‘El moviment Freinet valencià (1931-39)’ és el nom del debat que hui dilluns, 1 de febrer, reunirà a La Nau, a les 19 hores, el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esports, Vicent Marzà; Carmen Agulló, professora de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de València; Ferran Zurriaga, mestre i escriptor i investigador freinetista; i Alfred Ramos, mestre i escriptor. L’entrada és lliure fins a completar l’aforament i es podrà seguir en directe des d'aquesta adreça.
Célestin Freinet va ser un dels referents més importants de la pedagogia moderna. Aquest debat, que estarà presentat per Antonio Ariño, vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de Valencia, se celebra amb motiu de la presentació del llibre d’Alfred Ramos, ‘Mestres de la Impremta. Mestres de la impremta. El moviment Freinet Valencià (1931-1939)’ (Universitat Jaume I, 2015). Aquest llibre ha estat guardonat recentment amb el Premi Baldiri Reixac 2015 en la modalitat d’estudi, recerca i assaig pedagògic, concedit per la Fundació Lluís Carulla de Barcelona.
Al llarg de les 465 pàgines, aquest volum tracta de recobrar la memòria, la història d’aquells mestres dels anys trenta que es comprometeren amb passió per canviar l’escola, per renovar l’atmosfera de la classe, que trencara el secular aïllament de les nombroses escoles rurals.
El treball comença amb un recorregut per la trajectòria pedagògica de Célestin Freinet, el creador i impulsor amb Élise, del moviment de la impremta a l’escola, del naixement de la CEL (Cooperativa d’Ensenyament Laic) i de l’organització del moviment de l’Escola Moderna, l’actual FIMEM (Federació Internacional de Moviments de l’Escola Moderna), que agrupa un gran nombre d’educadors de més de quaranta països. S’emmarca el context de l’Escola Republicana on naix i es desenvolupa el moviment freinetista estatal i valencià, en la seua primera etapa 1931-1939.
El cos central del treball d’investigació és el inventari, catalogació i anàlisi de les quaranta-una publicacions freinetistes valencianes. En l’estudi de cada revista, del seu contingut, dels temes que aborden, de les seues característiques i singularitats, a més de la relació de les revistes amb les quals tingueren intercanvi.
Alfred Ramos i González, (Castelló de la Plana, 1951). Mestre i escriptor.
Durant els anys setanta formà part del cinema independent valencià i amb Joan Vergara va escriure i dirigir curtmetratges. Membre fundador dels grups de pedagogia Freinet ACIES i MCEP.PV. Va participar en l’organització de les primeres Escoles d’Estiu del País València (1976-78). Els seus treballs com a ensenyant inclouen les publicacions: ‘Sambori’ (1980), ‘Raïm de pastor’ (1983) i les sèries ‘Baladre’ (1986-1987), ‘Alimara’ (1992-1994) i ‘Ortografia. Treball sistemàtic’ (1995-1997).
Una part de la seua tasca com a escriptor, en col·laboració amb Francesc Martínez, s’ha centrat en estudiar la premsa en les obres ‘La premsa local i comarcal de l’HS’ (1997), ‘Les cartelleres de l’HS’ (2002) i ‘Temps de foscor: La premsa de l’HS en el franquisme’ (2003). A més ha publicat ‘El llibre de Pau’ (1976), amb MªV. Navarro i T. Pitxer, ‘El fantasma del carrer Cavallers’ (1998), ‘Ciclisme en la sang’ (2007) i el guió ‘Carles Salvador: Elogi d’un xiprer’ (2011), a més d’haver participat en diversos llibres col·lectius.
Ha escrit més de 300 articles en diverses publicacions i ha rebut els premis Joanot Martorell (1978), Raquel Payà (1990), Investigacions de l’Ideco de l’HS (1996), Benvingut Oliver (2002), Guaix, Escola Valenciana (2011) i XVII Jaume I de l’Alcúdia (2012).
Pel que fa al freinetisme és autor d’‘Els mestres valencians de la CETEF’ (Cooperativa Espanyola de la Tècnica Freinet) 1933-1939’, ‘La revista Escola’ (1965-1969) i ‘Mestres de la impremta.
Data d'actualització: 1 de de febrer de 2016 07:45.
Llista de notícies
