La Universitat de València ha emés un informe que rebutja la declaració com a patrimoni cultural de les corregudes de bous i dels bous al carrer. L’informe havia estat demanat per la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport. La Universitat considera que aquestes pràctiques amb bous “no reuneixen els requisits que estableix la Convenció de la Unesco”.
L’informe consta de 21 pàgines, i ha estat redactat per Antonio Ariño, vicerector de Cultura i catedràtic de Sociologia; Adela Cortina, catedràtica de Filosofia del Dret, Moral i Polític; Gil Manuel Hernández, professor de Sociologia i Antropologia Social; Josep Montesinos, professor d’Història de l’Art; i Rafael Narbona Vizcaíno, catedràtic d’Història Medieval.
La Universitat de València, tot i rebutjar la declaració de les festes de bous com a patrimoni cultural immaterial, assenyala que aquestes pràctiques han generat al llarg de la història “un conjunt d'expressions objectives –lèxic, música, lleis, butlles i normatives, pintura i escultura, espais i places, cartellística, museus, escoles, revistes, etc.− que constitueixen la dimensió material d’aquestes celebracions, i que en uns casos pel seu valor artístic i sempre pel seu valor documental han de ser preservats com a testimoniatge de maneres de vida passades que integren el nostre patrimoni material”.
El document fa un recorregut històric sobre les festes amb bou des de l’antiguitat fins als nostres dies, així com de la figura del bou en la mitologia, l’art i altres representacions socials. També s’analitzen les convencions internacionals sobre patrimoni cultural, sobre el respecte al medi ambient i sobre el maltractament als animals.
D’acord amb l’informe, els darrers anys s’ha experimentat un canvi de tendència social respecte a les festes amb bous, que compten amb un suport social en decadència i amb un augmenten de rebuig per part de diferents sectors, en particular els més joves.
Segons un sondeig realitzat per Gallup el 2002 , el percentatge de població interessada per les corregudes de bous se situava en un 31%. Tanmateix, les enquestes que han realitzat el Ministeri de Cultura i la Fundació Autor mostren que els assistents a les corregudes representen un percentatge molt inferior i en progressiva reducció. En concret, l'Encuesta de Prácticas y Hábitos Culturales realitzada el 2002-2003 dóna l’escarida xifra d’un 8,6% de població que ha assistit “alguna vegada als bous”, i és una pràctica on predominen les persones d'edat madura i avançada, i els homes sobre les dones. Per comunitats autònomes, els percentatges més elevats de pràctica es donen a Navarra (25%), i a Castella-Lleó i Castella-la Manxa (19,2 i 17,7% respectivament). El percentatge per a la Comunitat Valenciana és d'un 7,4%, un punt inferior a la mitjana
Respecte als bous de carrer, l’informe reconeix que han experimentat una ràpida expansió “per imitació” durant les tres últimes dècades. “En aquest sentit, més que d'un profund arrelament històric, cal parlar d’una recreació i una difusió al caliu de la transformació de les modalitats festives populars a les festes majors contemporànies”, s’afegeix.
El document indica: “La recerca sobre els valors de les societats contemporànies, dins les quals s´insereix la societat valenciana, mostra que està creixent una sensibilitat, tant local com global, que somou els ciments de la legitimitat sobre la qual es basa l’art del toreig”. “Una de les conseqüències d’aquest canvi de valors és una major preocupació de les persones pels problemes mediambientals, pels drets civils o l’interès pels aspectes més socials, polítics, intel•lectuals i estètics de la vida. I, en aquest sentit, les expressions culturals que es basen a infringir violència o dany a altres éssers vius van quedant poc a poc en entredit”
En la mateixa línia, s’explica: “Tot i que la força del tòpic encara exalta una mena de violència exòtica i ‘atàvica’ a Espanya, que es ven com un atractiu ‘singular’ pel als turistes, creix el qüestionament d’aquestes pràctiques, que també s’estén a l’abandonament d’animals de companyia i que coincideix amb tota una sensibilitat que mira amb simpatia la protecció d’espècies protegides, com el linx, el llop, l’àguila o l’ós peninsular”.
El document recorda la cada vegada més arrelada sensibilitat mediambientalista i conservacionista, “mare dels moviments ecologistes i de protecció animal”, així com l’expansió d’un humanitarisme pacifista, “defensor dels drets humans i dels animals i amic d’una civilització on es fomente l’empatia entre humans i éssers vius”. I totes dues lligades a la “creixent influència ètica, tant dels grans organismes globals encarregats de vetllar per aquests drets, especialment l'ONU i concretament la Unesco, com d’una emergent societat civil global poc amiga de les expressions culturals violentes o denigradores de persones o animals”.
Respecte al bou embolat, els redactors de l’informe parlen d’un “maltractament i una violència explícita envers l’animal que corre i passeja durant hores amb les boles de quitrà enceses, mentre és atiat pels carrers de la població”.
Finalment, l’informe assenyala que moltes activitats humanes proveeixen beneficis econòmics i, no obstant això, no estan protegides jurídicament, sinó que poden fins i tot ser perseguits per la llei els qui les practiquen.
El informe íntegre es pot consultar en: http://www.uv.es/cultura/v/diversos/bousuv2012.pdf
Data d'actualització: 15 de de juny de 2012 12:00.
Llista de notícies
