La història del disseny valencià no es podria explicar sense els noms de Paco Bascuñán i Quique Company, dos artistes que ja no estan entre nosaltres. La difusió en vida va ser limitada, sobretot als anys 70, perquè es van moure en ambients alternatius i reivindicatius, al marge de les línies de producció artística habituals. La Universitat de València ha decidit recuperar les seues trajectòries artístiques a través de l’exposició Paco Bascuñán i Quique Company. L’equip Escapulari-O i unes altres derives’, inaugurada al Centre Cultural La Nau.
La mostra, de la qual són comissàries Marisa Giménez i Lupe Martínez, representa la primera retrospectiva del vessant més personal de tots dos artistes. D’acord amb les comissàries, aquesta exposició revisa la col·laboració entre Bascuñán i Company al llarg de més de 20 anys. Subratllen que “no és una exposició solament de disseny gràfic’, sinó de tot l’univers d’aquests dos artistes i del reflex d’una època: una València que donava els seus primers passos democràtics, segons han explicat aquest matí a la roda de premsa celebrada al Centre Cultural La Nau.
Durant aquest acte, el vicerector de Cultura i Igualtat, Antonio Ariño, ha destacat el caràcter d’una obra “extraordinàriament moderna” amb una temàtica i una estètica “poc complaent que convida a la reflexió i que resulta difícil de trobar a l’actualitat”. “En aquella època no existien els moviments dels indignats però en certa mida varen ser uns visionaris i en algunes de les seues obres reflecteixen ‘dies irae’, els dies de la ira”.
L’exposició, que es podrà veure fins al proper 29 de maig a la sala Estudi General, recull prop de 150 treballs entre projectes conjunts, esbossos, pintures, ‘collages’ i obres molt personals… Majoritàriament són projectes inèdits procedents d’arxius personals, a excepció de quatre obres cedides per l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM). La mostra aplega la producció íntegra de tots dos artistes.
Bascuñán (1954-2009) i Company (1954-2005) es van conèixer a l’Escola d’Arts i Oficis de València, on van decidir de treballar junts durant un període. Després de separar-se, cada un va seguir el seu camí, però –tot i ser molt diferents les seues respectives vides i carreres– les ganes de seguir esprement complicitats, o la destinació, els va unir en el transcurs del temps, originant interessants projectes.
El recorregut de l’exposició s’inicia amb ‘Escapulari-O’ (1973-1978), el primer projecte conjunt de Paco Bascuñán i Quique Company, que veu per primera vegada la llum amb aquesta exposició. Precisament aquesta secció remet a una València efervescent, en ple procés de canvi, en els últims anys del franquisme i els primers de la Transició, i en el qual els artistes van participar i van ser testimonis a través de les seues obres. Realitzades amb tècniques que reflecteixen uns inicis humils –esprai, ‘gouache’, grafit, ‘collage’ sobre cartons gastats, fulls de paper arrancats, reversos de cartells, periòdics o calendaris–, les peces d’aquest període, transgressores i avantguardistes, conserven avui intacta tota la seua força i impacte visual.
Aquestes obres desprenen un missatge de protesta i compromís a través de l’art, alhora que traslladen l’ambient que van viure els autors en el seu joventut, cosa que les converteix no solament en testimonis privilegiats de l’època, sinó també de les seues vides.
Després de la seua dissolució, Bascuñán i Company s’uneixen a Daniel Nebot per formar el grup Enebecé. Són els anys huitanta: el disseny esdevé icona de la modernitat. De posteriors col·laboracions, com el grup Enebecé o La Nave (1984), sorgirà, entre altres reconegudes obres, el logo del local de música electrònica, d’assaig i videoart ACTV (Activitats Culturals Termes Victoria), convertit hui en símbol de culte per la generació que va viure la ‘ruta del bakalao’.
L’exposició també recupera l’etapa de mitjan anys 90, a ‘La Esfera Azul’, un espai cultural alternatiu, situat en un antic cabaret dels anys cinquanta i en el qual tots dos realitzaran el seu últim treball conjunt, ‘Les paraules incorrectes’, pel qual cada autor va pintar 6 llenços per separat, que posats en comú resulten una obra tan cohesionada que demostra que la separació física entre tots dos no va afectar mai la seua complicitat, que es visibilitza a través d’aquesta exposició a La Nau.
Art contemporani i compromés a La Nau
Amb aquesta nova exposició, la Universitat continua amb la seua aposta per la reivindicació del art contemporani i compromés, que en l’últim mes ha retut homenatge a altres dos grans noms, Michavila i Alfaro. Des del passat 16 de febrer acull l’exposició ‘Michavila: geometria i ecologia’, que aplega una selecció de 30 obres que comprenen els dos cicles principals de l’artista valencià: el seu període geomètric i el paisatgisme de la sèrie d’’El Llac’.
El 17 d’aquest mateix mes, la Universitat va reconéixer l’escultor Andreu Alfaro amb el lliurament a títol pòstum de la Medalla de la institució, en un acte en què també es va presentar un llibre que recull les aportacions d’Alfaro a l’escultura del segle XX, així com entrevistes i estudis que analitzen la seua obra.
Actualment estan en preparació dues exposicions més: ‘No ficció. Artur Heras- Obsolescència i permanència de la pintura’, que es presentarà el proper mes de juny, i ‘Yturralde. Cartografies del sublim’, una selecció dels treballs més recents del pintor, amb la qual s’inaugurarà el curs vinent.
Data d'actualització: 10 de de març de 2016 07:00.
Llista de notícies
