Científics de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat de València (ETSE-UV) han creat un nou esquema de compressió de dades que permetria reduir fins a un 30% la descàrrega d'informació des dels servidors als clients en aplicacions de visualització geogràfica com el Google Earth. Els resultats d'aquest treball s'han publicat en l'últim nombre de la revista ‘International Journal of Geographical Information Science’.
Les aplicacions de visualització geogràfica com ara Google Earth emmagatzemen una extensa base de dades amb informació de terrenys i altures d’arreu del món. Aquestes dades es guarden i es transmeten als usuaris de forma comprimida, per tal de reduir l'ample de banda necessari i no sobrecarregar les línies de connexió. “Ens permeten visualitzar diferents nivells de resolució de les regions que ens interessen i, així, habitualment han de transmetre un conjunt d'imatges diferents per a cada nivell de resolució. No obstant això, en realitzar aquest procés s'està enviant informació repetida en cadascun d'aquests nivells”, explica Ricardo Olanda, responsable d'aquesta investigació.
Per aquest motiu, la proposta elaborada per investigadors de l'ETSE-UV empra un esquema de compressió que permet la descàrrega progressiva de la informació i, en conseqüència, evita l'enviament de les dades repetides, alhora que redueix el tràfic d'informació entre els servidors i els clients al voltant d'un 30%. Aquest esquema manté la mateixa resolució de les imatges que aquell utilitzat a Google Earth, però descarregant molta menys informació. A més, el ràtio de compressió aconseguit és similar.
Quant a altres esquemes similars de compressió de descàrrega progressiva, “el nostre soluciona els problemes associats a la visualització de terrenys, augmentant la qualitat visual de les imatges. A més, també incrementa el ràtio de compressió”, agrega el professor Juan Manuel Orduña
Aquesta investigació s'emmarca dins d'un projecte de desenvolupament d'un sistema de visualització interactiu de terrenys, semblat a Google Earth, el qual empra xarxes P2P (Peer-to-Peer) per a l'emmagatzematge i intercanvi d'informació, de forma similar a com s'intercanvien fitxers en les aplicacions P2P tipus e-mule o bit-torrent. Les aplicacions com ara Google Earth, en canvi, fan servir una arquitectura client-servidor.
Amb aquesta arquitectura P2P és possible reduir considerablement el nombre de servidors de dades necessàries en aquest tipus d'aplicacions, amb el consegüent estalvi econòmic, ja que la informació s'emmagatzema en els mateixos clients.
El grup de Xarxes i Entorns Virtuals (GREV) de la Universitat de València va ser creat en 2003, dirigit per Juan Manuel Orduña, i des de llavors centra la seua investigació en xarxes d'interconnexió de sistemes distribuïts, entorns virtuals distribuïts i en el desenvolupament de sistemes multiagent escalables. En els últims anys el grup ha iniciat col·laboracions interdisciplinàries amb grups d'investigació en l'àrea de Bioinformàtica.
Ricardo Olanda Rodríguez va obtenir el Doctorat per la Universitat de València en l'any 2010. Actualment és professor del Departament d'Informàtica de la Universitat de València. Desenvolupa la seua investigació en temes relacionats amb la transmissió i visualització d'informació de terrenys, els entorns virtuals distribuïts i les xarxes P2P.
Referència de l’article:
http://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/13658816.2013.829920
Més informació: http://grev.uv.es
Data d'actualització: 21 de de gener de 2014 07:42.
Llista de notícies
