‘Amèrica Llatina entre el Neoliberalisme i el Socialisme’ i ‘Del Cinema Social a la Societat Filmada’ són els dos nous cursos inaugurats a la XXXI Universitat d’Estiu de Gandia. Alberto Montero, professor d’Economia Aplicada de la Universitat de Màlaga, i Francesc Hernández Dobón, de l’Institut de Creativitat i Innovacions Educatives de la Universitat de València, han oferit sengles conferències.
Alberto Montero, professor d’Economia Aplicada de la Universitat de Màlaga, ha participat aquest dimarts en el curs ‘Amèrica Llatina entre el Neoliberalisme i el Socialisme’, on ha parlat sobre “economia i polítiques socials als països ALBA”. En la seua intervenció, el professor Montero ha tractat d’exposar l’evolució que han seguit els països de l’ALBA i d’analitzar les seues polítiques econòmiques i socials per a poder definir el moment en què es troben i com poden alterar la geopolítica del subcontinent. Es tracta d’analitzar el que pot ocórrer en l’Amèrica Llatina ‘post Chaves’, fixant-se en les polítiques bàsiques d’on van partir i com van evolucionant.
El professor Montero també s’ha referit a Bolívia com a “un país que té un equilibri bastant interessant entre la política macroeconòmica i unes polítiques socials que tracten de compensar demanda i capacitat productiva per a evitar un increment de les importacions i un deteriorament de la balança”.
Comparant els blocs, el professor planteja que “ens trobem en la situació en què les polítiques macroeconòmiques són bastant semblants als països de l’ALBA i als països del Pacte del Pacífic, però la diferència està en què en els països de l’ALBA vénen matisades per polítiques socials i en el bloc del Pacífic no. Polítiques socials com la lluita per l’alfabetització: l’escolarització es motiva amb menjadors escolars evitant que els xiquets siguen una càrrega per a la família; la política d’assistència sanitària; i altres que busquen millorar les condicions de vida dels ciutadans”.
Referint-se a la integració dels països de l’ALBA, el professor Montero ha afirmat que “molt probablement evolucionarà cap a la desintegració ja que tot i que Chaves fou el principal impulsor de l’ALBA, la situació actual de Veneçuela requereix ara tota l’atenció de Nicolás Maduro i l’impedeix atendre altres qüestions”.
Del cinema social a la societat filmada
D’altra banda, el secretari de l’Institut de Creativitat i Innovacions Educatives de la Universitat de València, Francesc Hernández Dobón, també ha comparegut aquest dimarts en roda de premsa per a parlar-ne de la conferència ‘Cinema social i lluita pel reconeixement’, que ha pronunciat al curs ‘Del Cinema Social a la Societat Filmada’, coordinat per Ricard Huerta.
Francesc Hernández ha plantejat les línies generals de la seua intervenció en les quals establia que “el cinema hui ja no és un esdeveniment extraordinari per a contemplar un dia en el poble, sinó que està més present a les pantalles per les noves possibilitats que ofereix la innovació tecnològica. I tot i que el cinema sempre és ficció és una forma de mostrar la nostra realitat”. Hernández Dobón ha posat l’exemple de la psiquiatria: “A través del cinema hem construït la imatge de determinades patologies; hem construït, per exemple, el perfil dels assassins en sèrie o ens ha transmés patrons de comportaments determinats”; o de la història: “El cinema ens ha ajudat a acostar-nos a determinats moments històrics”, ha dit.
Respecte al cinema social, Hernández Dobón ha plantejat que hui en dia “estem assistint al sorgiment d’un nou cinema gràcies a l’èxit de sèries de gran repercussió que mostren diferents realitats socials i afecten la nostra visió de la societat, de la història i de les relacions humanes”. Segons ha indicat el professor Dobón, “aquesta innovació s’ha produït als EUA on els guionistes tenen absoluta llibertat creativa i poden permetre’s incomodar l’espectador ja que no tenen dependència del finançament. A l’Estat espanyol, els principals productors de pel·lícules són les cadenes de televisió i no toquen temes sensibles que puguen incomodar el seu espectador. El món del cinema té una esquizofrènia entre allò que es produeix i allò que es veu i els creadors han de tindre més llibertat de creació, hi ha un reflex dels conflictes socials però fa falta una normalització general on les cadenes televisives han d’estimular la indústria. No hi ha presència de sèries amb llibertat creativa”.
Francesc Hernández ha aprofitat l’ocasió per a parlar-ne de Canal 9, el tancament del qual “ha afectat molt a la societat valenciana, no només a la indústria i a l’activitat laboral, sinó també ha influït en els factors culturals i lingüístics. El seu tancament ha tingut un impacte econòmic i formatiu perquè no s’ha estat generant necessitat per a productes audiovisuals”.
Data d'actualització: 23 de de juliol de 2014 12:30.
Llista de notícies
