Una tesi doctoral de Rosario López Blanco, de l’Institut Cavanilles de la Universitat de València, analitza el sediment de dos llacs, (Lagunillo del Tejo i El Tobar) en el Sistema Ibèric (Conca), separats per 60 quilòmetres, per a reconstruir el clima i les activitats antròpiques durant l'últim mil·lenni. El treball ha estat dirigit per Maria Rosa Miracle i Eduard Vicente.
La lectura està prevista per a aquest dimecres, dia 4 d'abril, a les 11 hores en el Saló Actes de l’edifici d’Instituts Universitaris del Campus Paterna.
L'actual debat sobre l'escalfament global incrementa l'interés en estudis que combinen els canvis ambientals produïts tant pel clima com per les activitats antròpiques en el passat. En aquesta tesi s'han usat subfòssils cladòcers, macrofòssils de plantes i variacions en les relacions isotòpiques d'alguns elements, per a investigar principalment els canvis de nivell dels llacs i carbons macroscòpics per a inferir l'ocurrència d'incendis i també com indicadors de les activitats humanes.
Considerant una escala de diversos centenars d'anys, ambdues seqüències concorden en les principals fases àrides i humides característiques de l'últim mil•lenni. La part inferior de les seqüència sedimentològica correspon a un període més àrid durant l'Anomalia Climàtica Medieval. S'han inferit fluctuacions en la disponibilitat d'aigua des de AD 1300 a AD 1600 i s'ha posat de manifest la fase humida entorn del Mínim de Maunder ( AD 1645-1715) en la Petita Edat del Gel. En la part més recent dels registres sedimentaris, les variacions dels diferents indicadors concorden amb les dades instrumentals de les precipitacions: un període àrid marca la transició entre els segles XIX i XX mentre el període següent (ca AD 1930-1980) es caracteritza per un augment en les precipitacions.
Per altra banda, l'ocurrència d'incendis en l'entorn d'ambdós llacs coincideix des de AD 1100 fins a AD 1500 i va ser provocada per esdeveniments regionals com guerres relacionades amb la Reconquesta o la Transhumància (apogeu de la Mesta). No obstant això, des de AD 1550 s'observa una divergència en els senyals de cada llac provocada per activitats locals com la producció de carbó vegetal o la ramaderia. Ambdós sediments han revelat que l'impacte antròpic va ser major en el passat que en els últims segles, la qual cosa concorda amb els desplaçaments de la població cap a les ciutats i cap a les àrees costaneres.
Les seqüències sedimentàries del Lagunillo del Tejo i El Tobar són un bon exemple de les interaccions entre el clima i l'home en el Sistema Ibèric durant l'últim mil·lenni.
Data d'actualització: 3 de d’abril de 2012 09:06.
Llista de notícies
