i preocupacions tenien un abast i caràcter general: li interessaven l'estructura social, la microeconomia i la macroeconomia, les relacions de poder i els processos de producció del coneixement científic. I això era així en un context particularment difícil, en el qual es donava per descomptat que el subjecte que produeix el coneixement (sent generalment masculí) està dotat d'un interés ‘universal, transparent i pur’”.
‘De puertas adentro’, el llibre que va marcar la consagració científica de Durán, “al contrari del que podria fer sospitar el seu títol –ha dit Ariño–, no versa sobre les dones i sobre els espais domèstics, sinó sobre l'estructura i la realitat social, sobre les condicions materials d'existència”. “En lloc de centrar-se en les grans institucions públiques o en el mercat, pren com a punt d'ancoratge i de partida els àmbits privatius (però socialment imposats) de les dones”.
La ‘laudatio’ íntegra es pot llegir clicant ací.
María-Ángeles Durán (Madrid 1942) fou la primera dona d’Espanya a obtindre una càtedra de Sociologia. És fundadora de l’Instituto Universitario de Estudios de la Mujer (UAM), ha estat presidenta de la Federación Española de Sociología i membre del comité executiu de la International Sociological Association.
La doctora Durán ha impartit docència i desenvolugat investigació en les universitats Autónoma i Complutense de Madrid, CEU, Zaragoza, Pontificia Universiade Católica de Río de Janeiro, University of Cambridge, University of Washington, University of Seattle y a l’Instituto Europeo de Florència.
Entre els nombrosos guardons i premis que ha obtingut destaquen el Premio Nacional de Investigación en Ciencias Jurídicas, Sociales y Económicas Pascual Madoz, la Medalla de Oro al Trabajo, la Medalla de Oro de Extremadura i els premis Protagonistas (Medios de Comunicación), Mensajeros de la Paz y Cultura para la Salud (ADEPS).
Doctora ‘honoris causa’ per la Universidad Autónoma de Madrid, en la seua obra intel·lectual destaca el permanent esforç per obrir nous camps a la investigació, fent visible la interdependència entre la vida privada i la pública, així com la situació de grups socials que fins ara havien atret escàs interès de la sociologia i l’economia.
Data d'actualització: 12 de de març de 2012 08:00.
Llista de notícies
