La Universitat de València participa en un estudi que presenta nova informació sobre les dietes dels ximpanzés i és especialment rellevant perquè dóna dades objectives sobre els comportaments que revela la dieta, però que no són observables. L’estudi es basa en el registre de restes vegetals preservats en el càlcul o tosca dental (placa dental calcificada) de les dents dels individus morts i s’ha publicat en la revista ‘Scientific Reports’ del Nature Publishing Group.
L’equip investigador internacional va descobrir que les restes vegetals recuperades a partir del registre del càlcul dental de ximpanzés del bosc Taï (Costa d’Ivori) coincidien, en termes generals, amb les dades d’alimentació recollides en els últims 20 anys en el projecte Ximpanzé Taï, realitzat per l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva (Leipzig, Alemanya). Partint d’aquesta correlació contrastada, el punt clau és que aquestes restes aporten informació molt precisa de comportaments que no es poden observar de manera directa en aquests primats -els més pròxims genèticament als humans-, com són a quina edat es deslleten o quan comencen a dominar l’habilitat de trencar nous.
Així, el càlcul o tosca dental ha esdevingut una font de múltiples dades sobre la història de vida d’individus, vius o morts, i està guanyant terreny per a ser considerat un material d’incalculable valor per a la reconstrucció objectiva de la història de la vida.
Els investigadors fan servir cada vegada més les partícules de les plantes atrapades en el càlcul dental per a reconstruir quina era la tria alimentària de les poblacions del passat. Per exemple, les microrestes vegetals dels càlcul dentals s’han utilitzat per a identificar l’ús de les plantes en els homínids, com els neandertals i els ‘Australopithecus sediba’.
Ara bé, deduir l’ús de les plantes a partir del càlcul dental és encara un repte que caldrà afinar i millorar, perquè fins ara molt pocs estudis han intentat correlacionar les dades que això aporta amb els registres dietètics. En aquest sentit, els ximpanzés, com també altres dels parents vius més propers a l’ésser humà, constitueixen una de les millors analogies per a posar a prova aquest mètode i descobrir alguns dels comportaments humans més antics com a espècie.
“En el nostre estudi es compara la informació de la composició del càlcul dental dels animals amb les dades observades a llarg termini del comportament dels ximpanzés salvatges del Parc Nacional de Taï, a la Costa d’Ivori”, detalla l’estudiant de doctorat Robert Poder, de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva, i la tesi del qual dirigeix l’investigador Domingo C. Salazar García de la Universitat de València. Amb aquest objectiu, els investigadors van fer una anàlisi d’alta resolució de les microrestes del càlcul dental de 24 ximpanzés (‘Pan troglodytes verus’) morts de Taï i, basant-se en la barreja de microrestes (fitòlits i midons) de les restes vegetals, van reconstruir la dieta dels animals. D’altra banda, els investigadors identificaren evidències d’importants esdeveniments que ocorregueren en la vida dels individus, com el deslletament i l’adquisició d’habilitats d’usar eines, com en el trencament de nous.
La comprensió de l’ecologia de l’alimentació és fonamental per a reconèixer quines pressions evolutives donaren origen als grans simis i als humans. Se sap des de fa temps que factors com ara l’especialització de la dieta, l’adquisició d’eines per alimentar-se i l’edat de deslletament dels lactants són importants en els grans simis i en els humans, i també que difereixen significativament entre les espècies. No obstant això, fins ara molts dels enfocaments realitzats per a reconstruir la dieta han deixat sense resposta les preguntes específiques sobre la seua composició i sobre els esdeveniments ocorreguts en la història de vida dels individus, sobretot per als espècimens fòssils. Per tant, hi ha una necessitat d’utilitzar uns mètodes nous per a recuperar dades sobre l’alimentació de diferents poblacions que eviten algunes de les deficiències que presenten altres tècniques, com l’observació directa o l’anàlisi d’isòtops estables. És evident que en alguns contextos l’observació directa simplement no és possible, com en el cas de les poblacions de grans simis i de grups humans extints.
Aquest estudi és un dels primers a confirmar que el registre del càlcul dental pot proporcionar una imatge substancial de la dieta, i remarca la importància del mètode per a l’estudi de les poblacions per a les quals no és possible observar directament la conducta alimentària, com en grups de primats aïllats, i fins i tot en grups d’avantpassats humans. “Aquests resultats aclareixen com podem utilitzar el càlcul dental per a reconstruir l’ecologia de la dieta en arqueologia, primatologia i evolució humana”, afirma l’investigador Domingo C. Salazar-García, del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València. Aquesta troballa demostra que el càlcul dental és probablement un reservori de la dieta ben útil, però alhora també més complicat del que originalment es pensava.
Robert C. Power, Domingo C. Salazar-García, Roman M. Wittig, Martin Freiberg, Amanda G. Henry
‘Dental calculus evidence of Taï Forest Chimpanzee plant consumption and life history transitions one foods African breadfruit important shared food’
‘Scientific Reports’, 19 October 2015, DOI: 10.1038/srep15161
Data d'actualització: 1 de de novembre de 2015 07:00.
Llista de notícies
