Un projecte de la Universitat aposta per l’Economia social i solidària per a lluitar contra la violència de gènere a Colòmbia

Dones de la Mesa HUNZAHUA treballen a Bogotà, Colòmbia.

La Universitat de València ha posat en marxa, a través del programa de cooperació ‘0,7, Una Nau de Solidaritat’, un projecte a Bogotà, Colòmbia, amb la finalitat de millorar les condicions de vida de més d’un centenar de dones, membres de l’organització comunitària Mesa HUNZAHUA, sotmeses a una doble discriminació: per la seua condició de dones i pel seu ofici de caràcter social i cultural.

El projecte, titulat ‘Dones d’organitzacions populars i les seues experiències d’Economia social i solidària amb perspectiva de gènere’, s’emmarca en la IV Convocatòria de Projectes de Cooperació al Desenvolupament 2014, dirigida pel Vicerectorat d’Internacionalització i Cooperació, i gestionada per la Fundació General de la Universitat de València. Lideren aquesta iniciativa Trinidad Quixal, personal administratiu del Servei d’Extensió Universitària de la Universitat, i Mauricio Pinto, membre de l’Asociación Entre Iguales Valencia, els quals treballen en aquest projecte amb l’ONGD local a Bogotà Enda América Latina - Mesa HUNZAHUA.

La Mesa HUNZAHUA actua al districte (‘localitat’, segons l’organització territorial colombiana) de Suba, al qual pertany el barri Ciudad Hunza, i acull a sis grups de dones associades en els següents grups: Colectivo de Mujeres Recicladoras Loma Verde, Grupo de Mujeres de la Huerta Comunitaria, Jardín Infantil Ciudad Hunza, Casa Cultural Corpohunza, Grupo de Jóvenes del Cerro Nonceta Teatro i Grupo de Mujeres Artesanas. El compromís de Mesa HUNZAHUA amb tots aquests grups, integrats per 108 dones i 30 homes, és “impulsar la participació, enfortir l’entramat social, exercir com a mediadora de conflictes amb criteris de justícia, construir llaços de solidaritat, respondre a les necessitats i els interessos de la comunitat, reconéixer la diversitat i l’equitat, i atorgar un sentit de sostenibilitat a la vida comunitària en el territori”, apunta Mauricio Pinto.

És en aquest àmbit on el projecte de la Universitat de València ha iniciat una sèrie d’accions que es poden agrupar en dues fases: una d’enfortiment de les capacitats en les dones i una altra de treball en el terreny.

A través de l’Economia social i solidària, es pretén millorar la qualitat de vida de les dones dels barris populars. “El treball en Economia social i solidària és per a les dones una opció de vida, un projecte a futur i un somni que volen realitzar”, assenyala Pinto. Activitats com ara el reciclatge, l’horta comunitària, el jardí infantil, la producció artesanal, el teatre alternatiu i altres activitats culturals comunitàries són iniciatives que gestionen elles mateixes i que necessiten optimitzar i rendibilitzar. “Requereixen formar-se i capacitar-se per a millorar la seua productivitat i competir en el mercat amb un producte de major qualitat”, afirma Mauricio Pinto.

Aquesta Economia social ha de desenvolupar-se des d’una perspectiva de gènere pel reconeixement de tractar-se de dones “estigmatitzades i discriminades per les autoritats i la societat”, continua. De fet, aquestes dones viuen en situació d’extrema pobresa i en condicions d’amuntegament a assentaments molt precaris, on cohabiten la família nuclear i la família estesa. Segons explica el responsable de l’Asociación Entre Iguales, aquest context afavoreix casos d’abusos sexuals i violacions. “La cadena de violència s’estén i les víctimes preferencials són les dones, els xiquets i les xiquetes, els quals viuen amb la por a l’acció violenta de pares, esposos, germans majors, tios o padrins”, afegeix. 

Aquestes dones s’enfronten a una violència de la parella física, psicològica i sexual, una violència que elles mateixes consideren “natural”. Alhora, “la por produeix un silenci contundent: les dones no es reconeixen públicament com a víctimes i reproductores de violència; i no existeixen estadístiques sobre violència en la població en general i menys encara contra dones i xiquetes”, apunta Mauricio Pinto.

Per a evitar aquesta situació, cal impulsar i acompanyar a les dones de la Mesa HUNZAHUA en el desenvolupament dels seus projectes d’Economia social, per a la qual cosa necessiten gestionar autonòmament fons rotatius, així com identificar i implementar sistemes de crèdit i estalvi alternatius. “El que es busca és intentar sondejar diversos sistemes alternatius d’obtenció de capital financer per a suportar i donar-li projecció i sostenibilitat a les iniciatives econòmiques d’aquestes dones, és a dir, que puguen accedir a sistemes financers barats, en els quals els interessos no ofeguen els processos econòmics de les dones”, indica.

Una altra aposta és l’accés a sistemes d’estalvi i crèdit alternatius com a exercicis econòmics que gestionen de manera autònoma les dones. Amb aquesta opció financera, “els guanys dels crèdits romandrien en el mateix grup, amb garanties suportades pels integrants de la Mesa; haurien de ser crèdits àgils i oportuns que incentivaren l’estalvi individual i col·lectiu”, opina.

Accions del projecte
Entre les diferents accions a dur a terme mitjançant el projecte de la Universitat de València es troba l’intercanvi de sabers amb organitzacions de dones d’altres districtes de Bogotà i de tot el territori colombià per a propiciar la formació i la informació, i, per tant, l’apoderament de les dones de Ciudad Hunza; incloure propostes en els plans de polítiques públiques en l’Alcaldia de Suba i en els programes de Bogotà per a la no violència contra la dona; i, més concretament, impulsar el reciclatge a la localitat a través de l’activitat del grup Colectivo de Mujeres Recicladoras Loma Verde, per tal que es reconega el reciclatge com a una ocupació formal dins de la gestió comunitària del servei de manteniment de la ciutat.

El Programa 0,7 de la Universitat de València
El Programa 0,7 Una Nau de Solidaritat, que convoca el Vicerectorat d’Internacionalització i Cooperació de la Universitat de València, està dirigit per la Comissió 0,7, creada en 1995 amb la missió d’establir les línies generals d’actuació en matèria de cooperació al desenvolupament de la Universitat de València; distribuir el pressupost 0’7 -que s’obté del 0’7% del pressupost de la Universitat, així com amb caràcter voluntari del 0’7% de les nòmines del seu personal i de les taxes de matrícula dels seus estudiants- entre els diversos programes de cooperació; controlar i supervisar aquest pressupost; i preparar i resoldre convocatòries de projectes propis de cooperació.
 

Data d'actualització: 7 de de març de 2016 09:02.

Llista de notícies