L’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva del Parc Científic de la Universitat de València ha posat en marxa un estudi genètic de les poblacions de cranc xinés (Eriocheir sinensis), espècie que ha envaït els rius d’Europa i Amèrica del Nord des de la seua regió natal d’Àsia. Aquesta recerca s’emmarca en la recent col·laboració acordada per científics de la Universitat i la Universitat Nacional de Taiwan.
L’investigador de l’Institut Cavanilles Ferran Palero afirma que les larves de cranc xinés arriben al continent europeu en les aigües de llast dels vaixells comercials i colonitzen els nostres rius. “Els adults de cranc xinés viatgen riu avall per a reproduir-se i alliberar noves larves en aigua salada, de manera que durant la migració reproductora creen grans problemes perquè embussen canonades i sistemes de refrigeració”, afegeix el científic integrat al departament de Genòmica i Salut del Centre Superior d’Investigacions en Salut Pública (CSISP), unitat mixta entre la Universitat de València i la Generalitat Valenciana.
L'estudi dels crancs Eriocheir té rellevància per a la salut humana, ja que actuen com a vectors del paràsit responsable de la parasitosi pulmonar (Paragonimus westermani). Quant als impactes econòmics, a Alemanya la invasió del cranc xinés ha costat al voltant de 80 milions d’euros, però a Espanya encara no s’ha quantificat, tot i que aquest crustaci s’ha trobat ja a Vigo, prop del Parc Nacional de Doñana i, especialment, al port de Sevilla. Als rius valencians encara no s’ha detectat presència del cranc xinés.
Els experts apunten que grans poblacions de cranc xinés poden, a més a més, alterar les cadenes tròfiques i afectar la densitat i el creixement de diferents espècies per la seua competència i la seua capacitat depredadora. “En l’actualitat, l’única manera de controlar les poblacions de cranc xinés passa per la captura dels adults, tasca que resulta ineficient”, argumenta Ferran Palero.
L’estudi genètic proposat pel consorci hispano-taiwanés pretén esbrinar les rutes de migració d’aquest cranc invasor. “Com que hi ha moltes larves i és impossible seguir-les durant el seu viatge des de Xina, identificarem l’estructuració poblacional del cranc xinés per tal de descriure aquestes rutes de migració”, exposen els professors Ferran Palero i Tin-Yam Chan. En primer lloc es té previst fer una classificació genètica de crancs recollits a Xina, Taiwan i Japó, i després s’utilitzarà aquesta informació per tal de definir l’origen de les poblacions que es troben a Europa. La identificació d’aquestes poblacions permetrà descobrir les rutes de migració d’aquest cranc invasor i dur-ne a terme un millor control.
L’interès de la investigació de Chan, a fi de saber si Eriocheir de Taiwan o de Japó és el mateix que el de Xina, també té un component econòmic important, ja que el cranc xinés és un aliment molt preuat a l’Àsia, on els preus arriben als 100 dòlars per kilogram.
Anàlisi molecular de crancs i llagostes
Un altre dels projectes que desenvoluparan els investigadors valencians, juntament amb els de la Universitat de Taiwan, és l’anàlisi molecular de diverses espècies de crustacis decàpodes (com ara els crancs i les llagostes) que es troben en la Mar de Xina i el Mediterrani valencià. Després d’haver revisat aquelles espècies que es troben tant a la costa valenciana com a la taiwanesa i que presenten una morfologia idèntica, “es va decidir emprar l’anàlisi genètica per confirmar si les espècies són les mateixes o si en realitat el que tenim són espècies críptiques, és a dir, que no es poden distingir morfològicament, però que formen unitats evolutives independents”, conclou Ferran Palero.
Data d'actualització: 9 de de gener de 2012 11:14.
Llista de notícies
