Els xiquets cada vegada tenen menys temps per al joc, entre altres coses, perquè en massa ocasions està supeditat a activitats extraescolars, però a més un terç d’ells juga solament i sobretot amb maquinetes, videoconsoles i altres, en les quals els pares han vist una forma d’entretenir-los. Aquestes són algunes de les conclusions del primer estudi que s’ha realitzat sobre el binomi família-joc, que ha estat elaborat per Petra Mª Pérez catedràtica de Teoria de l’Educació de la Universitat de València i membre de l’Institut de Creativitat i Innovacions Educatives.
L’estudi té com objectiu conéixer la qualitat i quantitat de joc i oci familiar de pares i mares amb els seus fills d’entre 3 i 14 anys. L’estudi ha estat presentat a Madrid el passat cap de setmana en el marc d’una trobada festiva organitzada per la Fundació Créixer Jugant i l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguets (AEFJ) amb motiu de la celebració del Dia del Pare el 19 de març.
Per a l’estudi, que ha estat elaborat amb la col·laboració de l’Observatori del Joc Infantil, del que forma part la professora Petra María Pérez, s’han realitzat entrevistes online a mil famílies espanyoles. La professora Petra María Pérez ha mostrat la seua preocupació per les dades d’aquesta mostra que evidencien que la major part dels xiquets no juga amb els seus veïns (només un 4,1%), encara que si amb els seus germans (63,8), amb els quals no obstant això sol dur-se bastants anys, amb els seus companys i amics (27,4) i amb els pares (53,2) i mares (59,1).
Uns percentatges que demostren que els xiquets juguen més amb adults que amb altres xiquets de la seua edat, entre altres motius, per la "individualitat de la vida", que ens duu a relacionar-nos poc amb els veïns, quan abans aquests "eren els amics naturals per aqueixa continuïtat que havia entre la casa i els llocs de joc". El joc dels xiquets en el carrer és en aquests moments "pràcticament inexistent" perquè, a més, tenen menys llocs per a això, però tampoc juguen molt amb companys i amics ja que, segons la professora Petra María Pérez, en la majoria dels casos només poden fer-lo en el pati del col•legi i aqueix "és poc temps i espai". Però a més, el joc actualment està supeditat cada vegada més a les activitats extraescolars, als quals els pares apunten als seus fills per a formar-los de cara al futur i a una societat en la qual "el treball és l’eix central", segons ha subratllat Jaume Bantulà, professor en Ciències de l’Educació de la Universitat Ramón Llull (Barcelona) i membre també de l’Observatori.
Aquestes activitats ocupen bona part del temps lliure del xiquet, el sotmeten a un “alt grau de compliment” i l’aparten del procés del joc, la qual cosa els fa créixer i desenvolupar-se social i emocionalment, segons els experts. I els pares són conscients d’això, és a dir que el joc és important per als seus fills. Saben que el que més li diverteix és jugar amb altres xiquets i que el joc els ajuda a madurar, però a més la majoria destina un espai de la casa perquè ho facen (el 67,6%).
No obstant això, després en la pràctica “les coses no són així”, segons l’autora de l’estudi, que reflecteix aqueixa “disfuncionalitat”, que afecta al menor, qui en massa ocasions i cada vegada de forma més primerenca -amb tres i quatre anys- juga solament amb aparells electrònics, com la videoconsola, el que fomenta la seua solitud. De dilluns a divendres els xiquets juguen poc, la major part dels quals ho fan dediquen una hora a això, però quan arriba el cap de setmana, segons l’estudi, inverteixen més temps en el joc ja que més de la meitat juga mes de quatre hores al dia. No obstant això, també, quasi la meitat, encara que jugue, es queda a casa. I quant majors són els pares més juguen els xiquets a casa, igual que com més fills tenen.
La resta del temps del cap de setmana el dediquen a jugar a l’aire lliure, a reunir-se amb la família o a anar a algun espectacle o al cinema acompanyats dels seus pares i mares.
Les mares segueixen sent les que mantenen la millor comunicació amb els fills, les quals negocien més amb les normes de convivència, mentre que els pares són els quals exerceixen més control.
Data d'actualització: 21 de de març de 2012 10:49.
Llista de notícies
