La Universitat de València participarà el pròxim estiu en un experiment de la NASA destinat a provar noves tecnologies en el seu programa d'Observació de la Terra. L'agència espacial americana s'ha interessat per una innovadora tècnica per a determinar el balanç de carboni en el planeta, desenvolupada pel laboratori de Processat d'Imatges (Parc Científic) en el marc del projecte FLEX de l'Agència Espacial Europea (ESA), una missió liderada per la Universitat i compromesa ara per la incertesa dels pressupostos europeus.
Científics del Laboratori de Processat d'Imatges (IPL) –en el Parc Científic de la Universitat de València– han desenvolupat una nova tecnologia per a determinar el balanç de carboni en la Terra a partir del mesurament de l'activitat fotosintètica de les plantes, utilitzant la fluorescència emesa per la vegetació. Aquest grup d'investigadors, dirigit per José Moreno (Departament de Física de la Terra i Termodinàmica i membre de l’IPL) ha posat a punt un prototip aerotransportat de l'instrument de mesurament que haurà d'anar a bord del satèl·lit en una missió científica de l'Agència Espacial Europea (ESA), liderada per la Universitat, denominada FLEX (Fluorescence Explorer). El prototip ha realitzat ja mesuraments des d'avió en zones experimentals de Finlàndia, Alemanya i altres països europeus.
Ara, la NASA s'ha interessat per aquesta nova tecnologia i ha cofinançat, amb el Goddard Space Flight Center i altres organismes, un experiment per a provar-la a Harvard, Massachusetts (EEUU) juntament amb altres tecnologies complementàries desenvolupades recentment per l'agència espacial americana. La metodologia desenvolupada a València serà utilitzada per la NASA en tals experiments, incloent nous prototips de mesures desenvolupats i patentats per la Universitat de València.
La notícia arriba en un moment en què la incertesa en els pressupostos de l'Agència Espacial Europea (ESA) i de la mateixa Unió Europea comprometen el desenvolupament de diferents missions científiques en el marc del programa europeu d'Observació de la Terra, entre aquestes el projecte FLEX. Així quedava reflectit divendres passat en la secció NewsFocus de Science (Vol. 339 no. 6119 p. 504), on la revista es feia ressò de la situació d'aquest programa d'Observació de la Terra, en termes pressupostaris el més important de l'ESA, i citava el projecte FLEX, liderat per la Universitat de València, com a possible afectat.
Segons explica Science, la major part del pressupost de l'Agència Espacial Europea es destina a les missions meteorològiques operatives –com METEOSAT–, però també al desenvolupament de missions científiques que utilitzant les tecnologies més avançades proporcionen nous tipus de dades sobre la superfície terrestre, l'atmosfera i els oceans. Aquestes missions, entre les quals es troba el projecte FLEX, representen l’avançada cientificotecnològica de l'ESA i són conegudes com a Earth Explorers. Ara, la incertesa en els pressupostos europeus –com prossegueix l'article– comprometen el desenvolupament de tals missions espacials.
Segons José Moreno, físic de la Universitat de València i Investigador Principal de la missió FLEX en el programa científic Earth Explorer de l'ESA, “almenys, pel moment, es tracta només d'un retard d’uns quants anys en el llançament de la missió, i la continuïtat del treball que realitzem en la Universitat respecte a la missió no es veurà afectada. Però si la situació no millora, en els pròxims anys les retallades poden posar-la en risc”.
Segons l'article, el cim econòmic de la Unió Europea, recentment celebrada a Brussel·les, hauria d'haver assegurat uns 5.800 milions d'euros per a finançar el programa Copernicus d'Observació de la Terra durant els pròxims 7 anys. No obstant això, la contribució ha estat retallada a 3.800 milions euros, el que també compromet la continuïtat del programa per part de la UE. “Encara que les restriccions de finançament eren esperades –comenta Moreno–, el problema principal ve de l’aplicació que es farà d’aquestes retallades, ja que per tal mantenir els programes de llançadors com Ariane o el manteniment de l'Estació Espacial Internacional, els programes científics seran els més afectats”.
Data d'actualització: 11 de de febrer de 2013 11:31.
Llista de notícies
