Amb un programa molt especial, que inclou peces de Schubert, Wagner i Schumann, el concert se celebrarà hui dimarts dia 18 d’octubre, al Palau de la Música de València. L’entrada és gratuïta i les invitacions es podran recollir a partir d’una hora abans del concert al Palau.
Com tots els anys, la Universitat de València inicia el seu curs acadèmic amb un concert d’obertura que enguany tindrà lloc el dia 18 d’octubre, a les 20 hores, a la Sala Iturbi del Palau de la Música de València. L’entrada és gratuïta i les invitacions es podran recollir a partir d’una hora abans del concert al Palau de la Música.
El concert d’enguany estarà dedicat al romanticisme alemany amb un programa molt especial on el públic assistent podrà escoltar obres representatives de tres figures d’aquest període que han marcat la història de la música: Franz Schubert, Richard Wagner i Robert Schumann.
Hilari García, director de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat oferirà aquest concert de 90 minuts de duració aproximada en el qual participaran 80 músics universitaris. A més de l’atractiu que suposa els autors triats el programa incorpora d’altres: serà la primera vegada que els músics universitaris interpreten una simfonia de Schumann, perquè ja ho havien fet d’altres compositors, com ara Mozart, Beethoven o Brahms, però no d’aquesta figura cabdal del romanticisme i de la història de la música.
El concert començarà amb una mostra de la col·laboració entre música i literatura: Rosamunda, D 644 de Franz Schubert (1797-1828). El drama romàntic Rosamunda, princesa de Xipre, amb música de Schubert i text de l’escriptora Helmina Von Chézy (1783-1856), autora també del llibret de l’òpera Euryanthe de Weber, fou estrenat el 20 de desembre de 1823 a Viena a l’històric “Theater an der Wien”. Schubert va disposar de poques setmanes per a compondre la música incidental d’aquest drama (tres cors, tres entreactes, una cançó, dues peces de música de ballet), amb la qual cosa va haver d’aprofitar una obertura ja escrita i que aleshores restava inèdita.
Mentre Franz Schubert encarna el primer romanticisme, Richard Wagner (1813-1883) representa el romanticisme tardà que obri les portes a noves vies d’expressió. A més, en la seua persona trobem la fusió de totes les arts, cosa que perseguia amb vehemència. Es pot dir que personifica l’ideal de l’artista a la recerca de l’art total a través de les seues òperes, per les quals és conegut arreu del món. Tanmateix, Wagner també va dedicar una part de la seua producció, la més reduïda i potser la menys coneguda, a la música no operística amb la composició, entre d’altres, de diverses obertures, i la que és possiblement la seua obra simfònica més interpretada: L’idil·li de Sigfrid que es la segona peça d’aquest concert d’obertura. Un exemple més de connexió entre música i literatura, atés que aquesta composició de cambra és música programàtica i està considerada un poema simfònic. Wagner va començar a compondre L’idil·li de Sigfrid en la tardor de 1870, pensat com un present d’amor a la seua esposa Cosima. Va finalitzar-ne el manuscrit original el 4 de desembre i acabà de copiar els materials el mateix dia. En aquesta música quasi impressionista, Wagner hi combina la melodia d’una cançó de bressol amb motius de l’òpera Sigfried, la tercera de les quatre òperes que integren L’anell del Nibelung.
L’última peça del programa es la de Robert Schumann (1810-1856). Si mentre Schubert i Wagner representaven els dos extrems del romanticisme, l’inicial i el tardà, la música de Schumann és el paradigma de la plenitud romàntica i la seua quarta simfonia constitueix el cim de la seua producció simfònica.
La Simfonia núm. 4, op. 120, en re menor va més enllà en la recerca i la consecució de la unitat simfònica. Un obra innovadora amb la qual Schumann va buscar una continuïtat des del punt de vista motívic i temàtic, i que suposa la primera aproximació a una simfonia de Schumann per a l’Orquestra Filharmònica de la Universitat, tot un repte per a l’inici de curs.
Data d'actualització: 18 de d’octubre de 2011 08:07.
Llista de notícies
