La importància del treball en xarxa i el fet que els mitjans tradicionals siguen encara creadors de continguts és, per a la periodista Lola Huete, el que han de tindre en compte les ONGD a l’hora de comunicar el Sud. Així ho ha expressat durant la taula redona titulada ‘Propostes de comunicació alternatives: periodisme i compromís’ amb la qual s’han clausurat aquest dimarts les jornades ‘Periodisme i Cooperació: el Sud als mitjans de comunicació’. El debat, celebrat al Col·legi Major Rector Peset, ha comptat, a més, amb la participació del també periodista Juan Carlos de la Cal.
Lola Huete, coordinadora dels 150 blocs d’El País Digital i fundadora del bloc ‘África no es un país’, ha animat les ONGD a comunicar els seus projectes a través d’històries personals concretes i a unir-se en una xarxa que els permeta arribar als mitjans de comunicació amb una informació única i reforçada. “Les ONGD han d’oferir informació que amplie les notícies d’actualitat”, ha afegit.
Igualment, ha apel·lat a l’ús de la tecnologia per a intercanviar informacions sense filtres amb periodistes del Sud, com ara Àfrica. “Les noves tecnologies i les xarxes socials han suposat l’increment de veus múltiples i això permet tindre accés als mitjans de comunicació africans”, ha assenyalat. D’altra banda, segons ha dit Huete, la premsa occidental cada vegada treballa més en la possibilitat d’incorporar periodistes africans a la seua plantilla perquè conten coses des d’allà.
Lola Huete va fundar el bloc ‘África no es un país’ en descobrir que bona part d’aquest continent “no s’estava contant i era necessari donar-li eixida”. “Hi ha molta falta d’informació sobre Àfrica. De fet, hui per hui es continua pensant que no hi ha hagut una catàstrofe més gran que la del Titanic, quan fa uns anys, a Senegal, van perdre la vida més de dos mil persones, entre aquestes estudiants, en unes condicions semblants”, ha explicat.
Per a dur endavant aquest bloc, Huete compta en moltes ocasions amb la col·laboració de les mateixes ONGD i, fins i tot, es troba amb temes amb capacitat per a donar un salt a una publicació especialitzada, com una revista. “Els periodistes i les ONGD han d’unir-se per a col·laborar en la visibilitat de la informació”, ha afirmat. Un exemple d’aquesta col·laboració és el cas dels vinté aniversari de la declaració dels drets dels xiquets i les xiquetes que va commemorar ‘El País Semanal’ juntament amb UNICEF i altres organitzacions. “Vam fer un reportatge sobre la situació de vint xiquets de vint països diferents. Un tema que es va gestar al llarg de sis mesos”, ha indicat.
Històries amb noms i cognoms
La taula redona, moderada per Núria Tendeiro, de València Social, s’ha completat amb la intervenció del periodista Juan Carlos de la Cal, cofundador de Gea Photowords, un grup multidisciplinar de reconeguts professionals, integrat per cineastes, periodistes, fotoperiodistes i guionistes, que treballen les realitats del Sud.
Per a De la Cal, que va començar la seua trajectòria professional com a redactor de successos per a convertir-se més tard en periodista social (aquell que busca la problemàtica social que causa el succés), “als mitjans de comunicació se’ls ha de vendre històries amb noms i cognoms, no publireportatges d’ONGD”. I ha reconegut que aquestes organitzacions són “els guies dels periodistes als països del Sud” quan els informadors es desplacen a zones de conflicte desconegudes.
El grup Gea Photowords ha creat un bloc homònim amb la finalitat de “donar visibilitat als articles que mai no apareixen als mitjans de comunicació”, perquè, en opinió de De la Cal, “l’única lliberta de premsa que existeix en l’actualitat és poder triar el diari que et vols comprar pel matí”. Per això, aquest grup de professionals va decidir que Gea Photowords es convertira en un mitjà que “donara veu a les històries que no tenen cabuda en els mitjans, sobretot, mitjançant la fotografia”, el seu punt fort.
Finalment, Juan Carlos de la Cal s’ha mostrat a favor d’establir relacions directes entre els periodistes i les ONGD, i que aquestes darreres se centren en buscar sempre el costat humà de les notícies. “Es tracta de fer periodisme humà”, ha sentenciat.
Procés de diàleg per a l’enfortiment de la cooperació valenciana
Les jornades sobre Periodisme i Cooperació, a les quals s’ha inscrit més d’un centenar de periodistes, han estat organitzades pel Patronat Sud-Nord, la Càtedra UNESCO de la Universitat de València i la Plataforma 2015ymás, i formen part d’una sèrie d’activitats i tallers de reflexió duts a terme per aquesta plataforma i la Universitat dins del marc del procés de diàleg per a l’enfortiment de la cooperació valenciana, que va arrancar el passat mes de febrer i que es perllongarà fins a juny.
Aquest procés ha estat concebut com un espai de reflexió i proposta col·lectiva amb la finalitat de millorar la planificació, la rendició de comptes i la comunicació social realitzada des de les entitats locals valencianes, i s’incardina en la revisió analítica que, sobre la cooperació a les administracions públiques valencianes, van presentar els investigadors Juanjo Iborra i Guillermo Santander en 2012.
Col·laboren en aquest projecte, que compta amb el cofinançament del Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació, l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local (IIDL) de la Universitat de València, el Grup d’Estudis en Desenvolupament, Cooperació i Ètica (GEDCE), la Unió de Periodistes Valencians, la Coordinadora Valenciana d’ONGD, el Col·legi Major Rector Peset i les universitats Jaume I de Castelló i Politècnica de València.
Data d'actualització: 30 de d’abril de 2013 13:50.
Llista de notícies
