L’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València actua hui dijous al festival Serenates amb un programa amb música de Händel, i dirigida per Hilari Garcia. Serà a partir de les 22:30 hores, al Centre del Carme (carrer Museu, 2, València). L’entrada és gratuïta amb invitació, que cal recollir a partir d’una hora abans del començament.
El programa d’aquest concert té com a característica principal l’encadenament de diverses seqüències temàtiques que s’entrellacen amb solució de continuïtat, de manera que es crea una conducció musical gradual que transporta el públic per un repertori eclèctic quant a èpoques i estils. Aquest cabdell comença a desfilar-se amb un gran exponent del Barroc musical britànic, malgrat el seu origen alemany, això és, Georg Friedrich Händel (1685-1759). Autor d’una ingent producció, en la qual destaquen els oratoris i les òperes, també fou un prolífic compositor de concerti grossi i de concerts per a solista. En concret, alguns d’aquests concerts estaven destinats a ser interpretats curiosament durant els intervals dels seus oratoris i de les seues òperes. Com que el temps de què disposava per a compondre’ls era poc, sovint utilitzava material d’algunes de les seus obres més primerenques per a elaborar-los. L’elegància formal i la bellesa melòdica d’aquests concerts les trobem reflectides en el Concert per a arpa i orquestra en si bemoll major (el número 4 de l’opus 4), que presenta l’estructura en tres moviments (ràpid-lent-ràpid) prototípica del concert barroc i, a més, recull les característiques melòdiques i harmòniques, així com la interacció entre el solista i l’orquestra, representatives de l’estil de Händel.
La historiografia musical anglesa considera Händel un dels compositors més cèlebres i rellevants del Barroc, juntament amb Purcell. Tanmateix, així com altres cultures tingueren grans compositors clàssics i romàntics, la música britànica no comptarà amb una altra figura il•lustre fins ben entrat el segle XX. En efecte, els musicòlegs consideren Benjamin Britten (1913-1976) el gran compositor anglés de la centúria anterior, que trenca amb els quasi dos-cents anys d’orfandat de figures eminents en la música britànica. Pel que fa al seu opus 4, això és, la cèlebre Simple symphony, cal assenyalar que es tracta d’una obra de joventut, per a orquestra de corda, en la qual, a l’igual que feia Händel en els seus concerts per a solista, Britten usa temes i melodies que va compondre per a piano quan era un adolescent. L’obra, estructurada en quatre moviments com les simfonies tradicionals, fou estrenada en 1934 i el compositor la va dedicar a la seua professora de viola Audrey Alston (Mrs. Lincolne Sutton).
La segona part s’enceta com s’acaba l’anterior, és a dir, amb una simfonia en format reduït. En aquest cas, però, es canvia de compositor, d’època i de formació. Comptat i debatut, la Petite symphonie, op. 216, fou escrita en 1885 pel compositor romàntic francés Charles Gounoud (1818-1893), famós sobretot per la seua producció operística i la seua música d’escena. La Petita simfonia està composta per a nou instruments de vent, s’organitza d’acord amb l’ordre dels moviments de les “grans” simfonies clàssiques i està dedicada al flautista Paul Taffanel.
Com a final d’aquesta cursa de relleus, pren el testimoni Dmitri Xostakóvitx (1906-1975), compositor que ha esdevingut un dels pilars fonamentals de la música del segle passat, no només pel fet de ser un simfonista ingent o per la seua exquisida música de cambra, sinó també per la seua prolífica incursió en l’àmbit de la música per al cinema. The Gadfly, en particular, és la banda sonora de la pel•lícula homònima estrenada en 1955, que desenvolupa una història romàntica basada en una novel·la de l’escriptor Ethel Voynich. Aquesta narració va des del patriotisme fins al romanticisme passant també per la tragèdia, cosa que reflecteix magistralment Xòstakovitx en la música de la pel•lícula. Algunes de les peces d’aquesta banda sonora han esdevingut molt populars, en especial la “Romança” amb el seu bell solo de violí.
Data d'actualització: 28 de de juny de 2012 08:00.
Llista de notícies
