L’escultura ‘Adam i Eva’, de l’artista valencià Andreu Alfaro està instal·lada des d’aquest matí en el Campus dels Tarongers de la Universitat de València. L'obra simbolitza la igualtat entre homes i dones, i va ser encarregada a l'artista per la Universitat de València en l'any 2000. La família Alfaro Hofmann ha decidit cedir-la gratuïtament a la Universitat ja que, segons ha destacat Andrés Alfaro Hofmann, fill de l'artista, “Andreu Alfaro es va entusiasmar des del principi amb aquest projecte”.
El rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo, s’ha mostrat “satisfet i agraït” per la cessió de l’obra. “Andreu Alfaro és un referent com artista i com persona compromesa amb la societat en la qual viu. La Universitat de València vol servir-se del llenguatge de l'art per a fer una declaració de principis. Per a adquirir un compromís, públic i perdurable, amb la igualtat de la dona. Un compromís que no volem oblidar”, ha dit el rector.
Alfaro, al moment de l’encàrrec, va declarar a la premsa la seua satisfacció pel fet que “la Universitat de València s’avance a tots i tinga com símbol del seu campus una imatge que reflecteix un dels grans assoliments de la nostra època: el creixent protagonisme de la dona”, tal com s'ha recordat en l'acte de presentació de l'escultura, situada en la zona enjardinada del Campus, en les interseccions de les avingudes Ramón Llull i Tarongers.
El rector ha qualificat Andreu Alfaro com “un amic de la Universitat de València. Els universitaris l’hem considerat un de nosaltres. Per això, en 1998, la Universitat de València va voler que se sumara a la celebració del seu Cinqué Centenari i dissenyara la Medalla commemorativa. També és d’Alfaro la figura que recorda la figura d'Antoni Cavanilles, en el segon centenari de la seua mort, que està instal·lada en el Jardí Botànic. I quan fa poc se’ns va demanar col·laboració per a donar a conéixer una faceta interessantíssima i desconeguda d'Alfaro: el seu treball com dissenyador i creatiu publicitari, no ho dubtàrem un instant i donàrem suport a l'exposició ‘L’altre Alfaro’, que va estar oberta en el Centre de Cultura Contemporània Octubre fins a la setmana passada”, ha recordat Esteban Morcillo.
“Com a mostra pública del nostre reconeixement a la seua persona i la seua obra, el passat mes d'abril, el Consell de Govern va acordar a proposta del vicerector de Cultura, Igualtat i Planificació, Antonio Ariño –ha dit Esteban Morcillo– distingir-lo amb la Medalla de la institució. Ha estat la nostra manera d'estrènyer aquesta relació d'amistat”.
El rector ha manifestat públicament el seu agraïment “als membres de la família Alfaro-Hofmann la seua presència en aquest acte. I vull demanar-los que transmeten a Andreu amb una abraçada, que ens sentim afortunats per comptar amb aquesta mostra permanent de la seua creativitat en el nostre campus, que ens recordarà sempre aquest compromís”, ha indicat.
L'acte ha comptat amb la presència de familiars i amics d'Andreu Alfaro, així com de membres de la comunitat universitària. Per part de l’actual equip rectoral, han assistit Antonio Ariño, vicerector de Cultura, i Clara Martínez, vicerectora de Sostenibilitat i Infraestructures.
Mestre contemporani
Andreu Alfaro és un dels grans escultors espanyols de la segona meitat del segle XX. L'esment del seu nom és imprescindible quan es parla de la generació avantguardista de finals dels anys 50, al costat dels de Tàpies, Chillida, Sempere, Millars o Saura.
En València va formar part del mític Grup Parpalló i va ser el primer escultor a València que va reprendre el llegat de les avantguardes històriques, doncs les seues primeres investigacions estaven inspirades en el constructivisme rus.
Aquesta investigació lliure i en solitari va donar els seus fruits en els anys 70, quan –bolcat ja plenament en la seua carrera artística–, Alfaro es dóna a conèixer a un públic més ampli amb unes obres realitzades en materials industrials (alumini, acer o metacrilat), que exploten amb habilitat les possibilitats visuals de la simetria i la repetició de formes geomètriques, donant com resultat sorprenents efectes òptics i cinètics, que vinculen l'autor amb aquests moviments internacionals. Amb aquestes obres Alfaro va assolir els seus primers èxits en la segona meitat dels 70 i primers 80. Sobretot amb les seues escultures monumentals, instal·lades en carrers, places i jardins de diverses ciutats espanyoles i alemanyes. Unes obres, les “generatrius”, els materials de les quals i formes van simbolitzar molt bé les ànsies de progrés i modernitat d'aquells anys d'optimisme.
En la dècada dels 80, Alfaro va donar un gir radical a la seua obra, reprenent problemes tan bàsics en escultura com el volum, o introduint altres nous com la figuració, a partir de reflexions personals sobre grans motius culturals (el cos humà, el Barroc, la figura de Goethe, l’estatuària clàssica o el motiu dels deixants), alhora que comença a utilitzar materials més tradicionals com la pedra calcària o el marbre.
Data d'actualització: 20 de de juliol de 2011 13:12.
Llista de notícies
