La Universitat de València ha presentat aquest divendres l’informe preliminar ‘Els grans incendis de l’estiu de 2012 a València’, dirigit pel catedràtic de Geografia Física Alejandro Pérez Cueva, i encarregat pel Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial. El document assenyala el repoblament rural del territori d’interior com a eina imprescindible per a evitar els grans incendis forestals, alhora que es proposen alternatives de futur com ara tallafocs biològics que impliquen el desenvolupament de pastures.
El document s’ha presentat aquest matí durant la celebració del I Fòrum d’incendis forestals Universitat de València-Ajuntaments celebrat al Jardí Botànic amb l’objectiu de “detectar les necessitats dels municipis afectats pels incendis i posar en relació les possibilitats de treball entre les entitats locals valencianes i el conjunt d’especialistes de la Universitat de València”, segons el vicerector de Participació i Projecció Territorial, Jorge Hermosilla.
Els experts de la Universitat de València han analitzat el comportament i l’afecció dels cinc grans incendis d’aquest estiu –Benagéber, La Safor, Cortes, Andilla i Xulilla-, els quals, en total, van destruir unes 63.520 hectàrees. “Estem estudiant dos components bàsics dels sinistres: els meteorològics, el usos del sòl. I també les conseqüències del foc, atenent a l’afecció sobre la biodiversitat, és a dir, les espècies de fauna més vulnerables i exemplars d’arbres valuosos com freixes, sabina turífera, alzines, etc”, apunta Pérez Cueva. Només als incendis de Cortes i Andilla, les flames van afectar nou espais de la Xarxa Natura 2000, entre ells el Parc Natural de la Serra Calderona, les serres de Martés, l’Ave i Malacara, la Mola de Cortes i el Caroig o el curs mig del riu Palància; quatre microreserves de flora -Lloma de Coca (Real), Barranc de Pertecates (Tous), Ombria de la Penya Parda (Andilla) i Puntal de Navarrete (Altura)-; tres reserves de fauna d’Alcublas: Balsa Silvestre, la Balsilla i Balsa Pedrosa i dues coves d’interès per a ratpenats (Sima del Alto de Don Pedro, a Macastre) i Sima del Campillo, a Tous).
Aquest informe analitza també qüestions socioeconòmiques i demogràfiques. D’aquesta manera, “tornem a veure que el despoblament rural ha afavorit els grans incendis, per tant, podem afirmar que apostar pel camp és una mesura clau per a previndre els focs forestals”, afegeix el catedràtic. A més a més, hi ha termes afectats en gran mesura. Els pobles amb un major percentatge cremat dels seu municipi van estar: Dos Aguas (94,9%), Macastre (77,3%), Sacañet (67,45%), Alcublas (66,6%), Bugarra (66,2%), Teresa (59,38%), Catadau (49,2%), Llocnou de Sant Jeroni (42,11%) i Xulilla (38,36%).
“El nostre treball ha mostrat que els tallafocs convencionals no han funcionat, i tampoc les barreres naturals, per tant, resulta apressant posar en marxa els tallafocs biològics –una figura ja inclosa al l’esborrany del Pla General d’Ordenació Forestal de la Comunitat Valenciana-, els quals impliquen recuperar activitats tradicionals com ara les pastures, activitats agrícoles complementàries per fer zones d’amortiguació amb boscos més clars”, argumenta Alejandro Pérez Cueva, qui destaca la importància “de no introduir maquinària pesada en territoris recent cremats per a evitar-ne el risc d’erosió”.
Quant als aspectes climàtics, els científics han analitzat els sinistres i han trobat fins tres models de comportament del foc per l’efecte del vent. Per exemple, el primer dels incendis declarat l’un de juny a Benagéber (440,49 hectàrees), les flames van estar promogudes per la brisa, un fluxe que en aquestes dades és especialment fred i no bufa durant la nit. El segon, l’incendi de la Safor (1.329,03 hectàrees), es va caracteritzar per un focus central i els efectes d’un vent variable d’est i de l’oest. Mentre els tres últims grans sinistres, el de Cortes (32.443,94 hectàrees), Andilla (21.249,09) i Xulilla (8.057,36) –del 28 i 29 de juny i 23 de setembre, respectivament- van estar marcats pels “ponents clàssics del sud-oest molt persistents, especialment els dos primers”, segons el treball de la Universitat de València.
Els alcaldes de municipis afectats han reclamat voluntat política per posar en marxa mesures efectives de recuperació del món rural com també de valoració econòmica del serveis ambientals dels recursos naturals de l’interior valencià. El primer edil d’Alcublas, Manuel Civera, va destacar “el valor econòmic dels recursos naturals i ambientals, com també productes alimentaris pròxims i de qualitat, que aporten els territoris de l’interior valencià”. Alhora, va apuntar que malgrat totes les normatives d’àmbit tant europeu com estatal i autonòmic “no s'ha evitat el despoblament rural, en conseqüència, cal una veritable voluntat política per canviar aquesta situació”.
Per la seua banda, el responsable municipal d’Ènguera, Santiago Arévalo, va criticar que sense “cohesió territorial entre la costa i l’interior, no hi haurà societat”. A més, “la discontinuïtat forestal és inexistent, sovint perquè les normatives han afavorit un model de conservació que no ha tingut en compte que els grans incendis són realment destructius de la biodiversitat i del futur dels pobles”. Arévalo també va incidir en posar en marxa noves oportunitats econòmiques del bosc com ara les energètiques a través de la biomassa.
Data d'actualització: 19 de d’octubre de 2012 13:29.
Llista de notícies
