La investigadora de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-UV) Ángeles Faus-Golfe ha sigut nomenada presidenta del comité tècnic que dirigeix la instal·lació de proves d’acceleradors ATF2, dependent del laboratori KEK a Japó.
Aquest sistema realitza proves essencials de la tecnologia necessària per al desenvolupament de futurs acceleradors de partícules com els projectes ILC o CLIC, i involucra els principals centres de recerca mundials en física de partícules com el CERN, SLAC (EUA), LAL (França), JAI i RHUL (Regne Unit), entre altres. El nomenament s’ha fet efectiu aquesta setmana.
Ángeles Faus-Golfe pren el relleu de Philip Bambade, del Laboratori de l’Accelerador Lineal (LAL) d’Orsay (França). La investigadora valenciana és científica titular del CSIC a l’IFIC i ha centrat la seua trajectòria en el desenvolupament d’acceleradors de partícules aplicats a la recerca. Llicenciada en Ciències Físiques per la Universitat de València i doctora per la Universitat de París Sud (XI) i la Universitat de València, ha sigut investigadora postdoctoral en el laboratori europeu de física de partícules (CERN). Des de 2007 dirigeix el grup de física d’acceleradors de l’IFIC, treballant en òptica de feixos i instrumentació per als futurs acceleradors de partícules (CLIC, ILC, la millora de lluminositat de l’LHC i en FCC) i en acceleradors amb aplicacions en Medicina. Des de febrer de 2015 és presidenta del Comité d’Aplicacions d’Acceleradors a Europa (APAE).
L’ATF2 (instal·lació de proves d’acceleradors, en les seues sigles en anglés) és un complex situat a Japó on es proven les tecnologies necessàries per a construir els acceleradors de partícules del futur. És una peça clau per al futur accelerador lineal internacional (ILC), una iniciativa formada per 300 centres de recerca i més de 700 científics d’Europa, Amèrica i Àsia, el qual objectiu és construir un nou accelerador de partícules que col·lisionarà electrons i positrons (la seua antipartícula). El govern japonés ha mostrat la seua intenció d’acollir la construcció d’aquesta nova instal•lació científica, un esforç que compta amb la participació dels principals centres de recerca mundials en física de partícules: CERN i DESY (Europa), Fermilab i SLAC (EUA), i KEK (Japó).
L’ILC serà una màquina de precisió que funcionarà a una energia cinc vegades superior als anteriors acceleradors de partícules electró-positró com el LEP (CERN) o SLC (SLAC, EUA). Ampliarà els coneixements que els científics tenen de les partícules elementals que formen la matèria i aprofundirà en el coneixement de partícules descobertes en l’LHC com el bosó de Higgs. En el projecte participa una part important de la comunitat científica espanyola en física de partícules, com ara l’Institut de Física Corpuscular.
La instal·lació, la qual planificació tècnica dirigirà Ángeles Faus-Golfe, estudia la producció de feixos de partícules d’ultra-baixa emitància, característica que mesura el volum del feix de partícules i la seua qualitat per a aconseguir talles de l’ordre del nanòmetre. En un accelerador com l’ILC, que tindrà 45 quilòmetres de longitud en total, es preveu que el punt de col·lisió on xocaran els feixos d’electrons i positrons serà tan xicotet com 300 nanòmetres d’ample per 5 nanòmetres d’alt, amb el que es requereixen feixos d’alta qualitat com els quals s’estudien en l’ATF2. En l’actualitat, el grup d’investigadors liderat per Ángeles Faus-Golfe està prop d’aconseguir aquests paràmetres en els feixos de partícules.
Data d'actualització: 24 de d’abril de 2015 07:00.
Llista de notícies
