El Museu de Geologia de la Universitat de València (MGUV) compleix hui 20 anys. En realitat, els seus orígens es remunten a la pròpia creació de la Universitat de València, fa més de cinc segles, però hui, 26 de febrer, es compleixen 20 anys des que legalment la Generalitat el va reconéixer com a tal.
Aquest museu s’encarrega de la conservació i la gestió de col·leccions científiques, paleontològiques i geològiques, mitjançant la gestió de col·leccions científiques, la identificació taxonòmica d’exemplars paleontològics i geològics i el desenvolupament de bases de les dades corresponents. El museu és també el custodi de diverses col·leccions de materials geològics i paleontològics (roques ornamentals, estructures sedimentàries, minerals, meteorits, fòssils), a més d’altres objectes de caràcter historicocientífic relacionats de manera directa o indirecta amb la geologia.
Entre les peces emblemàtiques de valor destaca un meteorit de quasi 35 quilos, amb una edat de formació pròxima als 4.600 milions d’anys. Es desconeix exactament on va caure i com va arribar a la Universitat de València la que és considerada “la peça regna del museu”, però sens dubte concentra les mirades d’aquest museu que ocupa uns 140 m² a la Facultat de Biologia de la Universitat, al campus de Burjassot, segons que explica la conservadora científica del museu, Anna García Forner, en aquest vídeo: http://links.uv.es/cs2iexo
Al seu interior es poden contemplar exemplars de roques i minerals, alguns dels quals són representatius de la riquesa mineral de la Comunitat Valenciana, estructures sedimentàries, col·leccions d’instruments científics i col·leccions paleontològiques, que conformen a més els fons més nombrosos del museu.
Formen part de les col·leccions paleontològiques la d’insectes fòssils procedents de jaciments molt poc comuns; la de vertebrats ‘miocens’ procedents de les excavacions de Crevillent i la Venta del Moro; la de micromamífers fòssils, obtinguda de les excavacions realitzades a les conques terciàrias de la Comunitat Valenciana; la col·lecció del triàsic, de gran rellevància científica atesa l’escassetat de fòssils d’aquest període; i la de dinosaures, ja que algunes són espècies úniques al món i han estat trobades en enclavaments de la geografia valenciana.
La major part dels fons d’aquest museu procedeixen de les donacions posteriors a la catàstrofe de 1932 que va destruir el Museu d’Història Natural que se situava a l’edifici històric de La Nau, que aleshores era la seu de la Universitat de València, on s’impartien les classes. D’aquell devastador incendi només es van poder rescatar alguns exemplars zoològics i botànics, però els fons geològics i paleontològics es van perdre.
La particularitat d’aquest museu és que les col·leccions paleontològiques són de gran valor científic que es veu revaloritzat de manera contínua per les investigacions en curs del personal docent i investigador de la Universitat. El material procedent de les excavacions, queda legalment dipositat en les instal·lacions d'aquest museu de la Universitat, que a més de garantir la seua conservació, facilita i afavoreix l’accés a aquests fons a la comunitat científica. D’aquesta manera, els investigadors de la Universitat, es beneficien en el fet que l'estudi del mateix no es veu entorpit pels tràmits burocràtics que suposarien que aquestes col·leccions es dipositaran en una altra institució aliena a la institució.
Data d'actualització: 26 de de febrer de 2016 11:04.
Llista de notícies
