La Universitat espanyola ha reduït les desigualtats socials, però encara està en un procés de transició. Una transició que camina en una bona direcció: cap a l'equitat d'algunes universitats europees. Aquesta és una de les principals conclusions extretes de les dues enquestes que s'han presentat aquest divendres en la II Jornada sobre la Dimensió Social de l'Educació Universitària a Espanya, que s'ha celebrat en La Nau, la seu històrica de la Universitat de València.
La jornada ha estat inaugurada per Màrius Rubiralta, secretari general d'Universitats del Ministeri d'Educació, i Esteban Morcillo, rector de la Universitat de València. En les sessions s'han posat en comú les condicions socioeconòmiques de vida dels estudiants, així com d'altres dimensions de la participació universitària.
En el marc d'aquesta jornada s'han presentat dues enquestes elaborades per l'Observatori de la Vida i Participació dels Estudiants (http://www.campusvivendi.com/), que es coordina des de la Universitat de València, pel professor Antonio Ariño, i que aborden la problemàtica de la dimensió social de la Universitat espanyola en el context de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) i que han estat finançades pel Ministeri d'Educació.
La presentació ha comptat amb la participació de Màrius Rubiralta, secretari general d'universitats; Esteban Morcillo, rector de la Universitat de València; Mercedes Chacón, directora general d'Atenció, Participació i Empleabilitat d'estudiants universitaris; Antonio Ariño, vicerector de Cultura, Igualtat i Planificació de la Universitat de València; Dominic Orr, coordinador del projecte europeu Eurostudent; i Ramón Llopis, professor titular de la Universitat de València i a càrrec de l'enquesta Eurostudent IV.
L'enquesta de ‘Condicions de Vida i Participació dels Estudiants Universitaris a Espanya (ECoViPEU)’ és el primer estudi d'aquest tipus que es duu cap a Espanya relatiu a les condicions de vida i les formes de participació del col•lectiu d'estudiants universitaris. Han participat més de 45.000 estudiants procedents de 50 universitats espanyoles. L'enquesta Eurostudent té un caràcter internacional, participen 25 països d'Europa i proporciona informació comparada sobre les condicions de vida dels estudiants europeus.
El qüestionari el van respondre entorn de 6.000 estudiants de les universitats espanyoles. Dels indicadors d'ambdues enquestes, l'Observatori de la Vida i Participació dels Estudiants conclou que la Universitat espanyola es troba en una posició de transició, però una transició que camina en una bona direcció, cap a ser més equitatius com alguns països d'Europa. Entre els estudiants entrevistats hi ha més d'un terç que procedeix d'un entorn familiar amb baix nivell formatiu.
El percentatge d'alumnes els pares dels quals tenen un nivell d'estudis mitjan (26%) o baix (25%) supera als quals tenen un nivell d'estudis superior (49%). Per tant, es pot concloure que en l'educació universitària espanyola s'ha produït mobilitat social, ja que aquesta existeix quan els fills de mares i pares que no han arribat a estudis universitaris aconsegueixen accedir a aquest nivell i les seues oportunitats. No obstant això, els condicionaments de l'origen social segueixen pesant i actuant d'una manera decisiva en l'accés als estudis universitaris. Els fills de famílies amb baixa formació continuen estant infra-representats en la universitat, mentre els quals procedeixen de famílies amb elevada formació estan sobre-representats.
Els països amb models universitaris més inclusius són els països escandinaus (Finlàndia, Noruega i Dinamarca), els països anglosaxons, Holanda i Suïssa. Quan es comparen les xifres relatives al nivell d'estudis dels progenitors dels universitaris amb la proporció dels homes i dones de la generació a la qual pertanyen la major part de progenitors d'estudiants, es conclou que els condicionaments de l'origen social segueixen pesant i actuant d'una manera decisiva en l'accés als estudis universitaris.
Els fills de famílies amb baixa formació continuen estant infra-representats en la universitat (en el cas de les mares la distància entre el pes que tenen en la societat i en la universitat és de 17 punts percentuals i en el cas dels pares de 19 punts), mentre els quals procedeixen de famílies amb elevada formació estan sobre-representats (10 punts més per a les mares i 13 per als pares). Existeix reproducció i exclusió social, el que permet concloure que la mobilitat social és relativa.
Un aspecte important en aquest sentit –analitzar la dimensió social de l'educació- es troba en l'estudi de les rutes seguides pels estudiants per a accedir a la Universitat i en concret, el 88% dels enquestats, la majoria per tant, ha seguit el de les proves d'accés, sense dilació temporal a la Universitat (als 18 anys aproximadament).
Des de l'Observatori de la Vida i Participació dels Estudiants es reivindica que la Universitat espanyola oferisca vies alternatives per a aquelles persones que, per la raó que fóra, han hagut d'interrompre els seus estudis o no van poder accedir a ells abans dels 25 anys, és a dir, que és important que la Universitat espanyola es convertisca també en una segona oportunitat per a aquelles persones que no van poder fer-lo.
Per a això és important que la universitat implante mesures en dos sentits: donar suport a les persones procedents de classes socials baixes i obrir oportunitats perquè la gent estudie durant tota la vida perquè a Espanya, a diferència de les seues homòlegs europeus, hi ha un nombre reduït d'estudiants d'edats mitges o madures: 2 de cada 3 estudiants són menors de 25 anys. Així, la majoria d'estudiantes accedeix a la universitat mitjançant una transició directa (63%) i un 37% retarda la incorporació, si bé un 14% només efectua una breu interrupció. Açò explica, per exemple, que la dedicació a l'estudi a temps complet segueix sent la norma, amb un 54% dels enquestats que es troben en aquesta modalitat.
Quant a la distribució del temps, l'assistència a classe d'un estudiant mig a Espanya li duu 18 hores setmanals i altres 17 el temps dedicat a estudi personal. Sis hores finalment corresponen a treball. Òbviament aquesta situació canvia considerablement quan vam combinar amb la variable règim de dedicació. En aqueix cas, qui es dediquen a treballar i secundàriament a estudiar, dediquen 9 hores setmanals a assistir a classe i 12 hores a l'estudi personal, fonamentalment en cap de setmana. És important, en conseqüència, trobar vies per a afavorir que “els estudiants a temps parcial” puguen completar els seus estudis.
Quant a les activitats de participació cultural i social, en general els estudiants universitaris no mostren dedicar massa temps del seu oci i temps lliure a elles. Solament la televisió i la lectura són activitats que realitzen més de la meitat d'estudiants amb freqüència o amb molta freqüència. També existeix una pertinença feble a qualsevol tipus d'organització. La gran majoria (més del 90% en la majoria de casos: sindicats estudiants, partits polítics, sindicats professionals o grups religiosos) mai ha pertangut ni pertanyen a cap de les organitzacions proposades en el qüestionari. Dins d'aquesta feble participació, els clubs esportius, les ONG, les associacions culturals i les organitzacions juvenils són les més cercades, amb una pertinença passada o present que va des del 34 al 49,5% de la mostra.
Per a concloure, una dada positiva és que els universitaris espanyols avaluen positivament la Universitat. Fins a un 77% valora positivament el centre en el qual estudia. Així un 30% afirma que segurament estudiarien en l'acarona universitat a la qual pertany i un 47% assegura que molt probablement. Enfront d'un 6% que no estaria disposat a repetir i un 17% que dubta a l'hora de pronunciar-se sobre repetir en la mateixa universitat.
El document de la presentació es pot consultar clicant ací.
Data d'actualització: 23 de de setembre de 2011 14:15.
Llista de notícies
