“L'anàlisi de les dades disponibles, contrastades per diferents organismes nacionals i internacionals, no permet compartir moltes de les afirmacions, ni el diagnòstic, que s'ha fet del Sistema Universitari Espanyol”. Així s'arreplega en un document emès pels rectors espanyols, difós des de la CRUE, amb referència a les recents declaracions del ministre d’Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert.
El comunicat continua: “Efectivament, a Espanya existeix un clar desajust entre recursos públics empleats i resultats obtinguts en docència, investigació i transferència del coneixement. No obstant això, els resultats són proporcionalment molt superiors a l'esforç públic realitzat. En docència, el 79% dels estudiants que inicien els seus estudis finalitzen amb un títol universitari, sent la mitjana en l'OCDE del 70%. A més, en els últims anys s'ha produït una clara millorança del rendiment acadèmic, arran de la integració en l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), a pesar d'haver realitzat l'adaptació amb un esforç inversor clarament inferior al d'altres països.
En una situació de mercat millor que l'actual, el nivell de formació dels universitaris espanyols ha demostrat clarament la seua adequació. No sembla, doncs, correcte relacionar la preparació dels estudiants i l'eficàcia de la Universitat amb la falta d'ocupació, especialment entre els joves. En aquest sentit, la preparació acadèmica dels nostres estudiants és, en termes generals, clarament satisfactòria.
En investigació, entre 1997 i 2007, la producció científica espanyola va créixer un 80%, fins a constituir el 3,4 % de la producció científica mundial, realitzant-se dues terceres parts d'aquest percentatge en les universitats. Aquest esforç ha convertit a Espanya en la novena potència científica, i en la huitena en publicacions per habitant, amb resultats similars a Japó. En aquest àmbit, una universitat espanyola se situa entre el 1% que agrupa a les millors universitats del món, huit universitats dins del 2%, 24 en el 4% i totes les públiques i tres privades, en el 10%. És un resultat més que notable si vam considerar que Espanya només inverteix en I+D+i un 1,39% del seu PIB, molt lluny del 2,3% que és la mitjana de l'OCDE.
Relacionant la producció científica per habitant amb el percentatge de despesa en I+D+i, resultem ser un dels quatre sistemes més eficient del món. En transferència, certament Espanya contribueix molt poc (0,8%) a les patents mundials. No obstant això, el percentatge de patents que a Espanya prové del sector universitari, és el segon més alt del món.
En conseqüència, no sembla correcte assenyalar el sistema universitari espanyol com el principal responsable del baix percentatge d'innovació del nostre país”.
Data d'actualització: 18 de d’abril de 2012 12:41.
Llista de notícies
